29 de novembre 2007

LA CANÇÒ DEL DIA

No plou, però penso que avui és bon dia per escoltar aquesta, abans que ens fugi novembre i arribi el desembre congelat.

EL RECORD SINCER DEL DIA


Wola a toton!
amics, avui toca una de ben trista. i no us ho dic en broma.
ahir parlant amb un bon amic em vaig assabentar que el seu avi està a punt de deixar-nos. Ostia! em va fotre bastant, però no tant com a ell. i és que es llei de vida , però a vegades la vida és injusta, o cruel. Realment és el que toca, primer ens deixaran els avis, després els pares, i més tard naltros mateixos seguirem el mateix camí , per gloria de la família. O un altre camí o el camí que sigui, que m'és ben bé igual el camí i on vagi a parar. Però fins i tot així fot molt.
Tinc poquets records del senyor Mas, però tots son collonuts!! Les millors calçotades les he fet a ca seva, unes calçotades entranyables, sempre amb mooooolta gent, des de cantants d'opera, ballarines de dansa del ventre alemanyes o directors d'orquestra mundialment reconeguts, fins les persones més humils i senzilles (vaja, jo mism!) que ens ho passàvem igual de bé tastant aquest plaer dels Deus que son els calçots. I després dels calçots a peu dret al jardí, .... un bon àpat al taller, amb quatre taules de fusta (i dos de ping pong) i unes quantes ampolles de vi de la terra, que això si que ho sabia apreciar. I la calçotada s'allargava fins el vespre o la nit, per que després acostumàvem a anar al cine, sí, sí , al cine, tots bruts, amb els dits de les mans enfosquits per la cendra dels calçots cremats i l’olor de fum de llenya, de bons ceps, impregnada en els gruixuts jerseis del febrer. Per això estàvem sols al cinema, per l’olor de gitanots què segurament fèiem, oi?? I què, ens ho passàvem bé, no?
Ara ja no serà el mateix, ell era soci del Barça i això ens uneix més, no saps per què, però si era soci del Barça, ja teníem un vincle emocional, un lligam invisible, però segur i ferm. Encara recordo el dia que em va regalar una ampolla de cava del barça de les cinc copes, de l’any 52- 53, amb basora, flotats, cesar, seguer, ramallets, kubala, biosca, velasco, manchon, segarra, moreno, bosck i daucik d'entrenador!! elaborat a pla del Penedès evidentment! i també guardo com un tresor una ampolla d’un Jean Leon, chardonnay del 1973!!, que havia estat seva, és tot un tresor per mí, i sé que mai me'l prendré, i sé que sempre anirà lligada al seu record.
I cada any, calçotada rere calçotada, partit rere partit, ja notaves que poc a poc se li apagava la vida, però ell sempre fidel a la tradició, no faltava mai a la calçotada, ni tampoc la seva dona, la conxita, que , ai las! , què farem ara amb ella? Estimar-la com sempre, ara encara més fins i tot. Ai! Quin cop de porta es va endur aquell dia! Ho recordeu? Quin susto i quina risa després, per sort no va ser res i ara serà per sempre un fet més, un record més de bons moments tots junts. També recordo l’agilitat amb la que movia el seu mercedes clase a petitonet amb una sola mà, l’altre mig paralitzada de l’edat, o de picar ferro, que això era la seva vida, el ferro, i picar-lo i l’empresa, el negoci de la familia. Ves noi, deixat de barça i assegurat que mai no et falti ferro!! Ostia que llestos que son, fins i tot en el darrer moment t’està estimant i donant consells protectors, com si no fossis ja un adult i no et calguessin, però mai son debades.
Així és com son la nostra gent gran, estant fets d’una altra pasta, d’una pasta bona, que amb els anys segur que donarà el seu fruit en tots nosaltres, per que segur que alguna cosa ens hem quedat, guardat o robat d’ells, la manera de ser, o de fer, o alguna ensenyança que ens fa crèixer i ser millors, i aquest és el seu regal, el seu record per sempre. Sempre els recordarem. Com ha de ser. Una abraçada, estiguis on estiguis Xavier!. Una abraçada a tots.

28 de novembre 2007

LA DITA DEL DIA

Els sermons curts mouen el cor
i els llargs mouen el cul.
Atribuït a mossèn Ramon Muntanyola
(l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà 1917-Barcelona 1973)
Dedicat al Fidel o al Joan, i a tots aquells que ens enrollem bastant.

LA DECISIÓ DEL DIA

Aquest Dissabte 1 de desembre hi ha la mani convocada per la plataforma Decideixo Decidir per protestar sobre l’estat de les infraestructures al nostre petit i maltractat país.
Ara mateix no sé si aniré o no. I mira que en tenia ganes, fins i tot em feia ilu, anar tots a la mani com quan anàvem a les manis en contra de la guerra, al febrer del 2006.
Però ara comença a no agradar-me. Aquesta era una mani convocada per la “societat civil” i ara, que ja comencen a apuntar-se els partits polítics, comença a deixar de ser una mani atractiva. Ja tenim les típiques picabaralles entre els partits sobre si convé o no anar, amb les típiques acusacions entre ells de nens, ale ale jo si vaig i tú noooo, sortint cada dia a la premsa per opinar i tenir espai televisiu realment.
El més important és que la gent surti al carrer a manifestar-se per que estem farts d’una situació, i no em dona la gana que aquests polítics, autèntics còmplices o culpables de tot el que està passant, a sobre s’apuntin el mèrit de la mani. I ells vinga sortir a la tele, i niran a la mani només per poder sortir a la tele, i l’artur nirà per manifestar-se en contra del govern de la Gene (no és per això que s’hi va, o si??) i els d’iniciativa no aniran tots perq, clar, el Xoan estarà manant els mossos, per si la gent trenca unes papereres detenir-los, i els d’esquerra aniran pq aquests han de sortir a tot arreu, a totes les fotos. Els sociates .... bé , aquests faran el que mani el PSOE. Com sempre. Recordo que a una de les manis en contra de la guerra, passat l’11M els manifestants van fotre fora els membres del PP que hi anaven, entre ells la nostra estimada Eva. Per mí s’hauria de fer el mateix amb tots els polítics que volguessin venir a la mani de dissabte. Per inútils. Per que estem farts d’ells. Per que desconfiem d’ells i per que no ens els creiem.
Encara nusé si niré a la mani.
Ah! Per sort els de la RENFE, llestos ells, ens posaran els trens en marxa aquest dia per poder nar-hi a la mani. Veus que bé!

