L'ENTREVISTA DEL DIA 27/04/06

També hi ha motius per anar a EGIPTE.














L'eminent egiptòleg Abdel Halim Nur al-Din és una autoritat en mòmies i jeroglífics. Va ser el secretari general del Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte i avui treballa a la celebèrrima Biblioteca d'Alexandria. El Museu Egipci de Jordi Clos el va convidar dimarts per explicar com sonava la música faraònica.--¿S'assembla la música de Sinuhé l'egipci a la que realment hi havia?--
Els que van fer aquella pel.lícula no en sabien gens de cultura egípcia.--
Vaja. ¿I la de Cleopatra?--
Era una barreja de música grega i oriental. Res a veure amb la música egípcia antiga
.--I doncs, ¿com sonava l'autèntica?--
Els sons de l'antic Egipte estaven impregnats de tons molt semblants als orientals africans. I depenien dels instruments. Arpes, sistres, flautes, cròtals...
--Molt sensual, sembla.--Era una música molt vinculada al caràcter de l'egipci antic, que era serè i pacífic.
--¿I això com ho sap?-- Pitàgores, que va ser el primer a utilitzar l'escala musical, va assegurar que havia après el registre musical a Egipte. Però encara no s'ha descobert cap pergamí d'aquell registre. Fins que aparegui, ens hem de conformar amb l'anàlisi de la gestualitat en documents i evidències arqueològiques. Els moviments de les mans i el cap ens diuen que la música era suau.
--¿El deprimeix visitar el British Museum, el Louvre, el Pergamon?--
Vaig ser secretari general del Consell Suprem d'Antiguitats i conec cada peça egípcia que hi ha a tots els museus del món. En cadascun m'entren ganes que algunes peces tornin a Egipte.-
-¿Només algunes?--¡Les peces úniques! Com la pedra Rosetta, que és a Londres; el bust de Nefertiti, a Berlín; l'estàtua de Ramsès II, a Torí, i el Zodíac, al Lou- vre. M'entristeix veure'ls fora del meu país. Però també crec que hi ha altres peces arqueològiques que són ambaixadores d'Egipte.-
-¿Tenen dret a reclamar-les?--
És impossible reclamar tot el que va sortir abans del 1970, segons la llei. En aquella dècada es va firmar un conveni amb la Unesco que diu que qualsevol país ha de tornar qualsevol peça arqueològica trobada a partir d'aquella data, sempre que estigui registrada en els arxius oficials.-
-Vostè va firmar durant anys els permisos d'excavació.--
Tinc l'orgull d'afirmar que, durant el meu mandat, vaig acceptar totes les sol.licituds d'excavació presentades per equips solvents i respectuosos amb el nostre llegat. Només el vaig negar a algú sense currículum que volia localitzar les tombes de Nefertiti i d'Alexandre el Gran...
--¿Intueix on són?-- ¿La de Nefertiti? Segurament és a Tell el-Amarna, a la zona del Minia, a la zona règia. Com a arqueòleg afirmo que és impossible que estigui enterrada a Luxor.
--¿Afirma que existeix la maledicció dels faraons?--
¡En absolut! L'egipci antic no ha deixat ni una sola paraula sobre les malediccions. Si això fos cert, estaríem tots morts, incloent-hi els turistes.--Potser se la va inventar algú per espantar-los...--(Riu) Els documents assenyalen que els faraons demanaven que ningú corrompés la divinitat del lloc sagrat. Jo vaig obrir la sala de les mòmies del Museu del Caire, que va estar tancada durant 15 anys. I vaig ser el descobridor de les mòmies del Iemen. Fins i tot vaig dormir una nit amb elles per por que les saquegessin i segueixo viu.
--¿Queda molt de misteri per desxifrar a Egipte?--
Encara queda un 25% del patrimoni per descobrir. Però nosaltres preferim restaurar el que ja està descobert. Tenim un greu problema de conservació tant als museus com a les zones arqueològiques, a causa de les aigües subterrànies, l'avanç de les explotacions agrícoles, la falta de consciència arqueològica del poble i el turisme.-
-No ha esmentat els lladres de tresors...-- ¡Encara n'hi ha! Tant d'estrangers com egipcis. Quan la seguretat egípcia s'assabenta d'una espoliació, intenta localitzar les peces allà on siguin. El que costa és rescatar-les de col.leccions privades de fora.
--¿Li hauria agradat néixer en aquella època?--
M'hauria agradat ser un egipci antic que vigilés l'Egipte modern... Ells eren molt patriotes i estaven molt lligats a la terra. Eren treballadors i formals. Tot girava al voltant de l'ètica. Ara, lamentablement, tot és economia, poder i força.

www.elperiodico.com