29 d’octubre 2008

LA TORRE DEL DIA

UNA TARDA A LA TORRE DELS FRARES

El primer que li va passar a l’elefant quan va aparèixer va ser que se li va caure la trompa al terra, davant de la sorpresa de tothom, com us podeu imaginar. Un nen, veloç i furtiu, la va agafar d’una volada i se la va posar. En Marc també es va treure la resta del cap d’elefant i així, una mica més lliure, va poder fer voleiar els seus estris de malabars. És cert que la música no l’acompanyava gaire, però a tots ens va agradar el seu domini. Al tigre no li cabia el vestit sencer i per això es va disculpar per portar-lo lligat a la cintura, però un ferotge rugit ens va convèncer que realment portava una ànima de tigre dins. El tercer en sortir a l’improvisat escenari a l’aire lliure va ser la floreta lila, i ràpidament, motivat per la calor que feia la tarda de dissabte passat, va oferir el seu coll de pètals. Molts dels nens asseguts davant seu van alçar la ma il·lusionats i desitjosos de tan preciada prenda, que els faria distingir-se de la resta de nens, que ja eren uns vint. L’Elefant, el Tigre i la Floreta formaven part de l’espectacle CABARET que el grup de joves que okupen la Torre Dels Frares ens van oferir en la jornada de portes obertes dissabte passat. Després van venir les titelles amb el Ratolí Frederic i les seves aventures, i més tard, bé, més tard la tarda va passar ràpidament d’actuació en actuació.
Jo vaig arribar a l’hora de dinar. Pizzes, empanades, amanides, gairebé tot obtingut en els mercats ambulants setmanals, formaven el menú. El pastís de poma amb melmelada de maduixes era excel·lent. Tot fet a la cuina de la casa. La casa és enorme. Només arribar la Carla ens la va ensenyar tota. El primer que trobes a l’entrar és un gran pati central, amb el pou al mig. L’aigua del pou, gràcies a una bomba que han posat, serveix per regar el jardí, l’hort i per abastir d’aigua tota la casa. Pujant les escales arribes a la sala central, menjador, lloc de reunió i trobada. Una peça gran i que la llum de migdia i el color terrós de les parets feia càlida i acollidora. Una gran llar de foc assegura l’escalfor necessària per dies i nits de pluja i fred com els que arribaran. Al fons la cuina, avui plena de vida, amb el forn fent pizzes i pastissos a bon ritme, la pica plena de plats i gots pendents de rentar i la taula plena de menjar, papers, estris, ingredients variats, un desordre organitzat. A l’altra punta una sala habilitada com a biblioteca, plena de mobles amb llibres, revistes i segurament algunes cartes d’amor antigues. Per la finestra del balcó entra directament el sol, que escalfa l’estança i la fa càlida i tranquil·la, tot el que és necessari per llegir i fugir a altres mons de fantasia. Però més aviat, pels llibres que vaig veure a la taula central, ells llegeixen filosofia, llibres d’activisme social i lectures similars. Potser els caldrà algun de lleis i dret. A l’altre ala de la casa hi ha les habitacions on viuen part dels entre 10 i 15 habitants de la casa okupada. A sota, tocant el pati, els tallers on arreglen les bicis, ordinadors vells i atrotinats i el corral on tenien tancades les 48 gallines que també okupen la casa. Ni una més ni una menys. Pels passadissos pots veure la nova instal·lació de llum que ells mateixos han fet, metres i metres de tub negre que recorren totes les estances i pujen i s’enfilen fins la més alta de les habitacions, ja per sobre el menjador i la biblioteca. Em van ensenyar una part del sostre caigut i les obres que han fet per arreglar-ho, amb l’ajut de l’ong “arquitectes sense fronteres”, un pilar que puja des d’abaix fins el sostre de la segona planta, tot ben apuntalat, i fins i tot un tros d’escala nova q estan fent amb volta catalana. Jo seria incapaç de fer-ho. Adalt també s’està fent un lavabo nou, vaja, que feina hi ha molta doncs la casa estava en un estat d’abandonament total, amb més de mig metre de deixalles ocupant tant el pati com les habitacions com els voltants, producte de molts anys d’abandonament i despreocupament. Viure allà es una vida dura, crec que plena d'esforços i renúncies, però també satisfactoria quan veus el resultat de la feina feta. Ara es respiren aires nous. La casa no està morta i el projecte de rehabilitació està en marxa.
Llàstima q tot això ara perilla. L’ajuntament vol declarar la casa en ruïna i desokuparla. Us adjunto un tríptic fet per ells on podreu llegir de primera ma tot el que s’hi fa i el que es vol fer. Si no el veieu bé entreu al seu blog i el podreu descarregar sense problemes, q son okupes però en saben d'informàtica i no eren pocs els portatils q vaig veure a la casa. De moment el proper dimecres 29 d’octubre es farà una roda de premsa, xerrada convocada per la Plataforma de Defensa del Patrimoni a les 19:30 hores a l’Ateneu ABI. Podeu consultar a més: http://torredelsfrares.blogspot.com/ o torredelsfrares@gmail.com

