LA TONTERIA DEL DIA

2008-12-31T12:59:00.000+01:00

Hola a tots!
Acabes d'entrar a la TONTERIA DEL DIA, un espai virtual on podràs llegir una mica de tot. Cada dia una nova coseta. Un poema, una crónica, una foto, una dita, una felicitació, un retret,... et pots trobar de tot a la TONTERIA DEL DIA.
Però el més interessant és que s'accepten els teus comentaris, s'accepten i s'esperen, sempre seran benvinguts. Mira, llegeix, pensa, opina, critica i escriu.
I si enlloc d'un comentari vols que et penjem alguna cosa, alguna TONTERIA particular, doncs ens la fas arribar i te la penjarem. LA TONTERIA és de tots els que vulgeu participar.
xavi-e

L'ADEU DEL DIA

2008-07-18T08:18:00.001+02:00

Wola a toton! Avui havia pensat en una dita per tancar la setmana, però m'han estat arribant mails d'amics recordant-me que avui plegava en Bassas, i clar, he pensat q es mereix un post, i una dita, i un adeu.
La Marta m'ha dit:
BON DIA, SÓN LES 8 i avui és l'últim dia del Bassas, és una llàstima que per la incompetència dels de dalt, els que manen, ens quedem sense aquest periodista que parla fort i clar però sense cridar, sense embuts i amb contundència però sense perdre l'educadació, seriós i rigorós però amb un punt d'humor...Espero que els nous reptes que se li plantegen ens permetin poder tornar a gaudir d'ell! Bassas FINS AVIAT!!!!!!!!!!

El comiat de Bassas es produeix després de mesos d'especulacions i d'atacs reiterats del PSC, que l'acusava de 'nacionalista'. Aquests atacs van ser especialment directes per part del diputat Joan Ferran, que va personalitzar en Bassas el concepte de 'crosta nacionalista'. En aquesta entrevista amb El Periódico, del 4 de desembre del 2007, Ferran deia: 'Quan un director de programa pronuncia arengues com les que se senten a primera hora del matí a Catalunya Ràdio disfressades d'informació confon els seus oients, que pensen que el que reben és informació. En una emissora pagada amb els diners de tots els ciutadans, els que són nacionalistes i els que no ho són, això és intolerable, encara que el locutor sigui una estrella de l'star system engreixat en l'últim quart de segle'.

I si hi ha crosta és per que hi ha ferida, i si hi ha ferida és per que algú esta ferint-nos. O no.

ADEU ANTONI, gràcies per la feina feta!

Que poques se'n coneixen, de persones, que diguin paraules que valguin!

Elias Canetti, escriptor búlgar d'origen sefardita en llengua alemanya (1905-1994)

LES OBRES DEL DIA

2008-07-16T07:32:00.000+02:00

portada "El Punt" edició paper:15/07/2008)
Dimarts, 15 de juliol de 2008>Vallès.

Multen l'alcalde de Montcada per haver ampliat casa seva, de protecció oficial. La Generalitat el sanciona amb 1.500 euros i l'obliga a fer obres per deixar l'habitatge com estava.
Carles Aluju Ferrer.
Montcada i Reixac: La direcció general d'Habitatge de la Generalitat ha imposat a l'alcalde de Montcada, César Arrizabalaga (PSC), i a la seva dona, exregidora, Fina Manzano, una multa de 1.502 euros per haver fet unes golfes a casa seva, un habitatge de protecció oficial situat al barri de Mas Rampinyo. En la mateixa proposta de resolució, s'obliga el matrimoni a fer les obres necessàries «per retornar a la seva configuració inicial» la casa, perquè la normativa no permet incrementar la superfície construïda dels habitatges de protecció oficial. El Punt es va posar en contacte ahir amb l'Ajuntament de Montcada, però l'alcalde va declinar fer declaracions.

Segons ha pogut saber El Punt, les obres que han estat motiu de sanció es van fer l'any 1998, quan Arrizabalaga no era alcalde sinó que era el màxim responsable de les regidories de Governació i Urbanisme. Arrizabalaga va arribar a l'alcaldia de Montcada el juny del 1999 i durant el tram final del mandat anterior la seva dona, Fina Manzano, va assumir la regidoria d'Habitatge. En aquest mandat no és regidora. Segons l'expedient, el dia que es va fer la inspecció –el març passat– l'instructor del cas no va poder entrar a l'habitatge «però des de l'exterior es va poder comprovar que [...] han col·locat una finestra inclinada a la coberta i han ampliat l'habitatge habilitant l'espai sota coberta». Les obres es van fer sense l'autorització prèvia de la direcció general d'Habitatge, tot i que en el text es recorda que la promoció de cases del carrer Aragó «es van qualificar amb una superfície útil de 90 m², que és la màxima permesa en els habitatges de protecció oficial, amb la qual cosa no poden ser objecte d'ampliació».

Wola a toton! Fins aquí la notícia. Ara el comentari. Primer de tot felicitar a la gent que fan el blog Montcada Confidencial per que han estat ells qui han tret a la llum aquest fet, després la resta de medis se n'ha fet ressó. I després des d'aquí volia oferir tot el meu recolzament al pobre amic Cesar que segur q ho deu estar passant moooolt malament. Imagineu-vos-ho!! Ell, pobret, que s'havia fet unes petites obres a casa, res, unes petites golfes, on, com a totes les golfes, les havia forrat amb parket (que queda més maco ) i s'havia fet un petit despatxet, amb un ordinador on podia entrar cada dia a veure el seu blog personal (laveu.cat) i uns quants posters penjats a les parets dels seus amiguets de "el Salvador", i unes fotos dels seus viatges pel mon (pagats amb els nostres impostos) i ara, ja em diras, ara, després de deu anys, ara li fan tirar a terra. Fa pena, oi? Per que heu d'entendre que viu en una casa de protecció oficial, a la que va poder poder accedir, com tothom, doncs per sorteig o per que cumplia els requisits o per que va estar moooolt temps en una llarga llista d'espera o per ........... o pel que sigui. Que ja em direu si no és el més normal del mon mundial que l'alcalde de la ciutat visqui en una casa de protecció oficial amb el sou de merda que li paguen per ser (o per fer?) d' alcalde. I amb la crisi que hi ha ara, ui! em fa patir no sigui cas que no pugui arribar a final de mes. I heu d'entendre que no hagi volgut dir res, ni ase ni bestia, jo crec q és degut a la pena que li fa haver de treure tants records del despatx (del de les golfes vull dir!). I total, pel que ha de dir.... home jo espero q surti i amb el seu tarannà basc ens digui: Oztia! norbaitekin pitxi que lapurra atxilotu zuten geratu lurzorua parket!! que més o menys voldrà dir: ostia! con lo bonito que me habia quedao el parqué....

