LA MALALTIA DEL DIA

Hola a toton!
Estic malalt a la feina....
Intentant no pensar per a que el cap no m'exploti i no fer ganyotes estranyes. Sona el mòbil, ja és la desena vegada que sona aquest matí. A vegades l'agafo, altres no. No puc. Demà tornaré les trucades que no he contestat, perque aquesta tarda apagaré el mòbil!!
Ja fa uns dies que em notava feble, però la tensió de la feina d'aquests dies m'ha aguantat. Però ai! ara que s'ha acabat la feinada....... he baixat la guardia, m'he relaxat i ha vingut el baixón que esperava. Ara plego ja, me'n vaig cap a caseta, em faré una sopeta ben calentona, un bistec i em deixaré caure al sofà i deixar-me portar a un estat de somni tot veient qualsevol reportatge d'animalons a la tele.

LES DROGUES: No tinc farmaciola, (encara) de manera que ahir no em vaig poder prendre res i vaig arribar tant tard a casa...... que no vaig poder comprar res. Aquest matí he anat a saquejar la farmaciola de la feina i només quedaven uns pocs gelocatils. Ara abans danar a casa haig de passar per una farmacia i abastir-me de tot tipus de productes. I just després de dinar prendre'm un de cada. A veure si milloro. o no. Tant se val.
També m'hauré de comprar un termometre. Encara que ja sé q em dirà.

I tinc tantes coses a fer. No podré nar al gimnas, ni a l'ABI, ni al futbol, ni al sopar, ni a ..... i demà .....
em dedicaré a descansar i a escriure, que en tinc moltes ganes.
Bé, realment el que em perdré no és gaire emocionant, però és millor q estar al putu llit, malalt i sol com un mussol.

apa, adeu, atximmmmmmm, oh no! ja comencen els estornuts i els moquets a caure del nas!!!
Quina merda, de veritat! quina merda!!
M'en vaig a drogar-me ara mism!!!!
fins..... fins q torni. Siau.

LA PROPOSTA DEL DIA

AQUALUNG:Cada setmana un viatge diferent al voltant de les músiques del món, descobrint nous ritmes, noves sensacions, noves expressions, la multiculturitat d'aquest planeta Terra.
Aquesta setmana a l'AQUALUNG us convidem a un viatge per les músiques de jazz que es fa al món. I la fusió d'aquest ritmes amb altres que a primer cop d'ull no semblen tant jazzistics, donat la llista de grups es possible que no puguin sonar tots, de manera que emetrem el mes exòtics.
Des de Austràlia i Alemanya el grup Triosk i a Jan Jelinek, França\Costa d'Ivori el bateria Manu Katche, de la República Dominicana i Espanya el pianista Michel Camilo i el guitarrista Tomatito, de Espanya el cantaor Pepe de Lucia, de Alemanya el grup Quadro Nuevo, des de l'Argentina a Dino Saluzzi Group, de França el trumpetista Erik Truffaz, del Liban el douista Rabih Abou-Khali.EL programa AQUALUNG s'emet cada dijous, de nou del vespre a les 11 de la nit, a la sintonia de Montcada Radio 104,6 de la FM i a través d'internet a la següent adreça www.montcadaradio.com
Direcció i realització : Juli Guiu i Xavi-e.

ELS ANIVERSARIS DEL DIA

i tornem a estar d'aniversaris. El dia 29 va ser el del Josep i el de l'anna de tarragona. Avui és el del Lluis (si home, el lluis de la elna) i demà serà el del Jose d'inka. Donca apa!.... moltes felicitats a tots.

I a més a més repasant la llista de coses pendents a fer ( que n' hi ha un munt ) he posat en vermell, subrallat en lila i marcat amb fosforito groc el munt de felicitacions per naixements que encara cal fer. La mariajose i el Feliu que han tingut bessonada, que ho van passar molt malament però ara ja va tot bé, la Mar de la Montse i el Kaikus que encara no coneixem i per últim la Clara de l'Ignasi i la Eva. Felicitats també a tots. Ni hi ha fotos. Però ja arribaran.

ah! que no els coneixeu? doncs no pasa res, el 24 ja ho fareu. aviat aviat.