Mentrestant, gràcies elefant, gràcies tigre, moltes mercès violeta, encantat d’haver-te conegut ratolí frederic. Per una tarda ens veu portar al mon que voleu fabricar a la torre dels frares. O no.

27 d’octubre 2008

LA MARATÓ DEL DIA

Fa uns dies, a la nit, escoltant el programa d'esports "tu diràs" de RAC1 vaig sentir aquesta historia que em va deixar bocabadat. La explicava en David Llorens i va ser un relat veritablement maco. És possible que alguns ja la conegueu, i és possible que molts altres no, per això us faig un petit resum.
És una historia brutal que va succeir als jocs olímpics de BCN, fa 16 anys, i que va passar desapercebuda per gairebé tothom. Sembla ser que encara no ho sabem tot d’aquells jocs!!
El nostre protagonista és un atleta de Mongòlia, no sé dir-vos si es diu o si es deia, per que no he pogut averiguar si està viu o no, m’imagino que si, el seu nom és Pyambuu Tuul, a partir d’ara el Sr. Tul. El sr. Tul va ser l’únic atleta apuntat de la delegació de Mongòlia i estava inscrit en la prova més dura: la marató. Va quedar l’últim de tots els corredors. Això pot ser normal, per que a totes les maratons i carreres sempre hi ha un primer i un últim, i també us podeu imaginar que el seu nivell potser no era l’òptim per unes olimpíades, però el seu final de carrera i les circumstàncies que el fan arribar a BCN son sorprenents. Mireu:


Pyambuu era un corredor de Mongòlia nascut al 1959, i com a Mongòlia no hi ha esportistes professionals doncs treballava de paleta. Quan tenia 19 anys va patir un accident laboral i com a conseqüència va quedar cec. El van sotmetre a varies operacions però no va recuperar la vista i per motius obvis va deixar l’atletisme. Però la vida continua i el sr. Tul doncs es va casar i fins i tot va tenir dues filles.

Al cap de 12 anys, aquesta historia arriba a l'Achilles Club de Nova York, una entitat que dòna suport a la marató de Nova York i promociona l’esport entre atletes discapacitats. Es posen en contacte amb ell i l'hi ofereixen participar en la Marató de Nova York i que totes les despeses, ja siguin de viatges, estança, o el que sigui, anaven a càrrec de ells. Per acabar d'esvair les recances que semblava que tenia Pyambuu Tuul, l'hi van dir que correria amb un guia. El Sr. Tuul se’n va a Nova York i corre la marató. Bé, potser és un dir, per que després de 12 anys sense entrenar-se i cec, fa la marató en poc més de 5 hores, però que donades les circumstàncies és un èxit.
Al cap d’uns mesos l'Achilles Club es va tornar a posar en contacte amb ell per comunicar-li que després de haver-li fet unes exploracions mèdiques, aquestes havien determinat que era possible retornar-li part de la visió amb un trasplantament de còrnia. Amb el suport d'aquest club de nou, es va realitzar l'operació i el Sr. Tul va recuperar la vista. El primer que va veure va ser la cara de les seves dues filles de 6 i 8 anys que havien nascut després del seu accident. Això era l’any 1991. Pyambuu Tuul va quedar tan agraït al Club i sobre tot a l’atletisme, per tot el que havia fet per ell, que es va proposar participar en la Marató dels JJ.OO. de Barcelona 92.
I en efecte així va ser.