LES SOLUCIONS DEL DIA

1.-Quan era jove vaig estar penjat un cap de setmana al campanar del poble, reivindicant que no s’urbanitzés un sol que era d’us agrari. Entre els que varem realitzar la penjada, hi havia un company que 20 anys després era regidor i va votar a favor de la urbanització. Almenys varem deturar la urbanització durant 20 anys.

CERT, quan era jove, era així d’il·lús, ..........................ara encara ho soc més.

2.- Quan vaig tenir la meva primera filla, estava ton eufòric,que em vaig decidir a desplegar el meu sentit de l’humor amb el pediatre que ens feia la visita d’última revisió abans de marxar de la maternitat. Així li vaig dir: Digui’m Sr. Doctor, aquesta criatura esta en garantía, perquè si te algun defecte no me l’enduc!. El pediatre no va entendre que jo estava de molt bon rotllo i em va clavar un sermó sobre les responsabilitats de la paternitat. Per sort era quan ja estàvem a punt de marxar de l’hospital, perquè les mirades que em dirigien les infermeres, eren més aviat poc carinyoses.

CERT, de quan en quan se me’n va la bola.

3.- Vaig ser el primer de la meva colla que no em vaig casar per l’església, només pel jutjat. Els meus pares estaven molt emprenyats, i a sobre em vaig discutir amb el jutge perquè no em volia casar en català. Total un dia per oblidar el del meu casament.

Fals, Un servidor encara es fadrí i per mereixer.

4.- Tinc tant mal record de la mili, perquè vaig fer 53 guàrdies, encara me’n recordo del fred que cardava.

Fals, Un servidor tenia actuacions rares en aquella època i els militars varen pensar que millor no confiar-li un arma de foc.

5.-M’agrada molt conduir, sempre ha estat per mi una assignatura pendent tenir tots els carnets, fins i tot de bus i tràiler.

Fals, Un servidor ja els té, malgrat que conduir no li sedueixi..

6.- Vaig ser escolà d’aquells que jugàvem a fotre’ns el vi del capellà.
Fals, ja de nano era un descregut.

7.- Quan era jove i vivia a casa dels pares, un cop vaig perdre les claus de casa, com que no ho volia explicar, vaig passar quasi un any que entrava a casa meva enfilant-me per una canonada i esmunyint-me per la finestra.
CERT, amb el que m’havia costat que a casa em confiessin les claus, qualsevol els deia que les havia perdut!.

8.- Vaig anar a una escola de l’Opus, de la qual em van recomanar anar a acabar els meus estudis a un altre lloc.

CERT, se’m va ocórrer discutir sobre les bondats de l’Escriva de Balaguer.

9.- El novio de la meva filla em cau fatal, es un d’aquells tios que van amb el cabell pintat i amb tres pírcings.
Fals, el xaval em cau la mar de bé.

10.- Els meus fills opinen que tinc una habilitat especial per cuinar la sopa de ceba. Diuen que ningú la fa com jo.

CERT, per això no els torno a fer-ne, no fos que comprovessin que estan equivocats.

XAVICosta

27 de novembre 2007

LES RESPOSTES DEL DIA

wola a toton!
Doncs aquí us penjo les solutions del joc, almenys les meves. A veure quantes heu endevinat cada un de vosaltres.

1.-M’agrada dormir amb tot obert.
FALS. Quin fred, no? Millor ben arraulit prop d'algú, oi?
2.El meu plat preferit és l’escudella de la mama.
FALS. Està mooolt bona però no és el meu plat favorit. Abans em tornen boig unes altres cosetes, que deixo per un altre post.
3.- M’encanta cuinar.
FALS. Ho faig, però no m’encanta. M’agraden més els preparatius i sobretot sobretot compartir taula i fer una bona sobretaula o resopó.
4.-Soc esquerrà.
VERITAT. Sempre ho he estat. Només m’has de mirar jugant a futbol o básquet. I és cert, escric amb la dreta (també amb l’esquerra) per que les monges no em deixaven fer-ho amb l’esquerra. Catxun dena les monges!!
5.-M’agrada molt conduir.
VERITAT. I segons amb qui vaig pateixo molt si veig que no domina, ostres, això si que em fa por, molt més que un furious baco!
6.- Vaig ser escolà durant set anys.
FAAAALS!! Justament tot el contrari, sempre he estat esplaiero i xirucaire. Sempre amb la motxila a punt! No em veureu mai gaire aprop de misses i tot aixòs.
7.- M’encanta la música clàssica.
FALS. No em desagrada, però no és la meva favorita, ni molt menys. Això sí, el tema ópera és una altra cosa, m’agradaria saber-ne més.
8.- Vaig fer econòmiques a una escola de l’Opus.
VERITAT. Mira tú, em van enganyar. Ho vaig fer i ja està, i descobreixes que, com a tot arreu, hi ha gent molt maca i gent que no val res la pena. M’ho vaig passar molt bé, però qui no s’ho pasa bé a la facultat??
9.- De nadó era un nen moníssim!
FALS. Bé, potser si que ho era, però no vaig fer cap campanya de publicitat.
10.- Tinc facilitats per les llengües.
VERITAT. Home, potser facilitat no, però una mica de morro si. Quan viatgeu ho heu de provar, practicar l’idioma del lloc amb els nadius, parleu com parleu, feu l’esforç de aprendre i dir alguna cosa en l’idioma del pais, és una de les coses més interessants, interactuar amb la gent d’on sigui. S’apren molt.