LA IDENTITAT DEL DIA

Em dic Francesc Xavier Paredes. A casa meva els pares em diuen Javier, a vegades la meva avia em diu nene i els meus nebots em diuen tiet xavi. Alguns bloggers em diuen eltontudeldia, el Joan em diu Walls. Els amics de la infància em diuen Paredes i els de l’equip de futbol capi. La Mayte em diu guapu o preciós, la marta em diu unaabrasadaaaa. Alguns clients em diuen gestor, altres assessor, i altres cabrón o cabronàs. Els clients més macos em diuen xavieret. Els de la teletienda em diuen Queridoamigo. El germà Pedro em deia Savic. La noia de telefònica em diu Javier pero con x? La dependenta del super em diu el següent. Els de la meva classe em deien empollon. Les amigues de la meva avia em diuen el net de la Matea, i els dels meus pares em diuen el fill del Florian. L’Amelia em diu el germà del Joan Carles. El Jonathan em diu Javi, i el porter de casa em diu oye oye oye!. El JeanPierre em diu Monsieur Janvier. El Xavi a l’esplai em deia ei penós, la Montse a colònies em deia espinguet, la Cristina em deia Culet, i el jose luis em diu culé. Els frikis del rol em deien Melkor. El Pere em diu el Xavi de Global. La gent a qui no caic bé em diuen gilipolles. Els de la veu de Montcada em diuen el montcadenc Xavier Paredes. Els metges em diuen Paredes, Xavier . I la policia em diu Paredes, Francisco Javier. Els de l’exercit espanyol em van dir inutil total. Els Amants de lulu em diuen fan, i el barça em diu estimat soci. Hi ha gent que em diuen raro. L’outlook em diu Xavi-e. I moltes moltes vegades m’han dit tontu, guapu, bitxu i chico. Quasi tothom em diu Xavi i a molt poca gent li deixo dir-me Xavier, d’aquella manera, dolça suau i tendra, com un xiuxiueig que com un far en la nit em guia al cau, que em crida i m’hipnotitza.

Si, per casualitats de la vida, un dia em cau la cartera i tu vas darrere meu, em diràs eh tu!. Però jo sé qui sóc.

I tú com em dius?
I com et diuen?

LA CAFETERA DEL DIA

Fa uns dies, per nadal vaja, estàvem discutint sobre quina cafetera era millor o pitjor. El Joan tenia una opinió (la seva basada en la venda d'uns milers de cafeteres, el Gorka unaltre, basada en la venda de centenars de milers de cafeteres, l'antonio una altra basada en la compra d'una flamant nova cafetera, el XaviCosta en tenia la seva, basada en molts anys d'experiència i molts cafés fets amb la seva, i així tothom va dir la seva.) Jo tinc la meva cafetera del Barça i només per aquest fet no puc ni opinar (però us puc dir que és una merda absoluta que encara no he pogut fer funcionar sense que foti café per tota la cuina, sense barallar-me amb el martell i la piconadora cada vegada que haig de treure el paquetet del café, que mai ha omplert un putu got sencer sense fotre mig fora, i que més d'un parell de vegades he hagut de tirar-me al terra pensant que estava a punt d'explotar la molt burra)


Ara mireu que he trobat i a veure si algú canvia d'opinió:



No et compris mai una cafetera Nespresso
Un dels errors més greus que he comès a la meva vida ha estat comprar-me una cafetera Nespresso: quedes esclavitzat de per vida al seu subministrament. Amb l'agreujant que, en tot Barcelona, només n'hi ha tres botigues, de manera que les cues estan garantides. No es poden comprar a la tenda de queviures de la cantonada ni als supermercats ni tan sols a les grans superfícies en un error de distribució que incomprensiblement paga el client.


És veritat que es pot comprar per internet, però et dol haver de pagar despeses de transport a part perquè el producte ja és prou car en comparació amb els paquets de cafè mòlt.


També trobo que té altres inconvenients, perquè la quantitat de cafè és ideal per a un cafè o un tallat, però és una mesura curta per a un cafè amb llet de debò. A més, cada vegada que en faig un tinc remordiments de consciència ecològics perquè l'envàs no és retornable ni reciclable. Llenço els envasos buits al contenidor corresponent, però temo que no serveix de res.