A la Marató de Barcelona hi havia 112 atletes, ell tenia el dorsal 1.251 i era el representant de Mongòlia. Pyambuu va arribar l’últim, però va acabar! El seu temps va ser 4h:00:44, Pyambuu arribava a l’estadi amb gairebé una hora de retard respecte al corredor que el precedia i dues hores respecte el primer.
I vet aquí el problema, la marató sempre es corre el darrer dia dels jocs, el dia de la clausura, de manera que quan ell arribava a l’estadi acabant la cursa, aquest estava tancat per que havia començat ja la cerimònia de clausura. Ja era nit fosca i Pyambuu encara feia, gairebé a les fosques, la pujada de Montjuic. De manera que quan tothom estava pendent de la cerimònia de clausura dels que van ser els millors jocs de la història, un tio sol, escortat per sis policies en moto, una ambulància i tres o quatre periodistes, estava acabant de fer els 42, 195 kms de la marató. Els jutges de la cursa van decidir llavors, d'acord amb el Comitè organitzador, que s'habilités unes pistes d'escalfament per que fos allà on el nostre home pogués finalitzar la Marató. Finalment un cop va entrar en aquella pista i acompanyat pels aplaudiments de 4 o 5 persones presents i els jutges, Pyambuu es va quedar aturat.

Els jutges l’animaven a seguir però ell no entenia res. Un jutge li va fer entendre com van poder que encara havia de donar una volta més a la pista per completar la marató. I va tornar a córrer, somreia i corria, fins que finalment va acabar travessant la línia de meta. Pyambuu no parlava res, per culpa de la barrera de l’idioma. Amb algú que parlava el seu dialecte i ho traduïa al rus i d’allà ho passaven a l’anglès va poder explicar que tenia 33 anys, que se li havien trencat les ulleres pel matí i que per això les duia enganxades amb celo i que estava molt content per que havia millorat la seva marca personal: tenia 4:04 hores i ho havia fet en 4:00 hores.
Pyambuu Tuul, la història d’un home que es va quedar cec i va arribar l’últim a la marató dels Jocs de Barcelona’92. Hi ha vegades que la realitat sembla una pel·lícula. O no

24 d’octubre 2008

ELS CARTELLS DEL DIA

Wola a toton!! Avui us vull proposar un parell d'activitats per fer akest cap de setmana.

El primer de tots és força atractiu. Es tracta d'anar a passar el dia o el matí o la estona que us peti a la Torre dels frares, unes ruines curiosament dempeus!. La Torre dels Frares és un dels edificis més antics de Montcada. La seva història es perd a la nit dels temps, segons alguns documents va ser una construcció depenent dels frares de Sant Jeroni de la Murtra, altres , fins i tot, el reconeixen com a centre inquisidor a l'Edat Mitjana. Va estar inclós dins de “l'Inventari del Patrimoni Històric i Arquitectònic” de Montcada i Reixac, editat a 1999. Ara aquest edifici abandonat i en estat precari ha estat okupat per una colla de joves que amb molta feina i voluntat l'estan rehabilitant. No només han de lluitar contra l'estat precari de l'edifici, si no que també han de lluitar contra l'ajuntament, ja us podeu imaginar els motius. Aquesta colla li volen donar un ús social i com a primera petita mostra dissabte han organitzat un CABARET.



