LA VERGONYA DEL DIA

Segons la Cambra de Comerç i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, els catalans paguen el 25 per cent del total de la tarifa elèctrica a Espanya, però, per contra, Catalunya només rep el 15 per cent de les inversions. Aquesta desproporció pot explicar la catàstrofe que ha viscut Barcelona aquests dos dies. Afirmen també els experts que només la xarxa de distribució elèctrica de Madrid i la del País Basc estan preparades per suportar grans avaries sense que es col·lapsi el servei. No és estrany. És a Madrid on l’Estat dedica les inversions més fortes en tots els àmbits i és al País Basc on el govern corregeix amb els seus pressupostos els dèficits detectats. Catalunya no és Madrid ni tampoc Euskadi. Per això són indignants –no pas sorprenents, perquè se situen en la línia dels arguments que acostumen a repetir els responsables de Renfe o AENA– les declaracions que va fer ahir el president de Red Eléctrica de España (REE). Segons Luiz Atienza, la seva companyia no ha tingut “mandra inversora”, perquè “hem fet els deures i ara la inversió és de 600 milions, tres vegades més que fa quatre anys”. Aquest és el problema, perquè el que caldria saber és quant ha invertit REE en la xarxa elèctrica a Catalunya en els darrers deu o quinze anys.

Un problema arriba de fora; l’altre és intern. El president de Red Eléctrica de España va admetre ahir que cal millorar la xarxa, però que això vol dir desplegar més infraestructures al mig de Barcelona, com ara subestacions. La capital és sovint també paradigma del país. Paradigma d’oposició a qualsevol projecte que impliqui incomoditats, en nom, sovint, de valors de progrés estranyament entès o de la més egoista de les comoditats.

Per reivindicar més inversions i per combatre amb arguments totes les oposicions genèriques hi ha els responsables polítics. Els partits que integren l’actual govern van col·laborar des de l’oposició a escampar la cultura del no. Ara en pateixen els efectes. Cal exigir a l’Estat i a les companyies que sigui les inversions que corresponen a aquest país i cal aplanar-los el camí per fer-les efectives. El que no cal és demanar a la gent un canvi sobtat i ràpid de cultura del consum. Senzillament perquè no és possible.

Salut i Força

i RECORDEU: CADA DIA UNA ACCIÓ

ELS DEURES DEL DIA

Com més vell em faig, més clar tinc que si torno a néixer, no vull tornar a ser Català, millor dit no vull tornar a raure en una comunitat nacional sense estat.
Si el refranyer, defineix la cultura d’un poble, re defineix tant al nostre com el de “cornut i pagar el beure”.
Avui, desprès de llegir l’Avui d’avui, tinc clar que si tinc la desgracia de tornar a ser català, no vull tornar a ser Cerdanyolenc, i es que la cosa ja ve de lluny.
En aquesta ciutat que tenim per lema “Facta non verba”, cal que el canviem pel de “cornut i pagar el beure”, o el de “Tururut qui gemega ja ha rebut”.

Us recordeu d’un alcalde que es deia Porcioles va necessitar desbarraquetitzar la ciutat pel congrés eucarístic. Solució:
“CIUTAT BADIA”, ent municipal entre Cerdanyola i Barbera

Ja en temps de democràcia, fa mes menys uns 20 anys, quan el Maragall aleshores president de la Corpo, li va dir a l’olivetti, que tenia uns terrenys i factoria a les Glòries:
Mireu nois farem un canvi de cromos, jo em quedo amb els vostres edificis i vosaltres podeu triar de l’àrea metropolitana allà on vulgueu. Els italians que son espavilats, varen dir-li:
Aquí a Cerdanyola en aquest paratge verd, al costat del parc de Collserola, però que d’altres paguin les costes d’urbanització. D’aquesta manera l’olivetti es va afaitar la meitat de la plantilla pel careto, aquí se’ls montà un parc tecnològic, i ells un cop revaloritzats els terrenys se’ls venen i se’n tornen a Itàlia amb la cartera plena.

I Avui , en l’avui d’avui, tornem-hi. :
La Caixa ubica el seu centre tecnològic a Cerdanyola.

Algú se’n recorda del crèdit impagat que “La Caixa”, entitat caritativa donde las haya, condona un crèdit impagat al PSC, de milions i milions?.
A canvi de que deuria de ser?.
Mama que serà lo que quiere el Negro?