Però el pitjor de tot és que el Nadal ha disparat les vendes sense que la multinacional hagi diversificat els llocs de distribució, un error de màrqueting que poden pagar car tard o d'hora. Els meus darrers intents de comprar recanvis en plenes festes de Nadal van ser infructuosos. Un dia la màquina expenedora de tanda em va donar el 301 i tenia gairebé un centenar de persones davant.


Només em faltava haver d'aguantar l'anunci de George Clooney, que sembla que anunciï el paradís en comptes d'una màquina de cafè. Si vaig comprar una Nespresso era per estalviar-me temps a l'hora de fer un cafè, però tant se val si després el perdo fent cues.


Per això he decidit tornar a la cafetera italiana de tota la vida i m'he comprat una Oroley de dues tasses. D'acord, no és exprès, però és una de les màquines més perfectes que hi ha i fa el cafè bo de sempre.
Xavier Rius. e-noticies.

PD: per cert la meva és una BIANCHI. una merda!!

LA DITA DEL DIA

Si dubtes de tu mateix

estàs vençut per endavant.

Henrik Ibsen, dramaturg noruec (1828-1906)

EL TEATRE DEL DIA

Avui que llegeixo notícies sobre l’estat de la nostra llengua al nostre pais com:

que s’ha comprovat que BTV emet el 70% de les pel.licules en castellà, que Ciutadans- Partido de la Ciudadanía (C’s) defensen que el català no sigui requisit per ser mosso, que APPLE no vol posar català en els seus productes (sistemes operatius, ipod, iphone...) o que el nou catàleg de l’IKEA “BIenvenido a la republica independiente de tu casa” només es distribueix en castellà ( si el vols en català l’has d’anar a buscar expressamament a les macrotendes), entre altres notícies, doncs avui anirem aquesta nit a veure l’obra de teatre “Èric i l’exèrcit del Fènix”.

L'obra teatral Èric i l'Exèrcit del Fènix, basada en la peripècia que va haver de viure el jove Èric Bertran el 2004, s'estrena avui divendres a les deu de la nit al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès amb ben poques entrades per acabar de vendre. L'obra, escrita per Víctor Alexandre i dirigida per Pere Planella, narra el malson que va viure Èric Bertran, voluntari de la Creu Roja, quan va ser acusat de terrorisme per enviar un correu electrònic al supermercat Dia demanant que etiquetessin en català. De nit, un escamot de trenta guàrdies civils procedents de Madrid es van presentar a casa seva i se'l van endur a l'Audiència Nacional espanyola.

Més tard es va saber que la fiscalia espanyola, malgrat estar al corrent que es tractava d'un menor i que l'Exèrcit del Fènix no era res més que el nom de l'exèrcit de les novel•les de Harry Potter, va voler adoptar amb ell una mesura exemplar que servís d'advertiment a potencials imitadors. L'absència de delicte, però, va fer que el febrer de 2005 la fiscalia n'arxivés la causa i que el cas quedés definitivament tancat. A partir de llavors, Bertran va patir un fort assetjament dels seus amics i professors.

A la presentació hi assistiran, entre d'altres, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, els actors Joel Joan i Anna Sahun i un gran nombre de diputats de CiU, ERC i ICV.

Bé, això que vinguin tans càrrecs pulitiks no m’agrada gens. M’agradaria preguntar-li a l’Èric si també va tenir tants pulitiks al seu voltant quan li va passar tot el que li va passar. Segur que té un blog o una plana web, la buscaré i li preguntaré. Per cert veig que no n’hi ha cap ni del PSC ni del PP..... aquests van a unes altres representacions.

LA CAMPANYA DEL DIA

M'afegeixo a la campanya iniciada per l'home bala http://homebala.blogspot.com/ al seu blog:

Dilectíssima pleb bloguil:
Estic TOTALMENT EN CONTRA de què torni la infumable sèrie de TV3 Ventdelplà (que no sé perquè no es diu Breda, que és on està gravada la sèrie...) i pels anuncis que estic veient últimament a la teva (que meva no ho és pas) molt em temo que a la meva tranquil.litat emocional li queda un telenotícies (i als telenotícies de la teva em sembla que els queda també un ídem, ahir ja van canviar de director...). Per tant he decidit engegar la campanya contrària, si més no per tocar la pera.