De manera que m'estic pensant obrir un compte corrent per ajudar-lo a comprar-se una casa nova més gran, amb golfes ja incorporades, que no les hagi de fer ell.
I si més no, d'aqui uns anys, tindrà una anècdota més per explicar als nets. Ep!, per que ja veureu com això no passa de ser una anècdota, i també, quan plegui de ser alcalde es podrà muntar un negoci i posar-li un nom que li recordi aquests dies, per exemple, imaginem que es munta un negociet que li escaigui bé, nusé, per exemple, un BAR, aleshores li podria dir bar "les golfes del Cesar" , uix! no, que malgrat el tema de la paritat amb les dones això queda molt lleig, semblarà un puti-bar, hmmmmmm ........ i en masculí?, potser quedaria millor "el golfo del Cesar".
O no.

Qué opineu?

ELS DEURES DEL DIA

2008-07-15T15:07:00.001+02:00

Quan un servidor era petit i anava a la fleca, li donaven allò que se’n deia ”LA TORNA”, la flequera pesava la barra i n’afegia un tros de pà, fins que me’n lliurava un quilogram.
Aquest procediment va desaparèixer amb la designació de la barra de quilo que feia 800 grams, recurs de l’administració franquista per aconseguir que no s’apugés el preu de la “BARRA”, i per contra els flequers poguessin repercutir la puja de la farina.
Conforme creixia, vaig aprendre que els de l’administració pública eren uns Mestres amb això de “LA BARRA”, i que a partir d’aquell moment cada cop que rebés una " torna" seria per fer-me blincar una mica més l’ossamenta.
Ahir el Ministeri d’Indústria, on hi han passat tants “catalans il·lustres”, ens va anunciar que obligaria a les operadores a complir amb el 80% del que prometien a la banda ample, es a dir va beneir que se’ns podia fotre per decret una estafa del 20%. Collons!!, quin país més bonic!, només pagaré el 80% dels impostos, i les classes que imparteixo d’una hora es convertiran amb ¾ d’hora, i només puntuaré el 80 per cent dels exàmens i els alumnes ho entendran.
La torna és que el Ministeri escampa un decret d’amnistia amb tota la presa del pel que hem patit fins ara, i els diu a les operadores telefòniques:

Noies, no sigueu tant dolentes, defraudeu només fins a un nivell digne i suportable, que el pati s'emprenya!, va porteu-vos bé!, i us perdono les malifetes fins al dia d’avui!.

Per cert, parlant d’il·lustres ministres d’Indústria, els repetidors que quedaven al País Valencià, tots a terra. Sortosament aquí tenim en Pepe Montilla que vetlla per nosaltres!.

Un segón per cert!, collunut la frase del foix a la tertulia del Bases, avui que és la darrera:
Ens foten fora del titànic quan els músics encara toquen.

Deures del dia:
a) Dema “Mare de Deu del Carme”, qui ens transcriu una estrofa d' el disc “Passeig del Carme”?
b) Avui que és la darrera tertúlia del Sanuy a Can Basses, de quin altra mitja el varen fotré fora, i qui va ser el que va exigir la seva expulsió?

Apa siau.

Xavi C.

EL FIXATGE DEL DIA

2008-07-08T08:38:00.000+02:00

Dinar de juguesca rera dinar de juguesca sempre surt el tema de la Mònica López.
Tot això per dos motius:

1. a tots ens agrada molt

2. algú, un dia, va dir que potser la podria portar a un dels nostres dinars de convidada.

Des d’aquell moment ja vem dir que aquest seria el comodí de la juguesca: Qui es presenti amb la Mònica López al dinar ho té tot guanyat. De moment ningú ho ha aconseguit. I he dit el pecat però no us diré el pecador.
Avui he llegit la noticia que la Mònica (la tutejaré d’acord?) se’n va a TVE. Que li han fet una oferta irresistible, que no només serà la presentadora, sinó que la seva feina serà dirigir el departament i un dels seus objectius serà modernitzar-lo. Home, feina ja tindràs, doncs el temps a la televisió espanyola era com moooolt avorrit, amb aquells mapes de la srta.pepis fets de cartró pedra que feia l’home aquell, tan fosc, tan monòton, tan carca... “en la comunidad de Levante precipitaciones, en los pirineos orientales y zonas limítrofes las precipitaciones seran en forma de nieve, y en las vascongadas viento.” Que volia dir que a Valencia potser plou, a Catalunya fotrà una nevada de collons i al país basc arribarà un huracà.
I d’aquesta manera s’uneix al grup de presentadors catalans que van marxant de TV3 cap a altres teles, a fer més calerons suposo, com en Buenafuente, la Barcelò, el Francino, la Griso, clar que així acaben alguns d’ells, oblidant el català, animant la roja i cantant el “viva españa” a tota hora. Però mira tú, és un dels avantatges que tenim els catalans, que podem nar a treballar a tot arreu, ells no.
Bé, i ara només resta desitjar-li sort en aquest nou repte professional, et trobarem a faltar, pubilla catalana, i mirarem atentament a la tele si et respecten el teu nom, Mònica, amb l’accent obert sobre la “o”. Jo crec que no et deixaràs castellanitzar el nom i te’l respectaran en català.

O no.

LA CENSURA DEL DIA

2008-07-07T07:17:00.000+02:00

Avui estic llegint (i escoltant) tot de tonteries sobre el resultat de la votació d’ahir a Can Barça. Fa molts dies que m’estic aguantant la meva opinió, però ara que ja s’ha acabat tot em permeto el gust de donar-la. I ho faig com a soci, i no com a “aficionat”, que és el que son la majoria dels que he sentit opinar i opinar molt malament.
A mi em sembla que en Laporta ha estat un dels millor presidents que ha tingut el Barça. I no vull barrejar les coses, com a President opino una cosa, ara bé, si opinés sobre ell com a persona segurament us explicaria un altre conte. Però ahir estàvem valorant la seva tasca com a President del millor club esportiu del mon. Un tio que va arribar a un club que estava en fallida, tant esportiva com econòmica i fins i tot diria que social, un tio que va eliminar els violents del club, que va fer un equip guanyador (una champions i dues lligues.... ah! i uns quants gampers) que ha posat la economia del Barça entre les més potents del mon, i que a més ha tret el Barça del provincianisme al que estàvem acostumats, l’ha internacionalitzat i a més ha fet del catalanisme la seva senyera. I segurament és per això que rep de totes bandes.