Deures del dia:

Quin columnista del diari avui, va ser acomiadat, quan aquest diari necessitava revisar un crèdit que tenia amb la caixa, degut a la imposició de l’entitat financera?


Apa siau.
xaviCosta

EL VIDEO DEL DIA

Un video sobre petits trucs o ous de pasqua, que podeu trobar al Google. Apa a descubrir-los.

L'ADREÇA DEL DIA

WOLA a toton!!
Dissabte 21 de Juliol. Festa de la Música (i altres coses) a un lloc. Quin lloc??
Doncs aquí sota us adjunto el fulletó informatiu on, per que veieu com evolucionen les coses, el lloc on has d'anar te'l posen en coordenades GPS. Ja pateixo pel Nani.
Concretament havíem d'anar a:
N42 7 19
E2 42 31
o al bosc de Can Ginebra.

Abans quan feies un rètol d'aquests, si t'equivocaves en alguna cosa, doncs potser la gent arribava una mica tard (20:00 enlloc de 19:00 hores) , o indicaves un dia que no era (Dissabte 22, quan havia de ser Dissabte 21), o cosetes similars.
Ara si t'equivoques en un número pots enviar al públic directament al mig de l'oceà o el que seria pitjor dels pitjors, al mig d'un miting dels peperos!!

Bé, xós tot. Ens veiem.
Ah si!, perdoneu...... ens veiem a N42 7 15 E2 42 01

LA LLUM DEL DIA

Nit a les fosques a BCN.

Nit de festa a BCN!!!

A diversos punts de la ciutat s'han organitzat festes a la llum de les espelmes, a la llum de les torxes o al voltant del foc. Com si fós St. Joan, en una nit calurosa com la d'ahir, sense poder dormir per culpa dels aires condicionats parats, ofegats per la xafogor, sense TV, ni microones, ni llum a la peixera (que moltes vegades és més interessant que mirar la tele) ... doncs la millor opció era tirar-se al carrer a passejar, a vagarejar, a voltar, a buscar un oasi de fredor.

Dit i fet, punts i punts de llums d'espelmes a quasi tots els bars de moda. Molta gent de vacances. Molta gent amb ganes de xerrar sobre l'apagada. Música en viu, tots desendollats. Guitarres i tambors son els reis de la nit. Festes s.o.s-tenibles, amb absència de llum. Pintura fosforescent a la cara de la gent, a la roba, a les parets. Verd, rosa, blau. Uns llavis verds em van fer un petó. Veins picant olles, recordant les manis que feiem en contra de la guerra. Molta gent passejant a les fosques pels carrers tranquils. I molta poli també, fent de semafors ambulants i improvitzats. Molt bon rotllo. I molta indignació per una situació tercermundista a la q ens sotmeten les poques, minces, escases, insuficients inversions que els espanyols fan, un cop rera altre, i sense cap vergonya ni pudor, en el nostre pais. Estant aconseguint l'ofegament del nostre pais. Per que volem rodalies, si no hi haurà llum per a que funcionin els trenets de la Renfe??

De manera que al final demanes una caipirinha, sense gel of course, i una birreta, calenta per descomptat, i com no vols prendre res calent doncs acabes com tothom acabava, encenent un porret que t'ilumini el camí cap el cau, content, indignat i calorós. Bona nit! o no.

LA CANÇÓ DEL DIA

Wola a toton!
No paro de rebre queixes que no actualitzo el blog. Perdoneu xavals!
Espero fer-ho més sovint ara que arriben les vacances.
De moment us penjo això que m'ha enviat el Guillem, un dels koales més actius:

Aquest es el video nou dels Facto, l'ha fet penya de la pompeu fabra. Els que surten disfressats son colegues meus. Que maca es la sra.flores azules!

Doncs apa, aquí us l'adjunto. Gaudiu-lo. Per cert, en breu els facto treuen nou disc. Ja l'espero.

LA PREGUNTA DEL DIA

L’etiquetatge de productes en català: on és?

Una vegada hi havia una llei de política lingüística. Aquesta llei s’anomenava 1/1998 i tenia com a objectiu general el de continuar impulsant el procés de recuperació i de presència del català. Contenia un article, en concret el 34, que vetllava perquè l’etiquetatge, l’embalatge i les instruccions d’ús dels productes distribuïts en l’àmbit territorial de Catalunya fossin comunicades en català.