Però no es confonguin. Trobo que la qualitat de les sèries que es fan actualment tant aquí a casa com a Espanya en general, no té un nivell gaire bo (deixant de banda Porca Misèria, of course), i per tal de curar-me en salut i que no m'agafin desprevingut, he engegat una segona campanya complementària:














Apreciat home bala i resta del mon, jo realment ja estaria content si les fessin dimecres, totes juntes i seguides, de 20:00 a 3:00, per exemple, però els dimecres, dia que tinc partit i oooooooooo lamentablement no les podría veure.
Com malgrat la teva campanya estic (gairebé) segur que al final la serie tornarà et recomano unaltre cosa a fer molt bona: APAGA LA TELE!!
llegeix, xateja, toca la guitarra, juga a la play, folla, dorm, .... sempre pots fer altres coses. O gairebé totes.
x-e

LA MALEDICCIÓ DEL DIA

Hola a toton!

EL dia que vem perdre el mundialet de clubs ja ho vem dir.

Quan va "perdre l'avió" per tornar a casa després de Nadal ho vem tornar a repetir.

Fa dies que ha perdut el somriure. A Rivaldo li pasava el mateix i deia que necesitava que "l'estimessin" més. (que volia més pasta vaja).

NO crec que sigui el cas de Ronaldhino.

El que li pasa és la maledicció de les natilles danone, ara danet. Li van canviar el nom precisament per acabar amb la maledicció, però ni així.

Altres casos ilustres que han patit la maledicció han estat:

Caminero i Sergi Brugera

Crivillé i Alfonso

Gerard i Morientes

El traidor Figo i Guardiola

Casillas, ferrero i luis enrique.

(per ser politicament correctes si us fixeu sempre triaven una parella que tant representés a Catalunya (Barça) com a Espanya (Madrit))

La pregunta és: ¿qué han anunciat l'Ezquerro i el Ronaldo??

L'ANIMALADA DEL DIA

MITROFAN UN CRIM D´ESTAT QUE ES VOL AMAGAR
Avui volem fer un acte de record i homenatge al personatge de l'any 2006. En aquesta ocasió, el consell de redacció de Busot no ha escollit una persona humana, sinó un animal. Es tracta de Mitrofan, un pobre ós de quatre anys que va ser vilment assassinat pel rei espanyol Juan Carlos I, de la nissaga borbònica de nefasta memòria als Països Catalans. Tot i que aquest fet lamentable ha estat tractat en alguns mitjans de comunicació (com podeu veure en aquest article o aquest altre de El Mundo), el fet és que el gran públic català desconeix el cas, raó per la qual Busot vol aprofitar l'homenatge al plantígrad per fer una petita relació dels fets.
El bon Mitrofan era un ós que vivia feliç a la regió russa de Volgoda, on vivia en captivitat. Segons sembla, era un ós alegre, incapaç de matar una mosca, fins el punt que vivia engabiat perquè tenia por dels gossos. La seva vida era pacífica i monòtona fins que, per la seva desgràcia, un Borbó va aparèixer en escena: el rei espanyol havia decidit, l'estiu de l'any passat, que era el moment de sortir a caçar óssos, i com que al seu país estan protegits va decidir viatjar fins a Rússia.
Com que la Rússia de Putin és un país de barra lliure, sembla que els servidors del rei van comprar Mitrofan per tal que fos la presa del Borbó. Però, ai las!, l'ós tenia quatre anys i podia fugir del lloc triat per a l'assassinat, de manera que van decidir donar-li grans quantitats de mel amb vodka per deixar-lo estabornit. Amb un ós ebri i a quatre metres, ni tan sols el rei Borbó podia errar el tret. I així va ser, Juan Carlos I va disparar un tret al pobre Mitrofan, el qual va morir tot seguit. Per aquesta gesta sense precedents, sembla ser, el rei fins i tot va presumir d'haver mort un ós 'de un solo tiro'. Bé, només faltaria que n'hi haguessin calgut més, amb el pobre Mitrofan completament embriagat estès per terra.
L'entorn de la Casa Real només va fer veure que lamentava el fet quan el diari rus Kommersant va publicar el cas a tota pàgina. Llavors, van adduir que no sabien que l'ós estava ebri i que el rei estava molt afectat. Fins i tot, la premsa addicte a la monarquia borbònica va acusar el Kommersant de mentider i difamador. Al final es va admetre el crim d'Estat i tot va quedar en no res, però les estepes de Volgoda ja no escolten els esbufecs de Mitrofan mentre corre feliç per l'herba. En el seu lloc, un bassal de sang resseca recorda el lloc on els borbons van tornar a cobrir el terra de sang. Ahir Almansa, avui Volgoda... i demà?
Avui més que mai, tots som Mitrofan. Ni oblit ni perdó!

