LA JUGUESCA DEL DIA

Wola a toton!
Doncs yatà, el proper Dijous 3 d’abril (home, quedaria millor el 4 del 4, ja sabeu, però.....) hem quedat per fer el dinar de la Juguesca al Restaurant Can Lluís de Barcelona. (C/de la Cera 49, al barri del Raval). Ja sabeu que esteu tots convidats, però molt especialment tots els que hem participat en la darrera juguesca: En Joan, en Nani, el Noël, l’Enric i el Guillem tenen el dinar pagat. El Juli, en Mingo, en Xavi C, en Toni i jo mateix pagarem el dinar als nostres companys guanyadors. Al mig ha quedat l’Antonio, que s’ho paga ell, a no ser que hi hagi baixes diverses.
Ara companys, us agrairia que confirméssiu la vostra presència o la vostra no-presència al dinar i a la propera juguesca.
Tots els que us vulgueu apuntar doncs, sereu benvinguts. Aquest proper 3 del 4 formularem la nova juguesca que durarà també uns mesos, aproximadament fins el 7 el 7 o possiblement el 8 del 8. I de què anirà?? Doncs nusé, però com fem sempre, la penjarem aquí, a latonteriadeldia, i tots hi podreu dir la vostra. I ara nus veiem a Can Lluís!!


De tant en tant no està malament passar dels llocs de moda, dels llocs cool, i girar la vista enrere, a la història, als orígens. Això és Can Lluís. Un lloc que sembla que sempre ha estat allà. NO ens costa imaginar-lo fa 15, 30 o 60 anys enrere. És un bon restaurant, situat al Raval, al carrer on va néixer en Peret, just davant del Mercat de Sant Antoni. És millor reservar o anar-hi d’hora: em va semblar increïble la cua que hi havia al marxar. No és pas un restaurant dels que en diuen de pas; s'ha d'anar-hi. Hi ha poques taules, molt bon servei i una excel·lent carta, principalment i molt recomanable el Suquet de l’Avia, una espècie de sarsuela de peix amb estil propi. A l'apartat Barcelona m'enamora, del web de l'Ajuntament de Barcelona, l'actriu Amparo Moreno diu el següent: "Tinc el meu restaurant entranyable: Can Lluís, al carrer de la Cera, on sempre hi ha anat tanta gent del teatre. És fantàstic veure com la gent del barri es barreja, taula a taula, i d'una manera tan familiar, amb els actors més famosos del país, i, fins i tot, unes quantes estrelles de Hollywood." I el web BCN Restaurantes afegeix: "Es un clásico del Raval, con ambiente familiar y popular, y punto de reunión de artistas, escritores y bohemios. El secreto de su popularidad es la comida casera que hacen las mujeres de la casa. Acogen ocasionalmente exposiciones de pintura y fotografía. A mediodía, buen precio (menú, a 6 euros). Sale en Le guide du Routard. Platos destacados: lentejas estofadas, churrasco, fricandó de ternera, pescado del día, berenjenas gratinadas y canelones de bacalao". (heu vist quin vil.lingüisme més avançat que practico!)

LA IMATGE DEL DIA

Wola a toton!

S'han acabat les vacances i, qui més qui menys, doncs tots hem fet el que hem pogut: viatjar, descansar, llegir, treballar, fer amics....

mira, de moment us poso una foto d'una pintada que vaig trobar en un carrer de Lisboa.

Qué us sembla?

Molt real, oi?

Quines altres heu trobat vosaltres?

LA PARAULA DEL DIA

cald -a (adj)Calent.«Mentres és cald, se pela»: vol dir que les coses s'han de fer prest, abans que no passi l'oportunitat (Diccionari català-valencià-balear).[Etimologia -- Del llatí vulgar «caldus», llatí clàssic «calidus», derivat de «calere», 'ser o estar calent, escalfar-se'. Altres mots que provenen de la mateixa arrel són 'calderada', 'calfar' i 'escalfar', 'caliu', 'escalivada', 'caloria' i 'calefacció'.]