A veure els resultats son:
XaviC: 7
Laura: 5
Silvia:5
Anònim: 9!!!

26 de novembre 2007

EL CONSELL DEL DIA


"El teu novio és un absolut imbecil!!"
Apa, ja està dit. I és que fa dies que tinc ganes de dir-ho, però al final, de moment, doncs no ho he dit. Per que, osti tú, és difícil de dir, és molt difícil etzibar-li a la cara a una bona amiga una cosa així. I clar, a més a més, també hi ha les circumstàncies, com deia l'Ortega Gassset (que aquest era un filòsof que ens van fer estudiar a COU, abans es feia COU), doncs aquest paio va dir "Jo soc jo i les meves circumstàncies",(o alguna cosa similar) i fixa’t que per dir això tan elemental, has de ser filòsof. Per que com comprendreu no és el mateix que només ho pensi jo, que sigui un imbecil, que ho pensi tothom i ningú li digui. Per que no és el mateix dir-li que ho penso després d’una discussió, que dir-li per que ho és de mena, això de ser imbecil el paio aquest.

També es diu que qui t’estima et farà patir. I ben cert que és, per que no em puc estar de no dir-li-ho. Si no m’importés doncs pensaria allò de “ja s’ho faran!” però no és el cas. I s’ha de ser valent i enfrontar-se al problema i parlar-ho. I clar que no s’ha de dir d’aquesta manera, amb aquestes paraules, però al final, el que compta, és que s’adoni d’una situació, de fer-li obrir els ulls. I si això engega a rodar la nostra amistat és que ben bé no estava feta amb uns sòlids fonaments. Però si aquests ho eren de debò no passarà res, es vinclarà com els bambús enmig de la tempesta de vent més forta i tornaran a alçar-se ferms. “El teu novio és un imbecil”.
PD: PSST, PSSST, si aquest consell no et va bé, dóna-li l’adreça del blog i ja ho tindràs fet.

I si el teu novio no fós un imbecil el meu consell seria un altre, vés a la botiga de la foto i regaleu-vos uns quants detallets i passeu la nit junts, experimentant, jugant, estimant-vos amb falera. Per cert la foto la he fet a Montcada, sabeu on??

23 de novembre 2007

LA PREGUNTA DEL DIA

Dani, maco, que tenies ganeta?? Clica a sobre el cap del Dani per ampliar.

LA FOTO DEL DIA


wola a toton!
he tingut una estona aquest matí per poder-me connectar i mira, després de baixar el correu i contestar 4 mails doncs, com soc un malalt dels blogs, doncs no em puc estar de penjar alguna cosa:
aquí us penjo una foto de'n JAN, el darrer fitxatge per l'equip de futbol sala de nens. El pare Sergi, que treballa de superagent especial i la mare Judit, que té màximo riesgo, estan la mar d'encantats. Amb unes ojeres que els arriben als talons, però encantats. Noooo, ques broma!!
El tio no va parar de dormir durant tota l'estona que vem estar sopant, i fent xivarri, i mira que erem 18, però ell a la seva bola, dormint i fent-se l'interessant, com si la cosa no anés amb ell. Qué llest el paio, amb 3 setmanes i com domina al personal!
No us l'imagineu ja amb un nasarró vermell a la punta ??
FELICITATS!!

EL 3ER JOC DEL DIA

Aquí venen les cosetes de la Laura, que ràpidament ha contestat!! Ostia! son dificils....


LAURA:

AQUÍ VAN LES MEVES VERITATS I LES MEVES MENTIDES.
1. M’encanta el peix, de tota mena.De fet, de petita, durant una època només volia menjar peix. La meva mare estava negra amb mi! Per sort, després se’m va passar i ara menjo de tot, encara que el peix segueix sent el meu menjar preferit. Especialment, el lluç. Mmmm…

2. Em vaig presentar a unes eleccions i no em vaig poder votar a mi mateixa.Quan tenia 20 anys (més o menys) em vaig presentar a les eleccions municipals de Montcada a la llista d’Esquerra. Estava molt il·lusionada perquè, a més de ser la primera vegada que podia votar, el meu nom apareixia a les llistes (encara que fos molt avall), però per un error en el cens em vaig quedar sense poder fer-ho.

3. Tinc ascendència xinesa.La mare de la besàvia del meu pare era de Xina. Per això tinc el ulls una mica axinats, encara que de parlar xinès ni idea. La veritat és que un dels meus somnis és fer un viatge a Àsia.

4. La meva nota de selectivitat va ser un 7,7 i només vaig estudiar el dia abans.Ja veieu, era una mica empollona.

5. Tinc dos germans que es diuen Ramon i Marc, de 19 i 16 anys, respectivament. Són de les persones que més m’estimo d’aquest món.

6. Un cop em vaig caure pel forat del tren, o sigui, l’espai que queda entre la porta i l’andana. Sort que un home em va treure ràpidament, abans que arranqués el tren.

7. M’encanta conduir. Crec que els diners del carnet són els més ben invertits del món. Va molt bé la llibertat que et dóna tenir cotxe, especialment quan el Jordi (la meva parella) no en té. Si jo no conduís, no podríem anar enlloc. Sóc una fitipaldi al volant!

8. Un cop, vaig votar el PP, per error, en unes eleccions generals. No sé què va passar, però el fet és que la papeleta que volia llençar dins la urna la tenia a la mà i la del PP a dins l’urna. Casibé m’arranco tots els cabells!

9. El Jordi i jo ens hem casat en secret fa un mes, però no ho hem dit a gairebé ningú perquè volíem que fos tot molt íntim. No ens agraden gaire aquestes parafernàlies. Ara ho dic, perquè hem pensat de fer una festa al terrat quan arribi el bon temps per celebrar-ho amb tots els amics.