Akesta vegada la convocatòria és per una trobada de festa a l'hora que reivindicativa, per gaudir fora dels espais i les formes habituals! Per posar un toc de color i de llum allà on la gent que viuen a la Torre veuen negre. Aqui teniu la programació:
12:00 Rebuda i esmorzar
12:15 Taller de malabars
14:00 Dinar
16:00 Titelles
17:00 Monòleg – Mariana
18:00 Monòleg – Àgus
19:00 Teatre Social – Rebel'Art "imagine la machine"
20:00 Malabars i clown – Peleciclo Underclown
21:00 Jam session



D'altra banda el proper DIMECRES 29 d'OCTUBRE a les 19:30 a l'ABI hi haurà una xerrada- roda de premsa de la PLATAFORMA PER LA DEFENSA DEL PATRIMONI. Per denunciar l'especulació sistemàtica permesa per l'ajuntament i que ha malmés tant Montcada en els darrers anys. El lloc triat, l'ABI , no deixa de ser un dels edificis emblemàtics del poble que també està sent sotmés a pressions des de fa temps. La vida social de l'entitat, el recolzament dels socis i de les entitats allotjades dins, i tot el llegat històric d'aquesta entitat (l'any vinent celebrarà el seu CENTENARI) estant permetent guanyar temps al temps. Tant l'ABI com la Torre dels Frares son patrimoni que cal conservar i protegir.


I després per la tarda, a l'ABI el nucli local de la CAL ha organitzat un altre acte del CORRELLENGUA. L'agenda serà:

18:00H: BERENAR i XOCOLATADA i ANIMACIÓ INFANTIL AMB EL MAG RAFA.
Un cop acabat ARRIBADA DE LA FLAMA DEL CORRELLENGUA, LECTURA DEL MANIFEST I PARLAMENTS.
A LES 20.00 H CÒCTEL DE BEGUDES DE LA TERRA I MÚSICA AMB EL GRUP STOCK DE SONS !

TOT A L'ATENEU ABI!! Futur, Llengua i Nació!!!

I al vespre el grup de teatre TEATRAC de l'Ateneu ABI fa l'estrena de la seva obra "Això no és vida " al Kursaal, dissabte a les 21:00h.

I per acabar DIUMENGE 26, l'Ateneu ABI, l'AAVV del Carrer Major i la CAL organitzen la butifarrada popular al carrer major. L'any passat erem més de 400, aquest any s'han comprat unes 800 butifarres..... a veure on ens kdarem.

Per cert, nois de la Torre dels Frares, Carla i companyia, imagino que ens veurem diumenge en aquest mega dinar popular. O no?

Bé, nois, jo penso anar al dinar a la Torre dels Frares i ja us penjaré un post la setmana vinent amb unes quantes fotos. O no.



22 d’octubre 2008

LA FESTA DEL DIA

Wola a toton!
Plou o no plou? Al final no va ploure i aquest diumenge passat vem poder fer la fira de pagès que cada any organitza l’AAVV del Carrer Major , l’Ateneu ABI i aquest any també l’Agrupament Escolta, que son uns rebels amb causa. La fira consisteix en tallar un carrer i omplir-lo de coses de pagès. És a dir, es munten uns corrals on es posen tot d’animals (vius, eh! vius) al mig del carrer, allà es pot trobar ovelles, coloms, porquets, gallines, conills, ànecs, galls d’indi i aquest any fins i tot hi havia dos ponis, que eren el reclam més gran pels nens. En conec algun de nen de BCN, de ciutat, que fins fa relativament poc no havia vist mai un pollastre viu, per exemple, només en fotos o a la tele. Per això tenen tant d’èxit la Granja que hi ha al zoo o els tancats amb animals vius a les cases rurals o de colònies. No sé quina mena d’instint és la que ens crida cap als animals i pels nens se’ls fa irresistibles. Sobretot si son cries, com les que hi havia diumenge a la fira.
També hi havia una mostra d’eines de pagès. Utensilis utilitzats habitualment en les feines pròpies del camp i que ara estan en desús i que ni tant sols sabem com son ni com es diuen. L’any passat es va organitzar una mostra de la vida de pagès amb dos actors, actorassos diria jo, que feien una representació de les feines habituals: Segar i batre els cereals, tallar amb la dalla o la falç i l’esclopet les espigues, fer les garbes arreplegant dues o tres gavelles (manats), lligar-los amb vencills (d’espart o fets amb les mateixes espigues) i agarberar (posar unes quantes garbes dretes i unes altres a sobre fent de coberta perquè s’acabin d’assecar). La feina de segar era una de les més dures i
això explica el fet que les primeres màquines que van entrar als camps van ser les agavelladores que arrossegaven una o dues mules i tallaven el cereal al mateix temps que feien les gavelles (o manats d’espigues). Fins i tot la feina va ser dura pels actors, marta i miquelàngel. Ep! Tinc les fotos però no em deixen posar-les, un dels dos m’ha amenaçat de posar-me una demanda contra el dret a la intimitat. Ja no ve d’una , però ....millor no temptar la sort, xavals!!
Però hi havia més coses, coses divertides q van organitzar els nostres escoltes, coses q tots hem fet de petits i que ara us explico: curses de sacs! Trencar l’olla!! Carreres de patates!! Buscar els ous dins la palla!. Coses que havíem fet de nins. I per la tarda xocolatada per toton!! Felicitats a tots els organitzadors i fins la propera. O no.