La setmana es presenta calenta o caldorosa, i no ho hauria de ser per que ens aproximem, precisament, a Setmana Santa, la més casta de les setmanes. Però com fa calda o caloreta i tenim els ànims exaltats o calents i les hormones fluixes només ens han de donar uns dies de vacances i ho deixem fluir tot, que també és important deixar-nos anar de tant en tant. Tots calents!
I just aleshores ens surt l’església per explicar-nos que ara hi ha més pecats, apart dels coneguts “pecats capitals” , inventats pel papa Gregori I en el segle VI, imagineu com estaria d’avorrit l’home. Però qui els va portar a la fama va ser en Dante Alighieri tot fent-los aparèixer en una de les millors obres de la literatura universal: la divina comèdia.
Doncs ara resulta que a més a més de la luxúria, la gula, l’avarícia, l’ira, la mandra, l’enveja i la supèrbia s’han afegit set pecats “socials”, que son:

1.Les violacions bioètiques, com l’anticoncepció.
2.Els experiments moralment dubtosos, com la investigació genètica
3.El consum o tràfic de drogues.
4.Contaminar el medi ambient.
5.Ajudar a fer més gran la distància entre els rics i els pobres.
6.La riquesa excessiva.
7.Generar pobresa.

Ostia, (no la sagrada, sinó l’altra) així ràpidament, d’una volada i en calent, podria dir que l’església mateixa incompleix 4 d’aquests pecats. Els tres últims d’entrada i sense cap dubte, clar, hauríem de veure que vol dir exactament “riquesa excessiva”, quanta és excessiva? La que tenen ells ho és?. I pel sol fet d’haver creat aquests nous pecats veig que estan incomplint el 3er, per que segur segur que s’han hagut de drogar fumant-se alguna cosa per inventar-se aquests pecats. O no?

Fins i tot s’han fet ecologistes, en breu el canvi climàtic serà, ell mateix, la reencarnació de Satanas, el calent. Amb lo xulos que seran els hiverns d’aquí uns anyets:
(pujeu el volum.... m'encanta!)


Global Warming - Bring it on
by men24greece



Mentrestant a Amsterdam, al VoldenPArk, es podrà practicar sexe sobre la gespa sempre que sigui de nit, no facin molt soroll i s’emportin els residus que generin (clar, no sigui que contaminin i caiguin en pecat, home!) I tot això a una distància curta curta com la que hi ha entre Roma i Amsterdam.

Jo foto el camp! Vaig a pecar! Sigueu dolents!!






Bendito pecado!!

EL CONTE DEL DIA

I diu que els dimecres a la nit m’agrada especialment agafar el cotxe, i quan torno cap a casa de matinada després del partit de futbol deixo anar la meva ànima, i em poso música de la bona, i el popo, el cotxe, es comporta com un bon cotxe i no em defrauda mai i aleshores es quan poso Pink Floyd a un nivell indecentment alt, i les seves notes de rock simfònic em transporten a un estat de dolça melangia. Comfortably Numb és potser la meva preferida,



té la capacitat d’endinsar-se dins la meva ànima i fer-me sentir part de la cançó, de les notes que volen per dins del càlid habitacle del cotxe i s’ajunten amb el meu esperit en un lloc on no existeix ni el temps ni l’espai, només el negre de l’asfalt que gira ara a dretes ara a esquerres. La velocitat fa la resta, i jo començo a formar part d’un tot únic, ànima, esperit, música i velocitat, tot m’embriaga i em proporciona una breu felicitat on sento la llibertat a tocar de pell, i sento la vida córrer per tot el meu ésser, i m’allunyo del mon, i m’elevo fins les estrelles, i m’apunto als exercits que juren fidelitat a totes les rebel·lions justes, i soc el capità del veler que dóna la volta al mon i l’aventurer solitari que puja al cim més alt i el guerrer més famós que ha existit mai en tots els temps i el portador de l’anell i el dipositari de la fe de tot un poble, i comença el solo de guitarra i m’elevo encara més, mentre accelero sense cap mirament i el baix em fa vibrar el cos àvid de vida. I aleshores arribo al pàrking de casa.
No he aprés ja que tot el que és bo tendeix a desaparèixer? L’escalfor, l’amor, la velocitat, el teu perfum, els somnis, els meus records teus. I quan soc conscient de l’estreta foscor del garatge i la música es fa silenci i mor la llibertat de l’aventura, m’adono del fàstic de la meva rutina, de la mancança d’il·lusions. I desitjo que passi alguna cosa que em doni vida i aventura, una feina perillosa en un país exòtic, una tempesta gegant que m’obligui a agafar la motxilla i fotre el camp a milers de kilòmetres d’aquí, una bogeria com una guerra que em faci lluitar èpicament per ideals de justícia contra un exercit infinitament superior.
I somio que entro a casa, immediatament sento el teu perfum que m’agafa i em porta directament al teu costat, al llit, on m’esperes sense el pijama, amb el cos calent. I em dones un petó mig endormiscada i t’explico que he perdut el partit dels dimecres i amb els teus llavis molsuts em dones un altre petó per compensar-ho, malgrat que sigui fals i t’ho dic per que sé que me’l faràs per fer-me sentir bé, tot passant un braç pel meu clatell, i torna a mi la felicitat, una felicitat petita com un matí, però real, que em fa entendre que la resta són somnis, escapades de l’ànima lliure, viatges mentals que si fossin realitat no em donarien més felicitat que la que tu em donaves o jo et donava, i accepto sense resignació aquesta vida rutinària mancada d’aventura i grandesa, i sento que tota la èpica i aventura i grandesa no podrien mai substituir l’amor que sentia per aquella dona que dormia profundament i respirava amb tranquil·la serenor arraulida prop del meu cos.