M.A.G.

ELS SMS DEL DIA

Ara estic fent neteja dels missatges que tinc al mòbil, sobretot pq m'estic quedant sense memória. Per que jo, com tots vosaltres, tinc una pila de missatges guardats. Alguns de fa un parell d'anys fins i tot. És normal, pq son missatges que son especials, o la persona que te'ls va enviar ho era o et porten molts bons records d'alguns moments. De manera que no els borrem
i allà els tenim, i de tant en tant els tornem a revisar. Però ara els estic borrant, no tots, però uns quants sí. Entre ells borraré una pila dels q vaig rebre aquest cap d'any. Tampoc els borraré tots, algun em quedaré, però per recordar-los sempre penjaré aquí uns quants del que vaig rebre la nit de cap d'any passada:

"Bon Nadal (amb retart) i Bon any nou (amb antelació). sigui com sigui BON ANY NOU I www.dotzepolsades.tk amb www.barcalles.tk "

"Si vens aquesta nit et podras endur el vi"

"Cierra los ojos y piensa SOLAMENTE en todo aquello que te hizo sonreir. FELIZ 2007"

"...El que un rep és el que és mereix. Felic 2007" (fragment)

"Feliz año!! Se q es demasiado pronto pero conozco a tanta gente guapa, rica y sexi q he dempezar x los pobres desgraciados, maricones, alcoholicos y degenerados. un beso."

"Bona sort i bon any. pasa-t'ho molt bé aquesta nit!!"

"Bon any 2007!! Com van passant els anys... Una abraçada desde la ciutat dels canals i la boira"

"Felí año. Besitos"

"Que els dimecres continuin tenint molts gols!! Feliç 2007"

"Hola soy saddam. Que haceis esta noche? Es que me he quedao colgao. Feliz 2007"

"tu qué? "

"Deu em va donar a escollir entre estar boníssima o tenir molta memòria. Bona revetlla de St Joan. Unpetó guapu"

"Bona navidat katalans! Em fa goch an al dia davui dunarus la meva nadala via movil. Dasicharus pau, prusperitat alegria i molta yoya! al vostra prasiden, xusep montill. falís 2007"

"La felicitat és l'única riquesa que augmenta quanta més en donem als altres... Seras ric! Sort i bon any 2007"

"Els amics son com les estrelles. no sempre hi parles ni sempre els veus, però saps q sempre hi som. Feliç Any Nou."

"afali kita amula sola ispa tuta insupuka sula. Acabes de dir un conjur que t'impedirà follar durant tot el 2007. Feliç i Cast Any Nou"

5 minuts després:
"que no! et desitjo el mateix q al raspall de dents: mucha pasta, un gran mango y que t cepillen 3 veces al dia. un petó... i una llepada."

"2007 felic tinguis any i interior pau salut prosper els teus sempre amb tingueu anys i oblideu NO gramatica la. no abusar del cava mai"

"Regala el teu somriure a ki ho mereixi, el teu amor a ki el vulgui, les tves llàgrimes a ki t'acompanyi i la tva vida a ki T'ESTIMI! Bon any 1 petó de tot cor"

I si tens algun que vas rebre i et va agradar i el vols compartir amb tots nosaltres penja'l en un comentari.