Us deixo amb unes fotos de la diada.













































17 d’octubre 2008

EL TEATRE DEL DIA

Wola a toton!!
Per akest cap de setmana el millor teatre al POBLENOU. A preus populars, 3 euros la més cara!!
Feu front a la crisi amb un bon teatre!! A la web podeu trobar el programa del festival. I jo estaré akesta tarda, tota la tarda, a Can Felipa al Centre d'informació.
Ens veiem!!! O no.



http://www.escenapoblenou.com/

15 d’octubre 2008

L'ACCIÓ DEL DIA


wola a toton!
Avui és el BLOG ACTION DAY, i consisteix en un dia on tots els bloggers del mon mundial s’uneixen per publicar un post sobre el mateix tema, de manera que es pugui crear un diàleg mundial amb les idees i opinions de milers i milers de persones de tot el mon, cada una amb les seves visions particulars i diferents des dels diferents llocs del planeta. Aquest any el tema escollit és la Pobresa.
Per formar part del Blog Action Day puc fer varies coses: publicar un post sobre la pobresa avui, (que ja ho estic fent) i registrar-me al web (ja ho he fet també) I també puc donar els ingressos que tingui de la publicitat en el dia d’avui a una organització relacionada amb la pobresa. (ara mateix em poso a buscar com s’ha de fer això d’obtenir ingressos per publicitat en el blog!!)
El DAY ACTION BLOG recolza a aquestes organitzacions d’ajut:

The Global Fund (El Fons Mundial)
Hi ha moltes causes sistèmiques de la pobresa. El Fons Mundial lluita contra la SIDA, la tuberculosis, i la malària. Aquestes tres malalties son causa de pobresa per milers de persones a tot el mon. http://www.theglobalfund.org/es/

Kiva.org
Kiva és una plana web que es dedica als microcrèdits entre particulars, de persona a persona. Relaciona directament a qualsevol persona de nosaltres amb un petit empresari del tercer mon. Aquests petits empresaris utilitzen aquests microcrèdits per començar petits negocis que els poden portar fora de la pobresa. Només et cal 25 euros i registrar-te al web. A la web trobaràs informació dels projectes que necessiten diners i un cop triat i feta l’aportació, mitjançant pagament segur, reps informació mensual sobre el projecte finançat. Al cap d’entre 6 o 12 mesos també reps la devolució del préstec, sempre sense interessos. I pots tornar a deixar els diners per altres projectes. Els projectes acostumen a ser petits negocis: perruqueries, tendes de roba, petits restaurants, ... i el capital demanat està entre els 300 i 500 dòlars.
http://www.kiva.org/

Altres Organitzacions Benefiques
També es pot donar diners a altres organitzacions q també lluitin contra la pobresa. I us animo a fer-ho, si coneixeu altres entitats que s’hi dediquin i voleu col·laborar, fareu un bé a tothom. I si ho vols explicar aquí, doncs benvingut el teu comentari. I si a sobre animes a algú més a col·laborar doncs millor.