Segurament no, ho sé segur.
Tots els elogis que li venien de totes bandes quan ho guanyàvem tot s’han convertit en retrets i mocions de censura a la que va treure el catalanisme desacomplexat i el sobiranisme personal.
Les crítiques ferotges des de medis espanyols (AS, MARCA, Antena 3, Tele 5, TVE, COPE, SER, ) no ens venen de nou. Però des de molts medis catalans, amb periodistes catalans, se l’ha criticat a sac, sense pietat, llegiu La Vanguardia, Mundo Deportivo, (vaja, grup godó en general) i avui fins i tot l’AVUI en la editorial del director, en Xavier Bosch, que diu que no ho veu clar. A veure Xavier, maco, les coses estaven molt clares i el joc era el mateix per tots. Mira: si es treia 2/3 dels vots a favor de la censura calia fer eleccions, i si no s’arribava doncs no. S’ha arribat ??? No, doncs ja està xaval!. Jo quan jugava al parxís amb els meus germans molts cops em passava que quan estava a punt de guanyar la partida treia 3 sisos seguits i apa! eliminat, torna a començar! I jo em queixava amargament, però les regles del joc eren (i son) aquestes i tots les acceptem. Doncs ara el mateix, que t’has quedat a les portes de guanyar?, si, i tant!, però has tret tres sisos seguits i et toca esperar a les eleccions del 2010.
Mentrestant veig que el Laporta i la directiva catalanista del Barça ho tindrà cru, perquè els medis continuaran amb la seva campanya antiBarça (ja no dic antilaporta!!) per que el Barça és un altre dels objectius marcats des d’adalt. Recordeu: Cal treure la crosta nacionalista!! Ja s’han carregat el Bassas, la Terribes la tenen dominada, el Sanchís, i ara li toca al Laporta. Tot el que faci ferum de nacionalisme patirà les conseqüències.
I si no temps al temps. O no?

LA JUGUESCA DEL DIA

2008-07-02T08:18:00.001+02:00

Wola a toton!!
Primera proposta per quedar i fer efectiu el dinar de la juguesca!!!
Ah! primer els resultats:
Us recordo les juguesques fetes i, de pas, la posició de cada un:
NOM POSICIÓ ERROR
ENRIC 18 2
MIQUELÀNGEL 12 4
XAVI W 20 4
XAVI C 11 5
DOMÈNEC 10 6
TONI +- 7 9
JOAN 4 12
NOËL 2 14
JULI 2 14
JORDI SASE 2 14

De manera que els cinc primers seran convidats pels cinc últims.

Es proposa com a data el proper DIJOUS 10 DE juliol. El lloc serà el restaurant "el taller"de Caldetes. Apali, cap a la platja !!

La estadística (fixeu-vos que ja podem fer estadístiques i tot de la juguesca) doncs, la estadística diu que l'Enric les ha guanyades totes, si més no serà una dada més a tenir en compte per la propera.
El Festival d'Eurovisió va ser, durant molt temps, part de l'educació sentimental dels nostres pares. Era i és una merda de festival. Per això es va enviar una cançò de merda al festival, en una maniobra per fer crèixer les audiències de la tele. I ho van aconseguir perque hi ha molts frikis que pensaven que això era el que es merexia el festival. Però ha estat una operaciò supercomercial pel Buenafuente, que no ha parat d'allargar el xiclet fins a cansar-nos a tots. Estic esperant que acabin de sortejar la puta guitarra de plàstic que portava i que ens deixin en pau d'una vegada. Encara hi ha webs on quan entres s'obre un pop-up de publicitat del pesat aquest. Directament tanco la web. Espero q no la vulguin convertir en la cançò de l'estiu!! (Bé, segur q no, ara serà el "PODEMOS")
Com a consol podem dir que l'important és participar o que no es preocupin gaire, van deixar Espanya al lloc que els toca. Llàstima no haver fet un 25. Malgrat tot va fer el millor resultat pels espanyols (molt millor que els OT de turnu) des de feia molts anys i els resultats econòmics han estat..... millor ni saber-los que ens indignarem.
El festival, com a tal, continua sent el que era en els estats que han emergit en l'Europa dels últims 20 anys. És a dir, un aparador no només musical; una autèntica lliçó de geopolítica, amb blocs definits, aliances i germandats nacionals dibuixades amb criteris ideològics i/o territorials. Més curiositats, alguns m'heu comentat que el presentador, un tal uribarri, em sembla, encertava la majoria de votacions. També he escoltat a la radio que el festival portava un delay de tres segons i per això les sabia, ... nusé, la veritat és que m'importa un chikilicuatre.
I acabem ja d'una vegada el tema del chikilicuatre que ja cansa mooooooooooolt. Només comentar una frase genial que va dir el David Fernandez (l'actor que interpreta al Rodolfo Chikilicuatre) en una entrevista feta pel Basté a RAC1:
-Basté: "no et molesta que por la calle et diguin Rodolfo!?"
-David Fdez: "hombre, es que antes por la calle me llamaban Gilipollas!"

I finalment la única versió soportable de la cançò, la que feia juntament amb la TATA GOLOSA.
O no.

LA ROJA DEL DIA

2008-06-27T08:18:00.002+02:00

Ahir España va passar a la final de la Eurocopa.
Ahir a la nit, a una emisora de ràdio que no anomenaré, però vinculada a l’esglesia i/o al PP, en el seu programa esportiu el presentador es va dedicar a insultar a tort i dret a tots els que no voliem que la seva espanya passés a la final, i en particular els catalans, i en concret a dues persones: En Puigcercós i en Urqullu ( que es van atrevir a dir, atenció!, que volien que guanyés Rusia!! Ui, ui ,ui!!). Aquest locutor, un que es diu Abellan, els va dir “Estos dos imbeciles, Gilipollas, lo mínimo que te tendrian que hacer si te ven por la calle es darte un huevazo, gilipollas!! “ entre altres piropos dignes de ser escoltats per l’odi i la ràbia que ho impregnaven tot.
Doncs mira, centenars de milers de persones voliem que perdés la teva espanya, per que estem farts i cansats del vostre nacionalisme espanyol, de la “roja”, de la “raza” i del “orgullo de ser español”. Qué collons té a veure tot això amb el futbol??
Centenars de milers que estem farts de la COPE, del MUNDO i del Libertad Digital, i sobretot sobretot farts i cansats de CUATRO i del “Podemos”. Podeis callaros??
Estimat Abellan, l’únic que has aconseguit és despertar les meves simpaties pel Puigcercós i per Alemania, (que mira que em fan poca gràcia....) aconseguir vots per Esquerra i que quan guanyi Alemania les rambles s’omplin de gent que ho celebrarem. Et recordo, us recordo, que LA CAIXA recolza a la selección española i finalment la mítica frase de Gary Lineker:

Football is a simple game: 22 men chase a ball for 90 minutes and, at the end, the Germans win.
Així de senzill.
PD: he buscat el tall de veu aquest de l’Abellan i perxò (paraula encara no normalitzada) he entrat al web de la COPE..... i se m’ha penjat l’ordinador. Genial. Per una vegada m’ha agradat la penjada. Casualitats de la vida. O no.

i a mi que quan parlen de "la roja" només em vé al cap aquesta roja. n'hi ha cap altra de millor??

EL PENSAMENT DEL DIA

2008-06-26T08:03:00.000+02:00

Del que faré més endavant,

per què me n'haig de preocupar?

El que faig és el que havia de fer.

Allò que descobriré més tard,

no ho haig pas de descobrir ara.