Aquesta llei tenia un tiet no gaire llunyà anomenat Estatut del Consumidor el qual reconeixia, des de 1993 i en el seu article 26, el dret dels consumidors i consumidores a rebre en català les informacions dels productes que consumien. El tiet era una persona molt prudent i com que es coneixia perfectament, ja en el seu naixement es va fixar el termini d’un any per a l’acompliment del seu propi objectiu.

El temps ha passat i aquest conte s’ha transformat de marc legal a una utopia que sembla no assolible. Dotze (12!) anys després de l’entrada en vigor de l’obligatorietat d’etiquetar en català continuem esperant que això esdevingui una realitat. I, com bé ja sabem, qui espera es desespera.

És per això que La Plataforma per la Llengua, juntament amb altres associacions de defensa de la llengua, van adreçar ara ja fa unes setmanes una carta al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, demanant-li que solucioni la manca de compliment per part dels successius Governs Catalans de la legislació sobre la presència de la llengua catalana en l’etiquetatge.

Des de La Plataforma per la Llengua es considera que els apunts aquí breument comentats són prou greus com per adonar-nos que la realitat a voltes supera la ficció i que cal deixar les paraules per passar a l’acció. Actuar és una responsabilitat tant individual com col•lectiva que no es pot defugir.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat que aquest conte tan sols ha començat.

Anna Giralt
Plataforma per la Llengua

ELS SOUS DEL DIA

Wola a totom:
Avui us penjo un post interessant. Es tracta dels sous que cobraran els membres de l'equip de govern de l'ajuntament de Montcada. Aquestes retribucions s'han fet públiques malgrat que en el ple on es van aprovar no es van voler donar les quantitats.
PSC i CiU van votar a favor, ICV-EuiA i ERC en contra i el PP es va abstenir.
Els sous son:

Alcalde C.Arrizabalaga: 5.489 euros x 14 pagues = 76.846 euros any. PSC
1º T(Joan Maresma)* : 4.391 euros x 14 pagues = 61.474 euros any CIU
2º T ( Carmen Porro) * : “el mateix “ = “ PSC
3º T ( Jordi Climent) * : “el mateix “ = “ PSC
4º “ ( Anna Rivas) : 2.916 euros x 12 pagues = 34.992 euros any PSC
5º “ ( J.C.Paredes ) : 2.000 x 12 pagues = 24.000 “ CIU
6º “ (S.Hermoso) * : 4.117 x 14 pagues = 57.638 PSC
Juan Parra ( Esports) : 2.666 x 12 pagues = 31.992 PSC
Resta de regidors govern : 1.750 x 12 = 21.000 .

Ja sabem tots que les comparacions resulten odioses, i es podrien fer molts comentaris als sous que cobren els "nostres" polítics. Us els deixo a vosaltres. Com a dada, l'alcalde de Mataró, ciutat de més de 100.000 habitants i capital de comarca, cobra 60.000 a l'any.... Que deu cobrar l'alcalde de Girona o el de Tarragona?? I el de Cerdanyola, Sabadell, Moià o Caldes??

LA CANÇÓ DEL DIA

Wola a toton!
Sí, sí, fa dies que no s'actualitza el blog. No tinc gaire temps, i deixo el blog per l'últim. Però us penjo la que diuen serà la cançò de l'estiu: els microfonos de la Tata Golosa. La que proposa el de sempre és bastant patètica, el Georgi Dan aquell, la del Koala amb el Manolo Escobar fot pena pena, i les que aniran sortint... lamentables ...segur...... com sempre. Aquesta no té res de res, però mira, .... fa més gràcia.
Ja em direu. o no.

L'ERRADA DEL DIA

A la plana web de "EL PERIODICO DE CATALUNYA" ens eduquen a tots en el llenguatge "montillenc". No cal disimular amb les tendències polítiques de cada medi. Tothom ha d'aprendre "montillenc". Com a mostra podeu veure la foto (no és molt bona qualitat doncs la he fet amb el mòbil a la pantalla del portatil) Com els senyors immigranTs tenen tan poca cosa i se'ls considera tanT poc, ara ja fins i tot se'ls menjen les lleTres del nom. Des d'aqui ja fa dies i dies que encoratgem a tothom a aprendre montillenc i si pot ser, a perfeccionar-lo amb la incorporació de noves paraules, formes verbals i girs fonètics que enriqueixin el nou idioma. Veieu, avui hem aprés una nova paraula.
Adios, qa ma vaich a traballà un poc per fé pais.

Ah! la notícia deia que els volen fer mossos ara, .... ja ho comentarem.