10. El meu lloc preferit del món és Savallà del Comptat. Un poblet preciós de la Conca de Barberà, que us animo a visitar si no el coneixeu.

EL 2N JOC DEL DIA

Wola a toton! Veig que el joc comença a funcionar!! Aquí us penjo les 10 afirmacions del Xavi Costa, a veure quantes n'encerteu. Afegiu la resposta en forma de comentari.

XAVIC:
Més aviat penso que això es una xorrada friqui, però com que ho demana el Xavi Parets, doncs farem els deures, amb l’esperança que algun dia en Xavi Parets faci els que un servidor proposa, que si no vaig errat, no els ha fet mai:.

Aquí va:
1.-Quan era jove vaig estar penjat un cap de setmana al campanar del poble, reivindicant que no s’urbanitzés un sol que era d’us agrari. Entre els que varem realitzar la penjada, hi havia un company que 20 anys després era regidor i va votar a favor de la urbanització. Almenys varem deturar la urbanització durant 20 anys.

2.- Quan vaig tenir la meva primera filla, estava ton eufòric,que em vaig decidir a desplegar el meu sentit de l’humor amb el pediatre que ens feia la visita d’última revisió abans de marxar de la maternitat. Així li vaig dir:
Digui’m Sr. Doctor, aquesta criatura esta en garantía, perquè si te algun defecte no me l’enduc!.
El pediatre no va entendre que jo estava de molt bon rotllo i em va clavar un sermó sobre les responsabilitats de la paternitat.
Per sort era quan ja estàvem a punt de marxar de l’hospital, perquè les mirades que em dirigien les infermeres, eren més aviat poc carinyoses.

3.- Vaig ser el primer de la meva colla que no em vaig casar per l’església, només pel jutjat. Els meus pares estaven molt emprenyats, i a sobre em vaig discutir amb el jutge perquè no em volia casar en català. Total un dia per oblidar el del meu casament.

4.- Tinc tant mal record de la mili, perquè vaig fer 53 guàrdies, encara me’n recordo del fred que cardava.

5.-M’agrada molt conduir, sempre ha estat per mi una assignatura pendent tenir tots els carnets, fins i tot de bus i tràiler.

6.- Vaig ser escolà d’aquells que jugàvem a fotre’ns el vi del capellà.

7.- Quan era jove i vivia a casa dels pares, un cop vaig perdre les claus de casa, com que no ho volia explicar, vaig passar quasi un any que entrava a casa meva enfilant-me per una canonada i esmunyint-me per la finestra.

8.- Vaig anar a una escola de l’Opus, de la qual em van recomanar anar a acabar els meus estudis a un altre lloc.

9.- El novio de la meva filla em cau fatal, es un d’aquells tios que van amb el cabell pintat i amb tres pírcings.

10.- Els meus fills opinen que tinc una habilitat especial per cuinar la sopa de ceba. Diuen que ningú la fa com jo.
Xavi Costa

21 de novembre 2007

EL JOC DEL DIA

Wola a toton!!
Mireu, com ara mateix marxo i no em tornaré a passar pel blog fins el dilluns vinent, us deixaré un petit joc que he vist en altres blogs que vaig visitant. És molt fàcil, ara us explicaré 10 coses sobre mí i heu d'endevinar quines son veritat i quines son mentida. A vore quantes n'encerteu. Per fer-ho més facilet us diré que 5 son veritat i 5 son mentida. O no.
Aquí va:

1.-M’agrada dormir amb tot obert, les persianes, les finestres, les cames.

2.- El meu plat preferit és l’escudella de la mama.

Hi posa cuixa de pollastre, botifarra negra, peu de porc, porros, pastanaga, pilota, cigrons.... una mica de tot. Hmmm!! Quan en fa fem festa grossa a casa!!

3.- M’encanta cuinar,

deu tenir la culpa l’escudella de la mama,. Durant molts anys he cuinat cada dia a casa. NO soc el típic cuiner de cap de setmana, que va! Em passo molt temps decidint el menú, consultant llibres de cuina per experimentar, anant a comprar tots els ingedients, per dificils que siguin, fent els plats, preparant la presentació i assaborint-los amb les persones que estimo.

4.-Soc esquerrà.

Sí, sí, no només és que sigui d’esquerres sino que qualsevol de les coses del dia a dia les faig amb l’esquerra. Menjar, pentinar-me, jugar a futbol, tocar la guitarra, tot excepte escriure per que de petit, amb 3 anyets, les monges em picaven a les mans si ho feia amb l’esquerra, era cosa del diable deien....

5.-M’agrada molt conduir.

És dels pocs plaers que queden. I per sort mai he tingut cap disgust. M’encanta la sensació de velocitat, agafar una carretera plena de corbes i revolts i fer-les amb una conducció esportiva (que vol dir àgil) amb la temperatura apropiada, amb la música adecuada, tant de dia com de nit. Wooow, ja m’hi veig!!

6.- Vaig ser escolà durant set anys.

Dels 7 als 14 anys amb l’esplai de la parroquia ens duien a missa i feiem d’escolanets. Pujavem al campanar de l’esglesia quan ens escapavem (que era regularment) i ens beviem el vi del calze. A partir del 14 vaig canviar el vi del calze pel vermut del diumenge, tradició que intento conservar a dia d’avui.

7.- M’encanta la música clàssica.

Suposo que deu ser degut al fet d’haver estat escolanet i haver escoltat molta clàssica als estius. Mozart és brutal, i els compositors russos son els que més força em transmeten. També m’agrada l’opera, i si hagessiu vist “les miserables” algun cop segur que us emocionarieu tant com jo ho faig sempre.

8.- Vaig fer econòmiques a una escola de l’Opus.