Què voleu que us digui... ser pobre ha de ser una puta merda, parlem clar. Ara ho hauré d’explicar.... hmmmm.... cal? Per que la pobresa es pot referir a moltes coses, però ara estem parlant de la més bàsica de les pobreses, no em refereixo a la pobresa d’esperit, que això només és propi de persones roïns, si no a la pobresa física, a la més extrema de les pobreses, a la de no tenir res, a la de no tenir menjar, ni llar, ni feina, ni esperança. Ha de ser com viure dins una boira continua, on no veus que hi ha més enllà, on no saps q hi ha més enllà, i potser mai ho saps, mai arribes a saber-ho.
Hi ha gent q m’explica que han estat a països diguem-ne pobres, com la India o similars i tornen contents d’haver vist “el somriure dels nens”, doncs jo no m’ho crec, si riuen és per que son nens i els nens riuen sempre, i no tenen consciència que viuen de la forma que viuen, i estan acostumats a viure com viuen, per que mai han viscut d’una altra manera, no han sortir de la boira, però no crec q els pares riguin quan se’ls moren els fills de gana. I això és pobresa i és realitat.
I ser pobres ens fa por a tots. Per que si no per que estem tant pendents de la crisi aquesta? Collons doncs per por a perdre diners, por de perdre la feina, por a baixar el nostre nivell de vida, en definitiva, por a fer-nos pobres. I fixeu-vos quina diferencia de pobresa entre la que podem arribar a tenir nosaltres i la que poden arribar a tenir en altres llocs del mon. La pobresa és més pobresa quan truca a la porta de casa. O no?

14 d’octubre 2008

LA CAIXA DEL DIA


Wola a toton!
Una mica més de crisi?? Intentaré fer-ho divertit:
I avui toca explicar com al final els nostres pempins han volat del nostre banc o caixa (que son qui ho estan passant pitjor, les caixes vull dir) i encara no sabem ni entenem que ha passat.
Us vaig deixar dient que els bancs americans havien de donar més i més hipoteques subprime, (o havíem quedat q les diríem hipoteques de merda?) fent més i més operacions per guanyar més i més calerons. I com ho feien???

Doncs resulta que a l’anar donant més hipoteques de merda d’aquestes, a aquests bancs se’ls acabava el diner. I aleshores doncs el demanaven a altres bancs, que per això estem en un mon global i una economia globalitzada, no?. Hola hola senyors de la caixa del tirolès de Montcada, que em podeu deixar diners ?? I aquests, doncs encantats d’invertir en hipoteques de merda als Estats Units, però que ells anomenaven Inversions Financeres Internacionals en Bancs superimportants dels Estats Units, clar. I vet aquí com el senyor súper llest director de l’oficina de la Caixa del Tirolès de Montcada feia “inversions internacionals” amb els nostres estalvis, amb els meus, amb els teus i amb els de la pobre iaia Quimeta del 3er 4arta., i ens encaixava la mà sempre que ens veia pel carrer major i ens comentava que súper guai era i que de puta mare era la seva gestió.
Evidentment la cosa no és tant fàcil , per que entremig hi ha una mica d’enginyeria financera però q en resum consisteix en que els bancs amb hipoteques de merda americanes se les passaven a una sèrie nova d’entitats que creaven per després passar-les a inversors, gent o bancs que volien un trosset del pastís d’aquestes noves entitats. O sigui, repartirem la merda entre tot el mon. Aquestes noves entitats es podien dir Conduits, Trusts, Fons, MBS, CDO, Synthetic CDO, CDS o txorrades similars. De manera que el súper llest director de la Caixa del Tirolès de Montcada i el Súper Súper llest President de la Caixa del Tirolès ens explicaven amb la boca ben ample que tenien els diners invertits en CDS, Credit Default Swaps, que era un producte nou amb un interès “molt interessant” i que enlloc de posar els estalvis de la iaia Quimeta en un plaç fix o en un compte corrent que li donaríem unes paelles i unes olles per Nadal, doncs millor invertir en Swaps. Un producte financer del que no tenien (ni tenen) ni puta idea.
Ara ja sabeu que li podeu dir al vostre director de Banc o Caixa quan el torneu a veure.