Isidore Ducasse, comte de Lautréamont, poeta francès (1846-1870)

LA NIT DEL DIA

2008-06-23T08:28:00.000+02:00

Cada any, milers de pobles d’arreu del país, encenen les seves fogueres de Sant Joan amb el foc de la Flama del Canigó, en el marc d’un procés força ritualitzat que s'inicia el cap de setmana anterior a la nit de la revetlla amb una trobada al peu del Canigó.

La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de Sant Joan. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes. La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui són poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.

Perquè aquest ritus sigui possible, el cap de setmana abans de Sant Joan centenars de persones vingudes d’arreu del país es troben al Refugi de Cortalets, al peu del Canigó. Arriben dissabte a la nit i acampen amb tendes pels volts del refugi. L’endemà diumenge al matí acompliran el primer ritual de la Flama de Sant Joan: pujar al cim del Canigó i deixar-hi els petits feixos de llenya que cadascú ha portat de la seva ciutat, vila, poble, barri o hort. Les teies, branques, torxes o branques estan lligats amb una cinta que porta el nom del poble d'on provenen i alguns duen dibuixos fets per nens i escrits dedicats a la festa. Tots els feixos de llenya es deixen apilats sobre la creu que hi ha al cim d’aquesta muntanya fins el dia 22 de juny. Aquell dia tres joves excursionistes de l’entitat organitzadora de la jornada, el Cercle de Joves de Perpinyà, agafen el foc que hi ha encès al Castellet de Perpinyà, el posen dins una urna que conté una flama i pujen fins al cim del Canigó acompanyats per diverses persones, on passaran tota la nit vetllant perquè la flama no s’apagui. A mitjanit, les dotze hores i un minut del dia 23 els primers grups surten de dalt el cim i comencen a baixar per distribuir la Flama. Durant tot el matí del dia 23 de juny centenars de persones vingudes de diferents llocs pujen al Canigó per agafar el foc que portaran als seus respectius pobles i amb el qual s’encendrà la foguera. La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila per les autoritats locals. Es calcula que amb la Flama del Canigó s'encenen unes 30.000 fogueres.

Nosaltres aquest any hem enviat als companys i amics Xavi i Joan en representació de tots nosaltres. I després a la nit quatre entitats ens hem unit per fer una revetlla popular al carrer Major de Montcada. Una revetlla com les d'abans, sopar al carrer en familia i amb amics, una mica de música, petards, foc i alegria. L'Ateneu ABI, el nucli de la CAL a Montcada, l'associació de Veins del C/Major i la Comissió de Festes Alternatives son les entitats que ho organitzen tot.

Ja us explicaré. O no.

Al vostre poble també arriba la flama del Canigó??

EL BLOG MATEMÀTIC DEL DIA

2008-06-18T15:15:00.003+02:00

Wola a toton!

Fa dies q vaig amb molta feina i no tinc tot el temps que voldria per omplir el blog. De manera que si no podeu llegir els meus escrits almenys us posaré els d'altres a veure que us semblen.

Avui us vull donar a conèixer un nou blog. Sí, sí, tú, jo continuu insistint a tothom que es crein els seu blog i alguns em van fent cas. D'altres no hi ha manera i mira que fins i tot he quedat amb ells per ensenyar-los com es fa tot.....nxt nxt.

Ara us vull presentar el blog d'un bon amic que uneix matemàtica i fotografia, dues de les seves passions. (en té més per això!!). Quan algú veu la vida amb els ulls de les matemàtiques i porta sempre a mà una càmera..... el resultat és fàcil i bonic. Molts cops copsa la realitat d'una manera que nosaltres no la veiem, i ens sorpren. I ens ho explica i ens ho adorna de somnis onírics. La explicació és senzilla. Diu: Un bon dia vaig decidir trencar amb totes les meves obligacions laborals i vaig decidir emprendre un viatge cap a la recerca de la bellesa matemàtica. I jo us pregunto .... on no hi ha matemàtica??

El seu blog es diu :

http://paisatgesmatematics.blogspot.com/

Jo aporto una foto meva vista amb ulls matemàtics i que he titulat EL.LIPSE IL.LUSIONANT.
Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse:
L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: x2/a2 + y2/b2 = 1, on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades. L'àrea d'aquesta el·lipse és: pi x a x b .

La figura humana "X", que anomenarem "neboda Maria" d'una edat "x" indeterminada, davant de la el.lipse, que anomenarem "T" de Tortell, fent el càlculs de quanta àrea pi x a x b de "T" podrà encabir en la seva boca de volum inferior al desitjat. La equació final resulta: X x T = I (d'il.lusió). O no.

EL CASC DEL DIA

2008-06-13T08:28:00.000+02:00

Wola a toton:

avui he rebut un mail d'un amic força preocupant. El tiu em deia que li calia ajut per triar 6 cascos entre 16 models. Et trobes bé company??? No tens res més a fotre?? Bé, la veritat és que ben mirat és més divertit fer aquesta tria que no veure les múltiples txorrades en forma de powerpoint que t'envien. Jo ja he fet la meva tria i fins i tot ell em va enviar un ranking de com anava la votació. Del que em diu el casc més votat era el primer però també era el més criticat:

el billar és el que agrada més ... però tb "el casc billar el vaig trobar tope cutre ... rollo vull ser innovador però sense passar-me i com a recurs molt i molt cremat" ...

No hi ha premi per participar, com a màxim, diu, us faré una pizza i sorbet o un gelat de postres :-D

Doncs aquí teniu els cascos, voteu en l'apartat de comentaris. Recordeu: podeu triar sis.

LA FORNAL DEL DIA

2008-06-13T08:08:00.001+02:00

A terrades de nit fa por
A terrades de dia, la vida fa goig.

LA NIT

Es diu q el Santuari de la Salut no va ser construït només com a lloc de peregrinatge per tots els habitants de l’Empordà, sinó per protegir a Terrades de les males influències de les llegendàries bruixes i vampirs del veí poble de LLERS.
El Castell de Llers ha estat durant molts segles al bell mig d’històries de bruixes i vampirs. Es diu que en ell va viure el primer vampir conegut en el mon occidental (segle XII, molt abans que Dracula, però la seva llegenda es va transmetre per tradició oral i per això és molt menys popular). Es deia Estruc i hi ha diferents versions de com va arribar a ser-ho. Ara us les explico.