Clar, després de ser escolanet i tot aixòs, doncs vaig acabar en una escola de l’Opus. Allà feiem Teologia i altres barbaritats que no tenien res a veure amb l’economia. Però també anglés i informàtica i borsa i campana, moltes campanes, sobretot de Teologia.

9.- De nadó era un nen moníssim!

Ara soc un mono entranyable. Era tan bufonet que fins i tot vaig fer una campanya de publicitat d’una casa de banyadors on treballava el meu pare, Turbo, es deien, i jo sortia amb un banyador que ara considerariem cutre cutre, això ho sé per que m’ho han explicat sempre a casa però no m’ho vaig creure fins veure les fotos (en blanc i negre).

10.- Tinc facilitats per les llengües.

El francés se'm dona bé, l'idioma. I Sempre que he viatjat he intentat aprendre alguna paraula o frase dels llocs on estava per poder parlar amb la gent del lloc. Això és una mania que tinc des d’un viatge a Holanda on no em podia fer entendre. A Nova York no feia falta l’anglés per viure, però fins i tot amb els hispans parlava anglés, el lloc més dificil va ser a Grecia, no!, al Pais Basc, no!, no!, a Islandia, alló si que no ho entenia ningú. Pronuncieu amb mí: FJADRÁRGLJÚFUR!

Bé, i la gràcia de tot això és que li passo l'encàrrec de fer això mateix a 4 persones. Va feu-lo i ho penjarem aquí per riure una estona més. M'agradaria que ho fèssin 4 colaboradors de latonteria: el XaviC, el Toni+-, el Guillem de moià, i la Laura de la casa petita. Ànims!

LA CANÇÒ DEL DIA

Ok! l'altre dia em van demanar una cançò i realment jo no en tenia ni idea de quina era. els d'adalt no ens la van voler posar, bé, van dir-nos que no la tenien, ni aquesta ni l'altre que demanava jo. Una era el Beatiful people de Marilyn Manson (amb una estètica hellraiser total) i l'altre el Relax de FGTH (amb una estètica gai anys 80 cutre cutre) .
Senyoretes, aqui les teniu:

20 de novembre 2007

EL BLOG DEL DIA

wola a toton!
Ja fa dies q em rondava pel cap una idea..... i al final ja està feta.
Tots recordeu quantes vegades, quants cops li hem dit, millor dit, quants cops li hem suplicat al nostre amic Joan que no ens enviés aquells mails llargs com un dia sense pa, amb el seu estil agafa_aire_abans_de_llegir_la_frase_perque_no_poso_ni_una_coma. Tots tenim (ho hem confesat moltes vegades al vestidor abans del partit) una regla de missatges que ens elimina directament els mails del Joan. O si més no, ens els coloca en una carpeta ben amagada dins de diversos directoris que ja explorarem algun dia, abans de buidar-la per fer espai al disc dur. I és una llàstima que ningú es miri els interesantísims (de santitat) mails que ens envia, tot el mon els hauria de rebre i no només nosaltres, uns pocs afortunats. Tota la humanitat hauria de poder accedir a la seva sabiduria, a les seves ensenyances, als seus pensaments. Tothom. I fins i tot molta, que dic molta, moltísima gent estaria d'acord amb ell, i li contestarien aquests mails divins, i seria una font mutua de coneixement, pel Joan i pels lectors asidus o ocasionals, que poguessin veure els seus escrits. Es retroalimentarien mutuament sense saber on pot arribar aquesta sinergia. (joder, quina frase m'ha sortit per ensabonar-lo, no?).
Tutal, que per a que tothom pugui accedir a aquesta font de coneixement li he fet un blog al Joan, per a que en ell penji tot el que vulgui i ho miri qui vulgui quan vulgui tants cops com vulgui. Valens?
O sigui...... Joan, guapu, no m'enviis més mails, ja em miraré el blog.
O sigui..... els que contesteu els mails.... no m'envieu les respostes, penjeu els vostres comentaris al seu blog, on diu comentaris, ja em miraré el blog.
O sigui..... en definitiva, ja em miraré el blog.

Per cert l'adreça és la següent:

http://artnmusik.blogspot.com/

No la perdeu. Guardeu-la. O no.
Felicitats Joan!

LA FRASE DEL DIA

L'olor del guany és agradable,
vingui d'on vingui.
Juvenal, poeta llatí (~65-~128)
I jo, fins i tot diria que és irresistible, per segons qui. I si no llegiu el post següent.