Un bon dia al matí, tot es va començar a enfonsar. Al pujar el tipus d’interès la gent es va començar a donar compte que no podien pagar les seves hipoteques, i totes aquestes entitats que han concedit les hipoteques i sigui qui sigui que les tingui ara, doncs s’enfonsen. I el Sr. Director de l’oficina de la Caixa del Tirolès ha de trucar per telèfon a la iaia Quimeta, mai ho farà en persona, i li diu que els seus diners han desaparegut, que el Swap s’ha enfonsat i que els papers que té no valen res de res. I explica-li nosequé dels ninjas i de l’euribor i el mercat hipotecari americà.

Ep! Per avui ja n’hi ha prou. Demà tercer capítol, la desconfiança entre bancs i potser les ajudes dels estats. (amb els nostres diners, es clar!!). Mentrestant podeu visitar aquest blog: http://www.iamfacingforeclosure.com/, que nusé si encara està actiu, però és el blog d’un NINJA americà, Casey Serin, on explica com va comprar fins a vuit immobles amb crèdits concedits amb garanties dubtoses, o sigui amb hipoteques subprime, per valor de 2,2 milions de dolars. I com va petar tot, és clar!!!. És una de les persones més odiades en el mon blogger.

O no.

10 d’octubre 2008

EL NAIXEMENT DEL DIA

Wola a toton!
Avui fa cent anys del naixement de Mercè Rodoreda.

Una mirada et pot impressionar més
que no pas la bellesa d'uns ulls.
Mercè Rodoreda (Barcelona 1908-Girona 1983)
Per celebrar-ho avui us recordo que és el que ens cal.
LLUITA! Pels genials MEL I MUGRÓ!!
O no?

09 d’octubre 2008

EL TATTOO DEL DIA

Un tattoo o tatuatge és una marca feta a la pell amb pigment. La paraula prové del polinèsic TATAU, que vol dir "dibuix". I normalment ens la fem per identificar-nos o per diferenciar-nos de la resta. I qué voleu que us digui, n'hi ha que em posen. Un drac tatuat a segons quina zona, o un tattoo que mig s'entreveu, segons com et moguis, ara si, ara no, ara si, ara no, al compas del ritme de les caderes, m'encanta. O la meva "X", que porto per les ocasions especials.

L'altre dia jugant amb el meu nebot a fer dibuixos ens vem fer uns tattoos. Jo li vaig dibuixar el seu nom al braç, en formes cèltiques o tolkinianes, hi diu MARC







després ell va fer el meu nom a l'esquena en gran, Hi diu "XAVI" i al costat va dibuixar un esparver, que semblava més aviat un ocellot qualsevol. Vaig estar una setmana de dutxes per fer q marxés la tinta del meu cos, ara aquest ja no el porto.


















Però ja saps que el que més m'agrada és mirar-te, mirar-te'l, mirar-te'ls, i a tu t'agrada que ho faci, i gires i et mostres, espontània i natural, sense complexes, mostrant aquests traços que son promesa de futurs somnis de la teva pell, exhibint aquests dibuixos onírics que s'allarguen i ens envolten i ens rodejen i ens lliguen amb un fil de color gris sense fi mentres ens revoltem.

I ja ho saps, m'encanta dormir-me abraçat al teu cos gravat, tant se val si a les nits de febrer, que sempre son fredes, o quan pujem a casa des de la platja i fem l'amor i suem tant que ens deshidratem i ens dormim exhausts amb la sal encara als teus llavis,

i sempre sense saber quan serà el proper cop que vindràs a mi, dona dibuixada.

L'ENDEVINALLA DEL DIA

Aquest agost passat ens vem trobar per fer una paella. Mireu quina cigala !!
és evident q jo no soc....
Sabeu quí és?