Però Terrades també és zona de bruixes, on es sap que quan bufa el vent de Tramuntana pots escoltar els seus laments violentament transportats de totes les bruixes que van viure i viuen en aquelles terres.
Com deia, la llegenda diu que el comte Estruch o Strucc, era un noble d’origen germànic de la cort de Pere II d’Aragó (o Pere el Catòlic) que va destacar en la batalla de Las Navas de Tolosa (16/07/1212) o batalla d’Al-‘Uqab (pels musulmans). Ja de gran i vell, el van enviar als Pirineus a perseguir infidels, pagans i bruixes i es va instal·lar al seu castell de l’Empordà. Allà, el comte es va morir i va tornar a la vida convertit en un vampir jove. La paraula vampir és més moderna, del segle XVIII, aleshores aquests eren coneguts amb altres noms com "estruga", "revivent" (A Romania s'anomenaven "strigoi" o "nosferatus"). Aquest vampir xuclava la sang a la gent d'aquell temps i seduïa a les noies joves.
Tot sembla que va començar en uns fets que van passar l’any 1173, quan el rei s’enfrontava a problemes de normalització religiosa en el seus territoris. A mesura que s’anaven reconquerint terres als musulmans el Rei s’havia de preocupar que els vilatans no volguessin col·laborar amb els musulmans en contra seva. El Rei, conjuntament amb el Bisbe Guillem de Torroja (1144-1171) van demanar al Comte Guifred Estruch que organitzés una campanya de persecució contra el no cristians de la comarca i per això li van cedir el castell de Llers. A partir d’aquí hi ha diverses versions que han arribat fins avui mitjançant la tradició oral. Una parla de la traïció d’un dels seus capitans que el va enverinar per que la seva filla Núria el va rebutjar. Unaltre diu que va ser convertit per les bruixes que va cremar en la foguera, que el van maleir i va començar a aparèixer per les nits xuclant la sang dels animals i finalment la de les persones. Diu la llegenda que al final una monja vella va acabar amb ell, altres fonts diuen que va ser un ermità d’origen jueu que el va fer descansar en pau amb un ancestral sortilegi de la càbala.

Sigui com sigui Estruc és una de les primeres llegendes de vampirs de la història del vampirisme. Altres fets més històrics ens donen a conèixer un personatge real que visqué en les contrades esmentades. S'anomenava Arnalli Estrucionis i es casà amb n'Arnaldeta Sitjar (que morí el 1214 i està enterrada a la col·legiata de Sant Fèlix, i el sepulcre de la qual es conserva encara avui). Pocs historiadors s'han apropat a aquesta història.
Per més info podeu consultar el web de la família Estruch, ara a França, http://www.estruch.fr.st/ DSC 629

EL DIA

Fa pocs dies vaig a estar a TERRADES, gaudint de la Ruta Gastronómica de la Cirera, promoguda per 17 restaurants que es dediquen a oferir-nos plats amb aquest saboròs fruit. I amb aquesta excusa pots fer moltes excursions per les contrades tot coneixent llocs llogarets i racons de la comarca. No sabeu on para TERRADES? Es troba a la Garrotxa d'Empordà, una àrea entre la plana de l'Empordà i els contraforts de la Garrotxa, arribant a Figueres, a ma esquerra. Prop de Terrades hi ha molts llocs per perdre's magnífics. Si a sobre el dia acompanya i fa un sol d'aquells ben maco de l'Emporda us aseguro que l'experiència val molt la pena. Per acabar d'arrodonir-ho vaig poder gaudir de l'estança a LA FORNAL DELS FERRERS, on apart de tractar-nos magnificament vaig poder menjar un rap amb escabetx de cireres que em va seduir des del primer moment. (i on vaig poder tenir coneixença de la llegenda de l'ESTRUC)

La ruta estarà funcionant fins a finals de Juny, consulteu les webs, però LA FORNAL està oberta sempre. Tota la ruta que vaig fer em va nar molt bé. Donant voltes per aquelles contrades i d'àpat en àpat em venien al cap continuament temes per fer un post. El castell de noséon: un post sobre llegendes. El riu: un post sobre l'aigua. El bambú: un post sobre crisi i flexibilitat, qualsevol cosa, visita o detall es convertia en post. Ara em toca fer-ho realitat.

El món, en meravelles i jocs atrafegat,

és petit i vermell i fresc com les maduixes.

Josep Carner (Barcelona 1884-Brussel·les 1970)

o com les cireres .

EL RECORD DEL DIA

2008-06-11T08:18:00.001+02:00

Estimats amics,
Avui fa un any que el meu pare ens va deixar. Fa un any que vaig penjar els posts més tristos que gairebé he penjat mai. La veritat és que no tenia gaire ganes d’escriure però m’ajudava a desconnectar. I ja ha passat un any entre escrits i escrits. I ara, quan miro enrere veig que no estava sol, que estàveu tots vosaltres amb mi i la meva família. La Mayte sempre em diu que als amics no cal donar-los les gràcies, però s’equivoca, sempre s’han de donar les gràcies. Per tot. I com soc una mica masoca i de tant en tant m’agrada matxacar-me el cor per recordar-me els sentiments amagats i sentir-me més persona, avui m’he llegit tots els mails que vaig rebre de tots vosaltres en resposta al meu . I un cop m’he estovat la pell del cor i he agafat prou sentiments em puc posar a escriure les coses que sento. I no vull semblar massa bleda, només m’agrada escriure per sacsejar les emocions, i em surten aquestes ratlles d’agraïment. No tenia ni idea de que sortirien aquestes, per que el foli quan he començat estava en blanc i mica en mica s’ha omplert i ha seguit un camí desconegut d’avançada. És com els llibres, com podem saber que no son folis en blanc que es van escrivint a mesura que anem passant les pàgines? Demà és un foli en blanc que encara s’ha d’escriure. Bé, ja n’hi ha prou d’aquest licor de poesia que no porta enlloc i que només el gaudeixo jo. Ja ha passat un any, i un estiu i una tardor, i un Nadal i moltes nits de mirar la tele només per mirar-la i esperar que passi la nit, i una primavera nova i un any de records, tot un any.
Però no vull sembla planyívol ni ploramiques, per que tots hem posat voluntat per nar endavant i ho estem fent, per que la vida continua i els més petits de casa no entenen que no vulguem avançar i ens empenyen endavant cada dia. I m’empenyen cada dia a jugar amb ells i jo hi vaig. I juguem i els ensenyo a jugar gairebé sense saber-ne, i plantem arbres al riu, gairebé sense saber-ne i fem plans per passar una nit d’estiu acampats al llac de Meranges. I tot això ho faig com em van ensenyar, de la mateixa manera q feia el meu pare amb mi quan jo era petit. Gràcies papa.

Avui, com a record, farem un funeral a les 19:30.

LA NOTICIA DEL DIA

2008-06-10T19:19:00.001+02:00

Al Franki li han concedit el 3Er Grau!!!
Avui ales 18h estarà al Kasalet (Terrassa) qui vulgui pot venir a saludar-lo i a xerrar
amb ell.
En principi només haurà d'anar a dormir a un centre penitenciari 8 hores de
dilluns a dijous, encara no es sap a quin.
Passa-ho!!!

Carrer Organitzat 1
Estat Repressor 0

FGTT
(T de Terrassa)

I dimecres 11, el podreu sentir a RAC1 a mig matí.