EL SOTERRAMENT DEL DIA



Ahir, 19 de novembre, es va signar a l'ajuntament de Montcada el conveni regulador del pas del TAV (Trasto d'Altíiiiiiiiiisima Velocitat ) pel mig del poble. O per sota del mig del poble, perque segons sembla al final s'ha aconseguit que passi soterrat. Van signar el conveni aquest tan i tan important tota una sèrie de pocavergonyes com el conseller de política territorial i obres públiques de la Gene, Joaquim Nadal, l'alcalde del poble, el Cesar, el supersecretari d'estat d'infrastructures impresentables, Victor Morlan, i el jefe de turno d'ADIF (que son com la RENFE, però no tenen trenets i només posen les vies aquests) Antonio Gonzalez . Quines conseqüencies porta això?? Ara us ho explico:
1.- JA podrem treure les pancartes penjades per tot el poble de "Soterrament Total JA! "
2.- Sembla que ens faran un forat per sota de la linea del tren actual i per allà pasaran un parell de tunels per on correran els trens.
3.- JA podem començar a crear la nova plataforma per reclamar les imdemnitzacions que ens caldran per reparar totes les façanes que cauran, les esquerdes que s'obriran, els esvorancs (aquesta paraula fa dos mesos ningú sabia ni que existia) que es menjaran els carrers i les penalitats diverses que patirem. (que nooo, que no em refio d'aquests q faran les obres....)
I mira tú, no sabeu com estaven de panxacontents tots aquests que signaven, quasi quasi es va haver de posar dues taules perque n'hi havia de tan inflats que es temia que no hi cabessin juntets. Quina poca memòria tenen alguns, no fa molt gairebé ens colen el gol de no fer passar la linea soterrada i ara (i per sempre) haguessim continuat patint els passos del tren i la barrera baixada contínuament dividint (una mica més) el poble. Sort que la gent es va mobilitzar i es va crear la PLATAFORMA PEL SOTERRAMENT (acollida a l'ABI) que va posar les piles als pèssims polítics que patim i va creure en el soterrament fins que al final s'ha assolit. Però clar, tot això ha suposat una pèrdua de temps i de diners i de molta dedicació de molta gent del poble, quan tot això ho havien d'haver fet els polítics i, en canvi, ho va fer la gent, per que clar, els polítics aquests, més preocupats del seu càrrec, del seu seient, de la seva misera quota de poder local, no estaven (ni estan) per enfrontar-se ni a la Gene ni al ministeri que toqui, només per reclamar una cosa que és de dret i de justícia pel poble. "Sobretot no ens enfrontem al partit". Aquesta mala gestió ens ha fet perdre uns anys molt valuosos i ara haurem d'esperar encara més a veure aquest soterrament.
LES MEDALLES
I a sobre ara hem de veure com es penjen les medalles i fan el paiaso tot signant el conveni, es fan unes fotos i ho posen a tots els medis de comunicació del poble, des de "la veu de Montcada" fins "Montcadaràdio" i fins i tot a "montcada confidencial". Aquesta notícia no hauria de ser notícia. Aquesta és la normalitat, el fet anormal i noticiable hagués estat que no es signés aquest soterrament. Per posar una comparació, aquest matí un client em deia, "he anat a Hisenda i m'han atés en català". I clar, d'aquest fet, que hauria de ser una normalitat, poder parlar en català a tot arreu, en fan una notícia, un fet extraordinari. Doncs amb el soterrament el mateix. Per mi de moment no han fet res extraordinari, només el que calia fer.
Ara veurem que pasa amb la resta de plataformes que hi ha organitzades al poble: la de la cervesseria i la de la fàbrica de ciment. ja veurem, ja....
A les demandes justes s'ha d'accedir amb eficaç silenci.
Dante Alighieri, poeta italià (1265-1321)

LA FOTO DEL DIA

Wola a toton!
Avui us adjunto una foto de fa molts anys. A veure si endevineu de quin edifici es tracta??
Al final us ho diré. De mentres us puc dir que estic en una etapa de sequera escritora. Ja us ho vaig explicar un cop, a vegades les coses surten i a vegades no. Ara mateix no em surt gaire cosa publicable en aquest blog. Dedico el temps a altres blogs i no actualitzo aquest tant com voldria. Però bé, tot arribarà.
Adeu!
Ep! no, la foto xaval, que t'oblides la foto!
Aquesta foto està presa segurament, des de la terrassa d'on ara és l'àpat, el bar-restaurant. Si us fixeu bé podeu veure l'edifici que encara queda de l'ABI. La resta és la coberta de l'antic teatre i l'edifici on estava l'escenari i altres dependencies que no sé quines eren. Com podeu veure era enorme!! Ambdós edificis eren tan alts o més que l'edifici actual. I com és que tot això ha desaparegut ?? És una història força interessant que us contaré proximament. La foto aquesta la vaig trobar la setmana pasada tot fullejant el llibre que van fer fa uns anys per celebrar el 75è aniversari de l'entitat. EL 2009 l'ABI en fa 100. El Centenari. I qué farem? Hi ha una idea planant pels nostres caps: 100 anys, 100 activitats. Ara només falta triar quines. A pensar.
Apali. Siau

ELS DEURES DEL DIA

Dimarts 9,40 A.M., a Can Bassas (Catalunya Radio) s’entrevista a l’Ernest Maragall.
Del que ell explica i del que s’ha pogut llegir a la Premsa del seu projecte de llei, un servidor, ex-mestre, opina que se’n desprèn unes obvietats d’aquelles que son diàfanes, però que al mateix cop, com si rei despullat que passeja, a cap responsable polític dels darrers decennis, se’ls ha ocorregut posar sobre la taula. A tall d’exemple:
- Com es possible que una escola pública pugui tirar endavant un projecte educatiu si cada any li canvien el 20% de la plantilla?.

Els esbossos genèrics que dibuixa l’Ernest tenen una certa sensatesa, i a més una gran dosis de valentia, pel que em sorprèn que aquest conseller, que va arribar al govern per l’únic mèrit de ser germà del Pasqual, igual que un director de diari esta per ser germà de qui es, tingui el coratge de plantejar dins d’un gremi funcionarial, la meritocràcia per sobre de la llepadura. Ja veure’m si se’n surt, de moment els sindicats ja han tret la destral, i els companys que tinc que es dediquen a la professió quan els he sondejat tots han posat el crit al cel, per tant no li auguro un futur massa optimista a aquesta llei.

Però sentint l’entrevista d’en Bassas un servidor pensa que ja era hora que un polític s’atrevís a mullar-se. Arriba el final de l’entrevista i acaba de forma sorprenent, que a un servidor l’ha deixat descol·locat (de ben segur que us ho podeu baixar per Internet, i a veure si us produeix el mateix efecte):

Al locutori de Catalunya radio (A dalt de tot de la diagonal), sonen les senyals horàries de les 10 hores, i el Bassas li diu a l’Ernerst:
Sr. Conseller es pot esperar a després de les noticies que seguirem aquesta interessant conversa?.

L’Ernest dubitatiu, acaba responent:

Si, però saps que Toni......................, es que tinc govern a les 10, que deu esta començant ja!

Com us deia, em quedo garratibat, encara que tingui un xofer que sigui un fitipaldi, de la diagonal a la Xene, en te a aquelles hores un mínim de 40 minuts.
Conclusió, al Conseller se li en fot el que es pugui dir o decidir en el govern!.