Tothom sap què és,
però ningú sap què pot arribar a ser”
WilliamShakespeare, ESCRIPTOR ANGLÈS

07 d’octubre 2008

LA HIPOTECA DEL DIA


Wola a toton, ja fa dies i dies q penso molt en la crisi aquesta. Hi penso perquè m’està afectant, no només a la feina sinó, també a nivell particular, m’imagino que com a tots, és a dir amb la pujada de la hipoteca, la pujada dels preus del menjar, de la benzina, de tot, i que fa que tinguem menys diners disponibles a final de mes per dedicar a les coses que ens agraden. I clar això ens afecta la vida quotidiana i ens modifica els comportaments.
Però avui us vull explicar una mica això de la crisi. Per que tots sabem que està aquí però no sabem d’on ha vingut. Tot va començar per l’avarícia d’uns quants senyors que..... ui! no, no, no puc començar així, recomenço:
Tot va començar als Estats Units, quan uns senyors mooolt rellestos es van inventar una cosa q es deia HIPOTEQUES SUBPRIME.... a veure si us explico bé que punyetes son les hipoteques subprime aquestes, o també les podem anomenar hipoteques de merda.
Quan l’any 2001 va petar la bombolla d’internet als Estats Units i moltes de les empreses de Silicon Valley van petar, el Banc Central dels Estats Units ( que es diu Reserva Federal) va baixar el tipus d’interès fins l’1%, per recuperar l’economia. Això fa que el preu del diner sigui molt barat i que tothom es pugui permetre anar a un banc a demanar préstecs i hipoteques. De manera q apali! tothom a comprar cases i pisos i torres i mansions. Vulguis o no, si hi ha més demanda de qualsevol cosa, sempre puja el preu de la cosa. I així va passar amb el preu de les vivendes, tant aquí com allà. En pocs anys els preus s’han disparat, ja ho sabeu.
I mentrestant q feien els bancs? Guanyaven pocs diners, perquè el tipus d’interès era baix. I uns senyors moooolt rellestos van tenir dues idees genials per guanyar més calerons:
1. Donar hipoteques més arriscades, de manera q podrien cobrar un interès més alt i
2. donar-ne més, moltes més, per guanyar més, clar!.

Com s’ho van fer en cada cas?
1. Van oferir hipoteques a clients sense ingressos, sense feina, sense propietats, es deien clients NINJA, (que vol dir No Incomes No Job, No Assets). Bona idea eh?
I clar, els hi cobraven un tipus d’interès més alt, perquè hi havia més risc, però com eren tan espavilats els hi donaven les hipoteques per un valor més alt que el valor de la casa, perquè amb el boom immobiliari en pocs mesos aquella casa valdria més que l’import del préstec concedit. I no pasa res, com l’economia anava molt bé, si algun ninja es quedava sense feina, ja trobaria unaltre feina i podria continuar pagant la hipoteca. I durant un temps tot això va funcionar, els Ninja pagaven les hipoteques, i com els havien donat més diners del que valia la seva casa doncs també es van poder comprar un cotxe, anar-se’n de vacances, casar els fills i comprar un gos. O dos. I feien barbacoes els diumenges al jardí.
Les hipoteques normals, que tenen un risc normal de ser impagades s’anomenen Hipoteques Prime, com la meva o com la vostra, les hipoteques de merda aquestes, amb un risc molt alt de ser impagades es diuen HIPOTEQUES SUBPRIME.

Demà us explicaré com ho van fer per donar més i més i moltes més hipoteques subprime, i ja us podeu anar imaginant tots com és que la cosa ha petat. O no?

02 d’octubre 2008

EL BLOG DEL DIA

wola a toton!!!

Avui us penjo un link a un blog nou. Estic segur que us ho passareu de conya amb aquest blog!

http://festaabi2008.blogspot.com/

El passat dia 13 de setembre vem celebrar la festa d'aniversari de la Silvia, l'Anna, la Miriam, el Jordi i el Dani, apali que son poquets!!! Tots de cop, així en un pack. La festa va estar mooolt bé, vem riure molt, vem ...molt, i tot moolt. No us penjaré les fotos de toota la nit, això ho podreu trobar en el facebook. Però en el blog sí que trobareu els videos que per celebrar l'ocasió vam protagonitzar les criatures. S'atreveixen amb tot: Hombres G, Spice Girls, Pereza, Pets.....
Res, home, res, ho mireu i pssssst, psssst, poseu els vostres comentaris, que sempre son d'agraïr.
Per molts anys i gràcies a tots!!!!

Bé, bé, us penjo un aperitiu del que trobareu allà, ha estat una tria dificil però finalment us poso ....... les noies picants. Espero q us agradi. O no.


Free counter and web stats