I tornava a ser feliç d’estar a casa, i m’adormo acaronant els seus pits mentres al meu cap arriben les notes melodioses d’una altra cançó de Pink Floyd: I wish you where here, tant de bo fossis aquí.
Bona nit canalla!

EL LIDER DEL DIA

Wola a toton,
avui, mira, nusé si m'he aixecat amb el peu esquerra o amb el peu canviat o torçat o digueu-li com vulgueu, però m'ha donat per fer un petit escrit de política. Sí, sí, jo mateix he flipat amb mí mateix, però apa, aquí el teniu. O sigui que els que no tingueu ganes de politiqueo doncs podeu passar directament a un altre escrit o un altre blog. Intentaré no fer-ho més. Aquí va:

Senyors (i senyores) , ara no val queixar-se i dir allò de “ai! Si ho hagués sabut....” per que en conec uns quants que han votat coses frikis com Partit Republicà Català, o coses pitjors, i ara et venen amb allò del vot útil, nens ( i nenes) haver-ho pensat abans, ara cal ser responsables. I vinga fer anàlisis i vinga fer reflexions i vinga fer juguesques. Per a què? La única cosa certa és que la Catalunya nacionalista (ja no dic ni independentista) ha anat enrere, i molt. ERC se la ha fotut, i CiU, ha guanyat un diputat però ha perdut molts vots.

A ERC quin camí li queda ara? Els han votat unes 300.000 persones, per tant han perdut més 350.000 vots, i això vol dir que a Catalunya només hi ha 300.000 persones que volen la independència? Si no és així, on son aquests vots? A CiU no crec, han anat al PSC-PSOE? O potser la gent està tant descontenta, tant fastiguejada, han fet un vot de càstig tant sever que no han anat ni a votar. Abstenció. Si és així és per felicitar a uns votants o seguidors d’ERC tan desorientats amb un partit sense rumb com per haver-los fotut un clatellot i un “prou prou prou” i a veure si espavileu d’una puta vegada, inútils!
Del primer tripartit els van fotre fora. Targeta vermella. Del segon.... ja veurem el que duren, potser seria millor marxar abans que et fotin fora, ara mateix, com a minin semblaria que fas el que vols. De qualsevol altra manera, d’aquí un temps, no ens ho creurem.

Els de CiU poden esperar més a reaccionar. Però tampoc tant. Amb l’excusa que han guanyat un diputat es posen a l’ombra a esperar. A esperar que els cridi en ZP. I ja es creuen que ho tenen tot fet. Però si no pareu de perdre vots! No us adoneu que no arribeu a la gent amb aquest missatge? Mira els PSC com si ho han fet. Per mí els votants de CiU son sempre els mateixos, que sempre han votat CiU i sempre ho faran, que son els catalans del anar fent, del anar-hi anant, poquet a poquet, i ja arribarem. Però no arriben mai. Tenen una autopista de quatre carrils buida al davant però van a 80 per hora per no contaminar els ocellets, i ja arribarem a l’hora de dinar. Eeeh! Potser quan arribeu ja estan a les postres i no queda res per menjar. Atontats!

I mentrestant els 25 diputats del PSC seran els qui representin Catalunya a les Espanyes.
És així no? De veritat que m’ho voleu fer creure això, oi? I posaran l’estatut en marxa i la Renfe i les balances fiscals i el català i..... aquests 25 no? Només ho pregunto per estar segur segur del tot. Mira si seran bons que avui he sentit en ZP dient que el Barça guanyarà la lliga a la darrera jornada. Ja estic esperant que treguin aquesta llei, i els votaré sempre! Innocents.