LA VAGA DEL DIA

2008-06-10T14:14:00.000+02:00

Wola a toton:
Senyores i senyors, us presento la crisi energètica!!
Ui.... perdó, volia dir la desacceleració econòmica. I fa dies, uns quants ho sabeu, que us ho deia. Que això no és només una crisi immobiliària, que això ens afectarà a tots. I ja veurem de quina manera. Hi ha molts indicadors que així ho indiquen: la pujada dels tipus d’interès fan que les nostres hipoteques siguin cada cop més cares. I tenim menys diner disponible per consumir. En teoria si el preu del diner (el tipus d’interès) és més car, el consum hauria de baixar i la inflació també. Però justament està passant a l’inrevés, la inflació no para de pujar, perquè tot puja constantment de preu: el menjar (degut a la crisi alimentaria ) la benzina (degut a la crisi energètica) i tots els productes arrossegats per la pujada dels transports.

Us diria que ja arriba la crisi que us deixarà sense feina, sense combustible pel vostre cotxe, sense aire condicionat, sense fruites tropicals i qualsevol altre producte del sistema industrial i de transport actual. La teva vida acomodada ja no tornarà a ser el que era. No te la perdis!! Segueix vivint atentament la crisi energètica.
Però no cal ser alarmistes ni molt menys!!

Ens hem d’acostumar a viure amb el preu del petroli car. Molt car. Però, per si no ho sabeu, gairebé el 70% del preu de la benzina correspon a impostos que ens aplica el govern. La fiscalitat del petroli és molt elevada. I això q el govern dels espanyols fa trampa i no aplica els impostos recomanats per Brussel·les, per això a la majoria dels països europeus la benzina és encara més cara i sempre ho ha estat. Aquests preus elevats eren per desincentivar el consum per protegir el medi ambient. En nom del medi ambient paguem molt cara la benzina. Esteu d’acord amb això?
Doncs aleshores que baixin aquests impostos. I vinga tots a comprar i emmagatzemar benzina. I el medi ambient a prendre pel cul. I que vingui el canvi climàtic que jo no em queixaré de res, ni de les onades de calor, ni de la destrucció dels pols, ni de la contaminació, ni de la sequera, ni de les tempestes, ni de res. O si?
El que no podem fer és de dia ser uns consumidors de petroli i de nit defensar el medi ambient i acusar el Bush pel canvi climàtic. Ah! i un dia us parlaré dels biocombustibles, malgrat que alguns em digueu que la solució està en ells.
I avui tothom ens estem cagant en els transportistes per que ens estan posant contra les cordes. No hi ha benzina, no arriba menjar als supers, ni medicaments a les farmàcies, ni bestiar als escorxadors, ni diaris al quiosc, ni tantes altres coses. Cues kilomètriques a les autopistes i carreteres tallades. Pèrdua de temps i de feina per tothom. Psicosi de desabastament en moltes persones i famílies. Està bé fer vaga queixant-se de les pujades tan brutals del preu del combustible, però potser no és aquesta la manera, fent desgràcies, actes violents contra la població fets pel piquets informatius i deixant a la població sense subministraments de tot. Jo també tinc els meus drets. O no.
Per cert mentre això passa i ens afecta a tots, per trencar una bandera en Franki continua a la presó.

LA PINTADA DEL DIA

2008-06-03T08:28:00.001+02:00

Wola a toton!

Mireu que m'han enviat!!
És tracta d'una pintada feta a favor de la llibertat d'en Franki, però aquesta està a MONTCADA!!
Busqueu-la i la trobareu, és fàcil i és força gran.
Bé, veig que el poble és mou! Potser no tant com s'hauria de moure però alguna cosa es fa. Jo tinc la sensació q no es deixen fer coses a la gent que realment tenen ganes de fer-les. Tinc la sensació ja fa temps que la cosa pública, els organismes públics, ja es diguin ministeris, diputacions o ajuntaments volen regular entre massa i molt a la resta de ciutadans. Tinc la sensació que els ciutadans ens queixem molt poc d'això, que en general ens queixem molt poc, i potser moltes vegades tampoc ho fem perque no sabem com fer-ho. Per que sembla que "l'autoritat" té barra lliure per actuar com vulgui i al ciutadà normal ens és moooolt difícil lluitar contra "el sistema". Ja em direu si té alguna lògica que en Franki estigui empresonat per haver esquinçat una bandera espanyola. O com et pots defensar si un guardia urbano et fa la guitza, o com pots protestar si els mossos fan un ús prepotent de la seva autoritat. Tenen permís per fer-ho? Cada cop em sento més controlat per tots aquests cossos de seguretat, que em miren desde darrera de les seves ulleres de sol (no entenc com se'ls permet treballar amb les ulleres de sol posades!!) com controlant-me, com dient-me ..... "ep! a veure que fas que aquí toi yo!!". Vull dir que enlloc d'estar reconfortat amb la seva presència, quan els veig m'incomoden. Fa un parell d'anys en un viatge a Nova York vaig trobar la ciutat plena de policia, soldats, cossos de seguretat de tota mena i brandant armes a tort i a dret sense cap disimul, però no em vaig sentir en cap moment incomodat ni perseguit, al contrari, em sentia protegit i pel que fós, fins i tot agraïa la seva presència. Ara no em pasa això, justament tot el contrari, son una molèstia continua, una font de tensió continua, vaja, que no em trobo a gust amb ells, fins i tot darrerament en quan els veig ja penso " a veure quina una organitzen ara...." És una sensació.

Llegeixo avui que els agents de seguretat d'un aeroport van impedir a un noi embarcar amb una samarreta de cotó en què apareixia un personatge brandant una pistola. I no es tractava de cap perillós terrorista, sinó d'Optimus Prime, el robot protagonista de Transformers, un còmic i una sèrie de televisió inspirats en una línia de joguines infantils. Tampoc és la primera samarreta considerada inadequada per volar. El 2006, a un activista en defensa dels drets humans se li va impedir embarcar a Nova York per portar una samarreta amb una inscripció en àrab que deia: "No ens faran callar".

Aquí i ara, també m'han ensenyat les samarretes que s'han fet a favor de la llibertat d'en Franki. A sota la podeu veure, i em pregunto, haig de tenir alguna problema per lluir-la? per passejar-me amb ella?? Em pararan?? m'identificaran per això?? Jo crec que no, però només el fet de preguntar-m'ho ja no m'agrada. Per que jo penso que puc portar la samarreta que vulgui a tots els llocs que vulgui sense haver-hi cap problema. Hi esteu d'acord? O no.

LA PINYA DEL DIA

2008-06-03T08:18:00.000+02:00

Wola a toton!

Cada dijous vaig a dinar a un restaurant on, pel fet d'anar-hi sovint, doncs ja ens coneixem tots.

Cada dijous li demano de postre al Panxo (segur que ell ho escriu Pancho, més que res per que és del Madriz de futbol, sí sí, ja li vaig fer el pasadís també a ell) doncs li demano PINYA natural de postre. Mai n'ha tingut. Però cada dijous li demano la Pinya. Ell molt amable cada dijous ens recita les postres que té:

- Crema catalana, tarta de xocolata, gelat de tal i de qual, plàtan, poma, taronja......