Deures del dia:

A quin ministre, que intentà posar a rotllo als metges, per fer una reforma del sistema sanitària, li muntaren tal vaga, que passa el resta de la legislatura calladet i amagat, i desà el projecte de llei en el més recòndit dels calaixos?

Apa Siau.
XAVI COSTA

14 de novembre 2007

LA TRIA DEL DIA

Wola a toton!
Avui us proposo una mena de joc, una mena de tria. Us poso dos texts i heu d'escollir o un o l'altre. A veure quin us agrada més. O menys, que podeu triar el que més ... preferiu. En els comentaris podeu posar: doncs "la versió del Raül" o "la del Xavi". Va d'estels:


Quan s'apaga un estel
No hi llàgrimes galta avall quan s'apaga un estel. A milions d'anys llum, cada moviment s'avança i quan veus la supernova ja fa anys que l'estel s'havia apagat. Forats negres, pols interestelar, foscor infinita.

Quan s'apaga un estel mai t'agafa per sorpresa, perquè els estels que veus brillar de vegades ja són morts i oblidats, un buit més enmig d'un univers immens.

Quan s'apaga un estel en descobreixes d'altres que havien restat amagats, i qui sap si aquell serà veritablement el teu. No hi ha llàgrimes galta avall quan s'apaga l'estel, quan neix la supernova, perquè no et pot sorprendre ja. Tots els estels són fugaços en la immensitat del temps.

No ploris ara, amor, el nostre estel feia temps que havia deixat de brillar, és només que tu no te n'havies adonat.

No ploris ara, els comiats sempre són tristos però tot té un final.

No ploris i mira'm als ulls per darrera vegada, mira'm per veure el reflex somort del nostre estel mentre s'esborra totalment del meu record.

No ploris, jo no ho faré. Hem vist centenars d'estels que morien davant dels nostres ulls, no vinguis ara per dir que el nostre seria diferent. No vinguis ara a dir-me que no érem com tothom, perquè saps que no és veritat. Cap dels dos era tan especial.


Mira'm els ulls per darrera vegada i no vull veure ni una llàgrima.


Tu i jo sabem que no hi ha llàgrimes quan s'apaga un estel.

Raül Alcon. http://leslleixes.blogspot.com/

Quan s'apaga un estel
Sempre hi ha llàgrimes galta avall quan s’apaga un estel. Des de milions d’any llum ens arribava la seva llum i tu i jo, amor, la miravem cada vespre. La llum de la supernova que ara s’ha apagat i només ha deixat un forat negre, pols interestelar, foscor infinita i tristor buida.

Quan s’apaga un estel sempre t’agafa per sorpresa, perque la llum que veiem brillar i ens indicava el camí en la nit, ha mort, no l’oblidarem, malgrat que ara només sigui un buit més enmig d’un univers immens.
Quan s’apaga un estel en descobrim d’altres que havien restat amagats, però sempre sabrem que no son veritablement el nostre estel. Sempre hi ha llàgrimes galta avall quan s'apaga l'estel, quan neix la supernova, perquè no et pots esperar que allò tant brillant hagi desaparegut de cop i per sempre. Tots els estels són fugaços en la immensitat del temps.


Plora ara, amor, per que el nostre estel ha deixat de brillar, plora ara, amor, els comiats sempre són tristos, plora ara, amor, i mira’m als ulls per darrera vegada, plora i mira en els meus ulls el darrer reflex somort del nostre estel mentre el guardem per sempre en el nostre record. Plora ara, jo ho faré.

Hem vist centenars d'estels brillar en la nit davant dels nostres ulls, el nostre no era diferent, però era el nostre.
No vinguis ara per dir que el nostre brillava menys.
No vinguis ara per dir-me que trobarem un altre estel, perquè saps que no és veritat. Cap altre estel serà tan especial.
Mira'm els ulls per darrera vegada i mira el darrer raig de llum enmig de les meves llàgrimes. Per que tu i jo sabem que sempre hi ha llàgrimes quan s'apaga un estel.

xavi-e

TRIA TRIA

Etiquetes de comentaris:

13 de novembre 2007

LA FRASE DEL DIA

wola a toton!
Avui us deixo una frase per reflexionar que es pot aplicar a molts aspectes de la vida, però tal i com està la situació de les infrastructures a la nostra nació, crec que també es pot fer una lectura força adecuada (sobiranista seria, potser, la paraula), no creieu? Només serà necesari que ens ho creguem. I a més us adjunto un link a un web, que amb el nom ho diu tot, on podreu signar i passar una estona divertida. Busqueu-me. O no.

Perquè hi haurà un dia que no podrem més
i llavors ho podrem tot.
Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924-València 1993)

12 de novembre 2007

EL PAPER DEL DIA

Wola a toton!
Aquests dies que estic desempaperant les parets de casa doncs em trobo amb sorpreses a mida que treballo. Per que resulta que les parets no tenen només una capa de paper, no, no. Un parell de capes o fins i tot tres, son les que m’estic trobant. I clar, abans de pintar les parets s’ha de treure tot el paper que hi ha. De manera que quan començo a tirar del paper, nyigo nyigo, doncs em surt un altre paper a sota, i aquí és quan comença la diversió. Sota el paper pintat de blanc m’he trobat el paper granate amb dibuixos recargolats que hi havia fa quinze anys. Osti, quins records!, era l’època que tenia 25 anys, el temps de les olimpíades, de la meva primera feina, dels campaments a l’estiu, de l’inici de noves relacions de parella, del final de la facultat, de marxar de casa i fer-se adult. (bé, això darrer sabeu que encara no ho he aconseguit). I tirant tirant del paper doncs per sorpresa encara en surt un altre: Vaja, el paper verdós de línees verticals rococó!! Aquest ja té molts més anys, era quan amb el meu germà, de nens, jugàvem als passadissos a futbol amb pilotes de tennis (o de paper per fer menys soroll i no trencar coses), el temps que marxàvem els tres germans (encara érem tres) al cole tot el dia i tornàvem al vespre, o jugàvem a disfressar-nos o fer cases amb els coixins del sofà o cantar cançons que sortien d’un atrotinat “tocata” dels anys 70. Per sort a sota aquesta tercera capa ja no n’hi ha més. I jo penso: aquest paper ha aguantat uns 30 anys enganxat a la paret, deu n’hi dó! Però no és una cosa excepcional. Fixeu-vos en la foto que us adjunto. La he fet aquest matí, no us diré on, però segur segur que la heu vist mil vegades passejant pels carrers. I malgrat els anys, la pluja, els papers que hi deuen haver enganxat a sobre, les nevades, el sol de l’estiu.... malgrat tot, encara hi és! Saps on?
Toni, tu no participis!!