I al final, com sempre, anem a parar al mateix tema, al quid de la qüestió: hi ha un problema de lideratge. No hi ha cap líder amb cara i ulls, un tio amb idees fermes, amb poder de convicció, un líder que la gent vulgui seguir amb ulls clucs. En Macià ho era, en Tarradelles, fins i tot en Pujol ho va ser. Persones amb carisma i amb una direcció clara, potser equivocada, però amb una direcció. A Catalunya no en tenim cap. I potser per això la gent els va a buscar a fora. O la gent els busca en altres llocs..... creieu que en CHIKILICUATRE ho podria ser?? O no.

EL DUBTE DEL DIA

Wola a toton!
Companys..... ja he votat!!
Vaig demanar el vot per correu i ahir a la tarda ja vaig enviar el meu vot al president de la meva taula de Premià de Mar, on estic empadronat.

Penseu que va ser fàcil??? No, gens fàcil. Primer vaig haver de decidir si votaria o no votaria.
I em vaig decidir a fer-ho, i per correu vaig trobar qué seria més senzill i a més a més em permetria poder tenir el diumenge lliure d'obligacions i poder gaudir del temps lliure.

I aleshores venia la pregunta guais: a quí votar??
Des dels dos partits de les espanyes ens estan matxacant continuament que només hi ha dues opcions vàlides, ens estan fent una pressió enorme pel bipartidisme. Sembla q només hem de triar entre en Zapatero o en Rajoy, sembla que només s'hagi de triar President i en canvi el que es vota és tot un Parlament, on no només hi ha aquests dos.
La pregunta és hi ha algú més?? Us vull donar diverses alternatives. Mireu:

Apart del PSOE i PP, aquí teniu els altres "grans " partits amb representació parlamentaria:

es pot votar CIU, es pot votar ERC o es pot votar ICV.

Però també podeu votar alguna candidatura menor com a gest testimonial, d'aquestes n'hi ha un munt, per exemple d'esquerres podem trobar:

Partit Comunista del pueblo de catalunya PCPC

Partit obrer socialista Internacionalista POSI

LLuita internacionalista LI

Escons Insubmisos- Alternativa democràtes descontents EI

Els Verds Alternativa Ecologista EV

Els Verds (és que n'hi ha dos, uns deuen ser verd clar i els altres verd fosc, dic jo)

Partit republicà d'esquerra PRE

o Partit Republicà Català RC




Però si voleu anar una mica més cap a la dreta, vaja ja posats, diguem a l'extrema dreta podreu trobar tot aixòs:

Falange autentica

Alianza Nacional, AUN
Falange Española de las JONS (és q també hi ha dos falanges d'aquestes)

Ciutadans Partido de la Ciudadania (ui! aquest se m'ha colat aquí, buenu, ja el deixarem aquí ben acompanyat)

Democracia Nacional DN

Partit Carlí de Catalunya

també hi ha tota una llista de partits més freakis com el Partit Antitaurino, ciudadanos en blanco, (però votar-los a ells no és anar en contra d'ells mateixos?) Pensionistas en Acción, Por un mundo mas justo, Alternativa motor y deportes, españa 2000, i uns quants més.

Una altra alternativa és votar en blanc.

I una altra és abstenir-vos.

Però bé, realment jo penso que està tot dat i beneit, que serà president en Zapater, com ho prova el fet que a les eleccions de la conferència episcopal va guanyar el representant més ranci, carrincló i exemple de l'espanya profunda, en Rouco Valera, mostra, un cop més, del distanciament que cada cop és més gran entre les institucions i la societat. També entre la esglesia catòlica i els cristians. I Diumenge ho veurem un cop més a les urnes: la distància entre els polítics i el mon real. La divisió profunda entre les partits polítics i els votants, que no tenim alternatives creibles, que no ens donen projectes en els que creure de veritat, que no ens els creiem, i tindrem uns resultats i uns governants però que no s'ajustaran a la realitat social.

Mentrestant anirem a votar, o no, o votarem en blanc, però el que cal fer és continuar pensant que cada dia podem fer una acció a favor del nostre pais, a favor de Catalunya, que sabem quin és l'objectiu, que no ens hem de deixar vèncer per la desidia o el desencant, i que hem de tenir esperança en el nostre futur com a nació, fins i tot més enllà del 9 de març.