LA DITA DEL DIA

Els cofois confonen l'autoestima amb la petulància i l'esforç sostingut amb els focs d'artifici.

Jordi Pujol (Barcelona 1930)

L'IMPERI DEL DIA

Wola a toton:

Llegeixo al diari :

Un executiu paga 5,5 milions pel poble aranès de Montgarri
1. • Un alt càrrec de Vitaldent compra l'aldea abandonada i 220 hectàrees més.
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=414170&idseccio_PK=1021&h=

i vaig pensar.... caram! molta pasta per un conjunt de runes i pedres.
I d'aleshores ençà m'he fixat en els VITALDENTS que he anat trobant i en tots hi ha una cosa curiosa..... com podeu veure tots estan en obres, enmig de runes, pedres o similars.
Clar! la lògica és aplastant i la deducció que se'n segueix és força evident, no?
Home, jo el primer que vaig pensar és que el senyor aquest montarà un VITALDENT gegant a MONTGARRI, on tota Catalunya podrà (haurà) d'anar per arreglar-se les dentetes. Es podran fer marxes, com la típica Marxa a Montserrat: Ara serà la Marxa a peu a VITALGARRI, o enlloc d'anar a Port Aventura la gent anirà a PORT DENTAL, a fer-se unes divertides netejes de boca amb un dentista disfressat de paiaso i si vols passar por et treuran queixals sense anestesia. A l'hivern els esquiadors pijos de Baqueira podran arribar esquiant i es faran un tractament per blanquejar-se les dents i, al sortir, ho podran comparar amb la neu de l'entorn: Aiii, osea, borja, yo me he puesto blanco Tuc de Beret y tú, blanco Muntanyó d'Àrreu. Osea me gusta mas mas y mas el mio. lo juro por snoopy.
I si vols emocions fortes, tipus esports d'aventura, i per estar a la moda, et faran unes remodelacions de la boca brutals, esmolant-te els canins imitant les muntanyes de les contrades, com el tuc de la Llança o els queixals com el Cap de Baqueira.
I això serà només el començament de l'imperi dental!!

FOTO: Vitaldent de Montcada, envoltat d'obres.



FOTO: Vitaldent de Sabadell. La façana es cau.











FOTO 3: Vitaldent Poblenou de BCN.

LA DITA DEL DIA

"La veritable patria de tot home és la seva infancia"

Rainer Maria Rilke (1875-1926

Avui serà un divendres carregat de trobades, de feina, d'actes, i per tot això crec que la millor dita per avui és aquesta.

L'ACTE DEL DIA

AVUI DIVENDRES 6 JULIOL :

ACTE DE PRESENTACIÓ DE LA CAL MONTCADA I REIXAC

Hi intervindran:

Miquel Àngel Gràcia, president de l'ABI

Marta Serra, portaveu del nucli local de la CAL a Montcada

David Vila, portaveu de la CAL

Maria Ventura, fundadora de l’Esplai de la Dona

Després dels parlaments, s’oferirà un petit refrigeri i una actuació musical del grup de folk

AMANTS DE LULÚ

HORA: 20:30H

LLOC: ABI, CAFÈ COLOM, Carrer Colom, 5

Montcada i Reixac

LA DENÚNCIA DEL DIA

Això passava dissabte, l’Enric Piera i un servidor fèiem tertúlia a la terrassa de la gelateria del C/Bonasort cantonada Torrent, i tot d’una un soroll eixordador destroça els 5 minuts de relaxació que hom s’havia concedit. El soroll anà acompanyat d’una gran fumera, i el causant del tema va redoblar decibelis i contaminació per si algun dels transeünts no s’havia adonat que ell era allí amb el seu giny, inflat com un gripau aparca sobre la vorera, i talment com si fos l’indiana jons tragué la cadena piton com si fos un fuet i lliga l’objecte del seu orgull a un poste de farola.

Emulant al Xavi parets vaig treure el mòbil i aquí va la foto:

Si us hi fixeu bé el pobre propietari del Seat aparcat ho tindrà xungo, per entrar per la porta del conductor.