- Jo vull pinya!! :-)

-NO tinc Pinya!!

-Pinya en almívar??

- NO TINC PINYA!!

- Gelat de pinya??

- ......

-Bé, un plàtan per mí..... :-(

Dijous passat no va ser diferent. I vaig acabar demanant un plàtan. I vet aquí la sorpresa:

Com caigut del cel va venir un plat de pinya, uns trossos ben macos de pinya, talladets, peladets i arrenglerats en el plat, que feien goig! Els cinc que estàvem a taula vem acabar aplaudint el gest que es va anotar en Panxo, que ben cofoi, saludava. Aiii! des que és pare ens l'han canviat a aquest noi!! I no vulgueu treure més conclusions ni ensenyances, només que la pinya estava molt bona. Dijous hi torno. I ara qué li demano??,...... hmmmm, macedònia?

Després d'explicar aquesta petita anècdota, us puc dir que diumenge vaig anar a dinar a casa de la meva germana. Ella sempre ens fa unes delicatessens boníssimes, cada dijous va a classes de cuina, i ens fa servir de conillets d'indies per fer proves, i jo i tots encantats!! A que no sabeu quines postres ens va preparar?? Carpaccio de pinya amb gelat de coco, crema de maduixes i trossets de pa d'ametlles garrapinyades. Brutal de bó!.

Em sembla que dijous li demanarè en Panxo exactament el mateix, ja us diré com reacciona i si m'ho fa. O no.

LA PELI DEL DIA

2008-05-28T15:16:00.000+02:00

Avui crítica de cine. I anirem ràpids!!! Per començar una gran peli: Kill Bill.
Els que no la heu vist no continueu llegint aquest post, per que està tot explicat.

no falta res oi??

LA FRASE DEL DIA

2008-05-28T15:15:00.000+02:00

L'èxit rau a aprendre a anar de fracàs en fracàs sense desesperar-se.

Winston Churchill, polític i escriptor anglès (1874-1965)

LA CONCLUSIÓ DEL DIA

2008-05-26T15:15:00.000+02:00

wola a toton! Dilluns per fi de nou!!!
Què us volia dir? Ah! si. Llegeixo:
Un jove serà operat després d’estar 15 mesos amb singlot

Un jove americà de 24 anys, Christopher Sands, pateix des de fa quinze mesos singlot. Desesperat, Sands, calcula que des del passat mes de febrer ha singlotat deu milions de vegades. “Difícilment dormo i és pràcticament impossible menjar” declara Sands. “He fet de tot per aturar-lo, he pres aigua de cent maneres diferents i encara que en les reunions intento limitar-lo, la gent del meu voltant s’acaba tornant boja”. A més, Sands és cantant i guitarrista en un grup de pop. La seva trajectòria musical, però, s’ha vist interrompuda. Els metges li han diagnosticat recentment un error en la vàlvula estomacal. Sans serà operat aviat, se li crearà i se li col·locarà una nova vàlvula que permetrà tornar-lo a la seva vida normal.

Óstia!! Jo vaig tenir el singlot la setmana passada des del dissabte al migdia fins diumenge a la nit. Gairebé 36 hores!! Vaig acabar destrossat, mal de cervicals, dolors musculars als abdominals, i una mica de vergonya. Sobretot diumenge a la tarda quan vaig nar al teatru a Sabadell i les meves singlotades movien les cadires del costat. I quan es feien silencis...... ja us podeu imaginar, el nen sense respirar, posant-me de cantó, tapant-me la boca amb la ma, yoquesé, mil intents d’evitar-ho. En va.
Al matí vaig buscar pel google "remeis Singlot" i com a remeis casolans vai trobar coses bastant singulars:
1.Prendre una culleradeta de sucre normal seca.

(hi ha la variant amb vinagre)
(so sweet, però no indicat pels diabètics!!) No va funcionar. La del vinagre ..... ni en broma.

2.Agafa la llengua amb el pulgar i l’índex amb un mocador i tira lleugerament cap enfora.
i què més? ja la trec solet però ni aixíns, a més en el teatre quedava com una mica friki traient la llengua....

3.Un remei de l’avia consisteix en prendre una mica de gel triturat.
i et treus el singlot, però agafes un refredat de collons. no el vaig ni provar.

4.Espanta lleugerament a la persona que té singlot.
Ep! diu lleugerament!! a veure si ho apreneu. no cal fotre grans crits ni empènyer la gent contra la paret perseguint-la amb el ganivet de la cuina. A mi no em funciona i a sobre em va fotre de mala llet tant susto, ostia!
5.Un remei natural consisteix en mantenir un troç de gel durant un minut prop de la gola, al coll.
i si podeu es fot a la persona sencera en una càmera frigorífica, com a les pel·lícules, a que no heu vist mai ningú dins una càmera frigorífica d’aquestes amb singlot?? Clar que no.

6.Pren tres glops d’aigua. En el primer glop has de dir: "Singlot de Deu" , en el segon: "San Pere me l’ha donat" i en el darrer "i ara me’l treu".
Ni el Sant Pere, ni Sant Josep, ni sant Lluc, ni Sant patrici, ni sant lluís, ni santa Úrsula, deurien estar tot de vacances aquest dia.....

7: Prémer amb un dit a la panxa mentres contes fins seixanta.
quants cops? vaig arribar al 568, quan ja estava morat i prop de la inconsciència vaig deixar-ho córrer.

8: el més tradicional i conegut es beure aigua durant un minut, fins i tot hi ha la variant de beure aigua al revés.
Val a dir que té inconvenients: al beure aigua al reves et mulles de dalt abaix sencer. i després et passes mitja tarda pixant els 5 litres d’aigua que t’has fotut i no han servit per res.
9: Ficar-se un dit pel cul. Això relaxa la musculatura diafragmal i para el singlot.
Aquesta deu ser una variant de la de donar un susto. A més, vaja dit més llarg si m’ha d’arribar fins el diafragma......
Total, que els remeis casolans no funcionaven. Només la Maite i la Ester me’l van treure fent-me pensar en altres coses..... això va ser dissabte a la nit, ho recordo perfectament. Van ser uns moments ...... hmmmm...... genials!!! Oi?

Però a l’estona va tornar a venir. I aleshores ja em vaig tirar directament als fàrmacs: Omeprazol i Famotidina. Un parell de cada, a sac. I entre això i anar a clapar diumenge a la nit destrossat, doncs se’m va passar. I a un noi americà l’operen desprès de 15 mesos amb singlot, com a conclusió podria dir que no és gai.