EL TEATRE DEL DIA

Cantava la Lupe:
Teatro, lo tuyo es puro teatro, falsedad bien ensayada estudiado simulacro.

Explicaven tertulians ben informats que les proclames reivindicatives del rei del Marroc davant la visita del monarca espanyol a Ceuta i Melilla, estava pactada entre les dues cases reals, és a dir havien pactat, tu aniràs allà i jo diré que aquest és un acte neocolonialista que caldrà una forta resposta del poble marroquí, tot pactat, tota escenificació, teatro, lo tuyo es puro teatro.

Explicaven tertulians ben informats que el discurs del president Montilla a Madrid i les declaracions sobre la desafecció-afecció, i la resposta del govern espanyol, tot estava previst entre els dos presidents, és a dir havien pactat, tu faràs un fort discurs reivindicatiu, que sols servirà pel consum intern a Catalunya, i aquí farem com qui sent ploure i al consum espanyol arribarà el missatge de: tranquils nois, deixeu-lo que garli que els catalans acabaran com sempre, tenint el de sempre. Teatro, lo tuyo es puro teatro.
Per cert mol bo l’article del Sanchis a l’avui d’ahir on mantenia que el terme desafecció era inadequat, deia que no es pot arribar a la desafecció quan mai havia hagut afecció anteerior.

Però anem a lo del Teatro, aquest cap de setmana hem vist les imatges del monarca espanyol en una escena no pactada, no assajada per l’escenificació, vergonya aliena he sentit, quasi arribo a la conclusió de que millor tot se’ns doni a través del Puro Teatro, quan no es així et quedes garratibat i acollonido:

I aquests son els que ens representen?
Que assagin, assagin, que d'altra manera s'em posa malament la digestió.

Però la maquinària s’ha posat en marxa deseguit, entre bambalines ha quedat, per qui ho vulgui veure, que miri els diaris sud-americans per Internet, quan en Chavez hores després de l’exabrupte deia que a ell cap reietó el feia callar rebia l’aplaudiment dels caps de govern sud-americans.
Que deia Ortega sobre les empreses espanyoles quan el rei va marxar? Això no ens ha arribat als noticiaris.
I finalment el que realment era important i és el fons del tema:
Quin es el paper del govern Aznar en el cop d’estat a Veneçuela?
La xaranga tapa el problema.

Teatro, lo tuyo es puro teatro, falsedad bien ensayada estudiado simulacro...............

Deures del dia:

Quin personatge polític i quin personatge mediàtic son precursors en fer callar al personal?.
Ambdós també varen ser hites en les visites al youtube
Xavi Costa

09 de novembre 2007

EL BUS DEL DIA


Wola a toton!
Divendres! I una altre setmana al cove. Els dies i les setmanes passen i passen, inexorablement. Tempus fugit. El temps és or. I ara que sempre tots anem amb presses (o no?) doncs admiro a la gent que s’ho pren tot amb una mica més de calma. I mira que jo ho procuro, prendre’m les coses amb calma, i no només amb calma, si no intentant viure-les intensament, aprofitant el moment, deixant-me fluir. Reconec que moltes vegades és molt dificil o gairebé impossible, però és una bona actitud i cal practicar-la. Moltes vegades et posen obstacles per a que la teva ira, rabia, resentiment o mala llet acumulada sorti del teu feble esperit i s’apoderi de tú. No. No. No. Ho hem d’evitar. Tal i com diu la ministra, aquella tan famosa en aquests dies, que ni anomenaré (1,2,3,4,5,6,7,8, calma, respira lentament....) ens ho hem de prendre amb un somriure tot. Per exemple, quan al matí vas tard, arribes amb retard a la feina, i tens una reunió programada, i t’has tragat una bona cua a la ronda, a l’autopista, i a tots els carrers, dreceres i variants que coneixes, aleshores, quan ja tens el despatx a tocar, et trobes el bus al davant teu. Pel carrer de sentit únic, i has de fer tooootes les paredes del carrer igual que fa ell. I hi ha coses que no entenc.... per que si li fan una parada per ell, doncs óstia! per qué no l’aprofita, per qué no es posa dins la parada??, i ens deixa passar a tota la corrua de cotxes que anem al darrera?? Tan dificil es moure el putu bus dins la seva bonica parada? Dins de totes les putes parades que hi ha ??? És que el mataria al ..... bfffff..... 1,2,3,4,5,6,7,8 calma, respireu tranquilament! Canvi de xip. Aprofiteu el moment per donar-vos un respir, escoltar la música del cotxe, fer un somriure, admirar la bonica noia (o noi) que passa prop vostre, i no sentir-vos estafats com tantes i tantes vegades: Quan compreu aquella bonica promoció de CD’s de la nova cançò i de tot el CD només n’hi ha una que ho sigui, o quan compreu una caixa de bombons de xocolata negra i només n’hi ha tres de vint, o quan compreu un bitllet de tren i acabes anant en bus. He dit bus? La mare que el va parir!!
Free counter and web stats