Ep! jo ja he votat!

Aquí queda això!

ELS BLOGS DEL DIA

wola a toton!

Avui un parell de links a dos nous blogs oberts recentment, per que hi ha gent que SI que vol fer blogs i s'apunten a totes les avantatges que té fer-ne. Avantatges com un munt de lectors, molts més del que poden llegir un mail, interrelació amb altres bloggers o lectors anònims, un arxiu en el temps de tots els posts, de manera que els pots tornar a llegir sempre que vulguis o enviar-los i compartir-los fàcilment, i a més és tan fàcil com escriure un mail. JO ho tinc clar, enlloc d'escriure un mail m'estimo més penjar un escrit al blog, i qui s'ho vulgui mirar que ho faci, al cap i a la fi, tindré els mateixos comentaris que la gent que em contestarà el mail. Bé, realment també hi ha molta gent q m'envia mails per replicar-me o comentar algun post, malgrat que sempre els dic q ho deixin escrit en un comentari. I sé que qui s'ho mira ho fa per que vol, no obligo a ningú, en canvi quantes vegades he creat regles de missatge per enviar a la paperera els mails de determinada gent. O sigui que, batalletes, ja estas trigant a començar una nova guerra.
I mita'ls:

http://cagatentot.blogspot.com/
"Cagat en tot" és un blog on pots cagar-te en tot, quan et trobes indefens davant de les injusticies a que ens sotmeten en multitud d'ocasions, tant les gran empreses, telefònica, endesa, microsoft, com els nostres polítics, com tanta i tanta gent incompetent.
Un blog divertit i amb molta mala llet.

http://mariusmassalle.blogspot.com/
En Marius és el regidor de medi ambient i normalització lingüística de l'ajuntament de Terrassa. Blog polític i sobre política local, catalanista i de fàcil lectura. Ja veurem si hi haurà un bon feed-back amb el temps. Estaria bé, oi?

Apa! benvinguts a tots dos a la blogosfera!!

Batalletes batalletes.....

LA FRASE DEL DIA

"El gir catalanista del PP el va engegar Aznar"

Dolors Nadal, març de 2008

....i es queda tan ampla....

LA JUGUESCA DEL DIA

wola a toton!

si ho recordeu vem fer una juguesca..... que deia aixins:

Al finalitzar la primera volta de la lliga (jornada 19, a jugar el cap de setmana del 13 de gener de 2008) quina serà la diferència de punts i de gols entre els dos equips de BARCELONA, o sigui entre el BARÇA i l'ESPANYOL?? "

i tothom qui va voler va dir la seva. I el que vem dir va ser el següent: (primer els punts i després els gols)

joan 9 punts i 13 gols

mingo 16 i 9

noël 11 i 14

Enric 11 i 15

Guillem 12 i 10

Xavi C 13 i 18

Antonio 12 i 16

Juli 17 i 16

nani 10 i 8

Toni +- 12 i 20

Xavi P 13 i 15.

Tots sempre a favor del Barça, fins i tot el Joan.

I el resultat ha estat aquest:
Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.
R. Madrid 19 15 2 2 41 14 47

Barcelona 19 12 4 3 38 13 40
Atlético 19 11 4 4 35 19 37
Espanyol 19 10 6 3 29 20 36

o sigui que la diferència entre Barça i Espanyol va ser de 4 punts a l'acabar la primera volta.

Els molt cabrons des d'aleshores no han parat de perdre i ara la diferencia ja és més gran i s'ajusta més al que deiem tots. Ara mateix la diferencia està en 12 punts i la setmana pasada en 15. Però bé a l'acabar la primera volta la diferència era de 4 punts, de manera que si ens ordenem entre tots els que jugàvem els guanyadors han estat els 5 primers, un, l'Antonio, es queda al mig, i els 5 darrers paguen la juguesca.

punts gols
1er Joan 9 13
2n Nani 10 8
3er Noël 11 14
4rt Enric 11 15
5è Guillem 12 10
= Antonio 12 16
Toni 12 20
Xavi P 13 15
Xavi C 13 18
Mingo 16 9
Juli 17 16

Apali, ja només ens queda triar lloc i hora per fer efectiva la juguesca i preparar la propera. SORT!!