L'ANIVERSARI DEL DIA

Cada any tothom fa anys.
I resulta que tothom fa anys sempre el mateix dia.
Per diversos motius, ja sigui per la força de la costum, per culpa de la palm que t'avisa freda i oportunament o per que realment estimes o aprecies a la persona i ho recordes sense cap ajut, cada mes tens algú o altre que fa anys.
De tots aquests, n'hi ha que els felicites i es mostren contents, alegres i agraïts. Ja pots estar mesos sense saber-ne res d'ells, no cal, per que saps que el vincle, l'amistat o l'estima no es trencarà. I fins i tot és un bon moment, una bona excusa pel retrobament i enfortir llaços.
Altres, en canvi, res de res, ja els pots felicitar, trucar, enviar mails, fins i tot fer algun regal o detallet, que no hi haurà cap resposta, cap paraula ni d'agraiment ni de res. I se't queda la cara de tonto. I aleshores que has de fer. És cert que depèn de quí sigui aquesta persona, però jo ho tinc bastant claret.
I vosaltres que farieu en un cas així??
A prendre pel sac ?? insistir?? passar?? enviar un últim regalet en format paquet-bomba??

Avui fa anys el Roger, el putufuncionari (amb carinyu) més apalancat que he conegut mai, un tipus sociable, que li agrada viatjar per conèixer gent, o simplement conèixer gent. Li agrada fer-se l'interessant i flirtejar. I ho fa bé. És un tio lliure i independent, desinteressat, també és un tio que li agrada aprofundir en els misteris de la vida, de la seva rica vida interior. Un bon tio, una bona persona. Feliciteu-lo.
El 24 el veureu, ja m'enteneu. O no.
Felicitats Roger!
Revisa:
http://latonteriadeldia.blogspot.com/2006/01/laniversari-del-dia-230106.html#links

ELS DEURES DEL DIA

Fa un parell d’estius, quan la canícula esborra la presencia de noticies, va organitzar-se un debat mediàtic sobre l’article que un diari, no recordo si de Toledo o Valladolid, que escrivia algú tornat de vacances de la costa brava, on se’n fotia de l’afició dels cotxes catalans d’enganxar-se en el cul un ase.
La futilitat del tema es va cloure amb una nota oficial del diari, on explicava que no es tractava d’un article sinó d’una carta al director.
El culebró d’estiu, a emprés categoria docta, quan l’expresident Pujol i algun intel·lectual han mantingut en el medià. I es resulta que la simbologia guarera, ara és el problema essencial de casa!!!, i mentre divaguem en aquest misteri trinitari, el país va amb el cap sota l’ala, pel camí del pedregar, donant-se cops en una i altra soca (Maragall, l’avi, dixit)
Encara sort que en Carretero ens anima el cotarro, (encara hi ha vida –Epur si move).
Un servidor que havia criticat tants cops a en Carretero pel balanç del seu pas a la conselleria, balanç similar al que poden oferir la majoria dels seus co-consellers en la passada legislatura, ho sigui Zero Patatero. ( Per cert no us ha sorprès la noticia de que en Saura opti per privatitzar les presons!!!, collons com van les esquerres!!).
Mentre la setmana passada, Escòcia es plantejava de deixar d’anar de bracet amb l’UK., hom pot tenir la temptació de pensar que Escòcia i Catalunya, tenen situació similar.
NOOOO! Craso error.

Escòcia te una balança fiscal positiva al respecte la gran Bretanya, nada paresido a lo que nos passa aquí.

I és que quan era petit el meu pare m’ho deia quan feia una agatzavaida:

“Nen no facis el burro que la palla va cara!!”
I allò tant del país:
“Mentre hi hagin Burros, hi haurà qui vagui a cavall”

Deures del dia:

En quina Guerra els catalans varen fer pela gràcies a l’exportació del burro català???