Us explico això, perquè vaig reflexionar un cop més que les nostres administracions, regnades pels polítics electes que votem, paguem i patim, patam, petem, patum, quan es posen a treballar, es dediquen a treure munts d’ordenances i reglaments, que llavors el publiquen al BOP, DOG, CHAU, o d’altres, on se’ns diu com cal lligar la bicicleta, com i a on fumar o no fumar, quins petards poden gaudir els nostres fills o ens cal suportar als veïns del fills de sa mare, com i de quina manera cal treure la bossa de deixalles, com i de quina manera es políticament correcte piropejar a la companya de feina, mentre que llavors no es posen els mínims mitjans per garantir que no m’empudegui el fum d’un altre, que el meu gual no estigui ocupat, que quan truco a les 3 de la matinada a la guàrdia urbana a l’altre costat de l’aparell algú m’escolti i respongui amb sentit comú i em faci sentir que esta allà per resoldre problemes del ciutadà.

Clar que l’administració no te la culpa de que existeixin torracollons carallots, el que passa és que el torracollons carallot aparca cada dia de cada dia i res no passa.

Però us passo un altre cas.
E ací una altra foto.

Aquest cotxe porta aparcat fa més de 2 anys (DOS) al C/ Renaixement 30 de Cerdanyola.
En el cercle blanc que hi ha en el parabrises, fa mesos s’hi llegia, quelcom que deia més o menys, senyor conductor si amb 15 dies no mou el cotxe li serà retirat per la grau al haver-se constatat que porta ací fa més de 6 mesos.

L’agent que posà l’avís, el deuen haver jubilat, ha estat assetjat per l’alzeimer, o ha perdut l’expedient. Aquest agent podria entrar a treballar a Hisenda i perdre el meu expedient?

Un altre:


C/Renaixement cantonada roma de Cerdanyola.

Un operari va tallar l’arbre per que la vorera era estreta i no permetia el pas dels vianants.
Ara els vianants carregats amb el carrito de la compra o el cotxet del nen poden saltar per sobre la soca i llavors esquivar el fanal.

Afortunadament el consistori pensa en que els vilatans mantenim la bona condició física!.

Deures del dia :

Quin problema li va sorgir al Cerdà quan en Marin no estava per la feina i va tardar en renyar-lo?

Apa siau.

Xavi Costa per LTDD.

LA SENSACIÓ DEL DIA

8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8" " 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8" " 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8.

Quí ho ha pillat?

EL DUBTE DEL DIA

L'altre dia l'amic Toni +- i jo mism vem nar a inaugurar el nou "centre d'oci" de Montcada. El vem inaugurar nosaltres, perque realment no és normal que alló estigui obert i funcionant! Les voreres estan a mitges, les rampes sense asfaltar, les façanes tapades, sacs de ciment, runa, ferros, tanques de seguretat, i tota d'estris i material d'obra et pots trobar en un breu passeig per la zona. Ep! i ves amb ull, per que no hi ha cap mena de mesura de seguretat. Suposo que la pela és la pela i cal obrir el més aviat possible, un cop els establiments estiguin llestos, doncs a treballar, i l'exterior ja l'acabarem, al setembre, que ara fa calor. ( o potser és que venien les eleccions municipals i calia tallar més cintes abans d'hora?? )

Apart dels cines hi ha un munt d'establiments de restauració. En un d'ells, un que té el nom de la capital d'un pais centreuropeu, on vem sopar, vem veure aquest rètol: si cliqueu a sobre es farà més gran.

En l'interior diu: "elaboració pròpia productes carnis i embotits". I vem tenir el dubte: es diu CARNIS o CARNICS ?? A vore si alguna de les vostres ments més ilustrades que les nostres ens pot ajudar a sortir del dubte. Naltros ja vem triar una opció.

Gràcies bloggers!

EL PROGRAMA DEL DIA

Wola a toton!

El Jordi em va passar l'altre dia un programet molt divertit i molt curiós.

Es tracta d'un programa que es diu Minilyrics i el que fa és que s'afegeix al teu reproductor musical per defecte (en el meu cas el winamp) i cada cop que reprodueix una cançó, en un segon de temps es connecta a internet, et busca la lletra de la cançó que s'està reproduint i te la mostra en pantalla. Com si fós un karaoke.

HO he provat amb qualsevol tipus d'interpret, amb qualsevol cançò, amb qualsevol estil, fins i tot els més raros raros i ...... cap problema, ho troba i te la mostra. A més a més te moltes opcions de mostrar les lletres, tota, en linea horitzontal, dues linees verticals, cap adalt, cap abaix, .... com vulguis. Es pot configurar tot per a que ho vegis com desitjis. I si ho connectes a la tele, afegeixes un micro..... ja tens montat el karaoke a casa. Divertit de veritat!!!

Recordeu: Minilyrics. I si no ho trobeu.... envia'm un mail.

Clica la imatge per veure-la + gran.