LES PINTADES DEL DIA

2008-05-21T16:56:00.005+02:00

Wola a toton!
Dissabte passat vaig estar a ......, vaig estar fora, a una bonica vila del vallès oriental, i sorpresa!! em vaig trobar aquestes dues pintades. A MiR no la he vist encara. Tampoc és que la esperi. Per fer content a l'amic +- he pensat que es podria fer directament en un pirulí d'aquells rodons on es pot penjar la info dels diferents actes que es fan i que normalment s'amunteguen uns al damunt dels altres, tapant-se mutuament. I enlloc d'una pintada que sigui un rètol penjat, una mica com agafar un foli i posar LLIBERTAT FRANKI i penjar-lo al pirulí. Així respectariem la "convivència social"

i ho he provat, he fet un foli, ho he escrit i ho he penjat al carrer. Però quedava moooolt petit, el vent el movia amunt i avall, un cop ha volat i tot, perque amb celo (o cinta adhesiva transparent) és molt dificil enganxar una pintada a les parets de formigó. I clar, com no volia imcomplir cap ordenança municipa i que em possesin cap multa, doncs la he hagut de treure. Però aleshores he pensat en fer-la més gran. Enlloc de amb un foli doncs fer-la amb 50 folis, però m'ha semblat poc, de manera que estic pensant fer-la directament amb 400 o 500 folis, un paquet sencer tots enganxats amb celo (o cinta adhesiva transparent). I quan estigui tot fet, sortir amb nortucnitat i alevosia i penjar la pintada a qualsevol paret. Bé, a qualsevol paret no, ha de ser força gran, perque ocuparà bastant. I s'haurà de fer amb cola d'impacte o loctite, vaja, amb un pegament força fort per a que la pintada ni caigui ni la poguin arrencar. També s'haurà de portar una escala força gran, o millor un andami, que sigui fàcil i ràpid de montar i desmontar. ....

Company.... que et bombin!! Una pintada és una pintada i ha de ser una pintada!!

La resta no s'hi val!!!

Convé saber que d'altres pensen com tu, perquè això ajuda, anima, i convé saber que d'altres no hi combreguen, perquè molts cops les seves raons, si n'exposen, faciliten que trobis nous arguments.

Manuel de Pedrolo (l'Aranyó, Segarra 1918-Barcelona 1990)

LES PINTADES DEL DIA

2008-05-16T15:00:00.000+02:00

Wola a toton!

Aquest és un blog obert i toton pot penjar comentaris, afortunats o desafortunats, crítics o divertits. Jo me'ls miro tots. Quan algú de vosaltres penja un comentari primer em fa ilusió, i segon em fa pensar. En un comentari fet en un altre post algú va dir que les pintades eren art urbà. Potser si. Però a Montcada no n'hi ha. Dilluns passat vaig trobar aquestes que em va semblar que com a art urbà estaven força bé. Barcelona, barri d'Horta:

Però algú altre també va afegir un altre comentari que deia: Les parets diuen el que la premsa calla.

I que us sembla aquesta que vaig trobar dimarts a St.Cugat. Tampoc n'he vist així a MiR. i en podrien haver-hi unes quantes. Jo segueixo reclamant la del Franki, com a mínim per normalitzar-nos.

LA JUGUESCA DEL DIA

2008-05-15T14:03:00.004+02:00

wola a toton!!
Molt bé i rebé, ja hem tancat el plaç per fer les vostres apostes per la juguesca.
Recordeu? si, home sí, la juguesca deia:
EN QUINA POSICIÓ QUEDARÀ EL CHIKILICUATRE EN EL FESTIVAL DE LA EUROVISIÓ???

Tothom que ha volgut ja ha fet la seva juguesca (estan totes penjades en els comments del post de la juguesca) i el resum és aquest:

Noël 2n
Juli 2n
Jordi Sase 2n
Guillem 4rt
Joan 4rt
Toni 7è
Domènec 10è
Xavi-C 11è
Miquel àngel 12è
Enric 18è
Xavi-e 20è

I cadascú ha donat els seus arguments, o no, els motius pels que pensa que la cançò acabarà en aquesta posició, o no, i hem tingut llargues converses i tertulies animades després de sopar al voltant d'una copa d'orujo, sobre això i allò, sobre Deu i el sou dels polítics, i al final comencem parlant de futbol i acabem parlant de chiquilicuatre. Per no dir res, clar. I per molt que ens acusin de frikisme, nosaltres doncs, passem, això és un divertimento, una excusa per trobar-nos, reunir-nos i fer una menjada amb amics i coneguts. I bé, ja sabeu com funciona aixòs, els cinc que quedin més aprop de la posició real estaran convidats al dinar. Els cinc més allunyats hauran de convidar als guanyadors.

ALEA JACTA EST!!

El teatre del món és tan vast i divers, tan matisat i sorprenent, que treure una estona cada dia el cap per la finestra constitueix un inesgotable divertiment.

Josep Pla (1897-1981)

ELS DEURES DEL DIA

2008-05-15T08:27:00.000+02:00

Us faig arribar els darrers DEURES DEL DIA del company XAVI C:

Un dels mites del meu entorn cultural, d’aquells que n'he sentit a parlar, però que mai n’he compartit vivències directes, és el de houddini, aquell mag que feia aparèixer i desaparèixer coses inversemblants. Però el meu mag proper, el que m’ha fet pujar a l’escenari, el que he viscut conjuntament amb els meus fills, és el mag Andreu, l’Andreu que sempre s’acabava posant medalles a la solapa. Però ara estic dubtant de si hi ha un altre mag que afecta més a la meva vida personal., és un nou mag que fa aparicions estel·lars a TV, es diu …………..Mag ZP.
El mag ZP em te desconcertat, fa pocs dies (en la penúltima tonteria) us deia que l’havia vist en el programa 59”, i allà explica que faria baixar la inflació ja!, i avui al T/N migdia em diu que farà pujar com a mínim un 11% la factura de la llum.
Com s’ho farà el mag ZP?
Farà màgia i farà desaparèixer el lobby elèctric, en un plis plas?
Aquell lobby que es queixa de tenir les tarifes més baixes d’europa i que alhora té els beneficis més grans del mon mundial?
Per cert sabeu que aquell ministre que quan jurava sobre la Biblia-constitució el càrrec es pensava que era ministre de justícia, el dia que va fer el sopar de comiat amb els seus col·laboradors, els explicà que qui li havia etzibat una puntada que l’enviava a Ankara era el lobby elèctric?
Això si, allà ha quedat la dona forta del ministeri, la Maite Costa (us ho deia amb una tonteria de fa la tira, aquella que tenia unes ulleres com l’amiga del locomotoro)

Però a lo que vamos, és el mag ZP millor que l’Andreu?
O potser l’habilitat del ZP no esta en la màgia, sinó en la de …………………………….. transformista!, potser es transforma en pinotxo!

Sabeu l’acudit d’en Pinotxo i la caputxeta que feien un 69, i ella li deia a ell:
Pinotxo mienteme, mienteme, mienteme

Desprès dels atzucacs de l’aigua, rodalies, i del nou/vell finançament, el meu país de 4 potes, la pompa a l’aire i mienteme, mienteme mienteme………..

Ai! Caputxeta que no és el bambi, que és el llop!!!!

Deures del dia:

Polític que ha tornat a primera línia i que es posava les medalles igual que el mag Andreu?

Apa siau!
Xavi C.