Apa siau.
XaviCosta

LA PRENDA DEL DIA

Biquini + 'burka'= 'burquini'

Llegeixo a l'AVUI que a Australia s'han inventat el Burquini. Aquest innovador banyador se cenyeix a les creences musulmanes i només deixa al descobert part de la cara, les mans i els peus objectiu. La peça busca una plena integració de les joves islàmiques a la societat australiana
Una suma de biquini i burka, tot i que aquesta nova peça trenca amb la filosofia de destape que introduïa el biquini i només deixa al descobert una part de la cara, les mans i els peus. Es tracta d'una iniciativa que ha tirat endavant la Surf Life Saving d'Austràlia per motivar les joves islàmiques a integrar-se al cos de vigilants de la platja respectant les seves creences. Aquesta associació va explicar que, tot i que la nova peça fa més lents els moviments a l'aigua, aquest és un greuge que es pot solucionar amb entrenament.
Mecca Laala, una de les primeres consumidores d'aquest banyador, va explicar en un diari electrònic australià que "amb el burquini puc anar a la platja i banyar-me, mentre que abans hi acostumava a anar sense poder entrar a l'aigua". La dissenyadora del burquini és Aheda Zanetti, que va arribar a Austràlia procedent del Líban quan tenia dos anys i va veure la necessitat "de donar a les joves islàmiques la possibilitat de participar en qualsevol esport com fan les seves companyes".
De moment s'han venut uns 9.000 burquinis amb tota mena de dissenys i el seu preu és de 85 euros.

Bé, jo suposo que a Australia, de la mateixa manera que no totes les dones occidentals van en bikini, doncs tampoc totes les dones musulmanes aniran amb el burquini. En altres païssos no poden ni anar a la platja, de manera que l'invent tampoc els és útil.

LA BUFERA DEL DIA

Ahir vem celebrar l'aniversari del Joan. I ho vem fer al clàssic dels clàssics: a l'ABI!!!. Feia temps que no sopàvem allà, però ahir el Kaikus ens va preparar un sopar dels bons: Amanides, pa amb tomaquet i embotits, hamburgueses fetes per ell mateix, especialitat de la casa, i pastissos, un parell pq amb tota la colla si no no arriba. (Ep, la Eli i el Jovi també van col.laborar!)
El Joan estava content, Dissabte l'eg-panyó va guanyar, Diumenge al partit també va guanyar, i ahir en l'habitual Darkis-VenturaSexyBoys també va guanyar. (Bé, jo en canvi els he perdut tots i encara el soporto) ( o no) Per això no faré la crónica del partit, és més al final no sé ni de quants vem perdre, 2, 3, 4 o 5?? per que quan vem tirar la tovallola ja no valia... o si?
Però almenys ahir dimecres vem jugar i durant una bona estona a nivell "aceptable", però no tinc bones noticies, per que el peu avui m'està matant i torno a xutar-me ibuprofenos dels collons. I això que ahir no puc dir que vaig còrrer mooolt....tot el contrari no?? Sorry :-(
Però el Pere ho va fer pitjor, je je je.
Bé, algun dia guanyarem i aleshores faré una crónica de les guais.

PD: ahir vaig fer un GOL!! NO en feia cap des del mes de JUNY!!! passat. Quin escàndol!!!

Si conteu les espelmes sabreu quants anyets va fer la criatura.

EL COMENTARI DEL DIA

Hola a toton!!
Sempre em queixo que no penjeu comentaris en el blog. Que enlloc de penjar el comentari m'envieu un mail o em comenteu les coses quan ens veiem o quan quedem. Que hi farem, estaria millor penjar el comentari doncs així participem més tots i, a més a més, la resta de gent que llegeix el blog també està al corrent i també poden opinar sobre els comentaris.

Doncs avui us vull dir que per fí algú ha posat un comentari. Força xulo, la veritat. Si baixeu una mica més abaix podreu veure el comentari que algú "anónim" ha penjat en el post titulat "EL CIUTADÀ DEL DIA". No us el perdeu, val la pena. Ah! i si voleu afegir alguna cosa.... ho podeu fer. o no .

Bé, realment ha penjat 2 comentaris, per que la gent que no té les idees clares sempre les han de repetir per autoconvencers ells mateixos.

Per veure els comentaris cliqueu a sobre on diu "2 comments" (o el num. que sigui)

Jo particularment no tinc res a dir, je je .

EL BURRO DEL DIA

Quina esvalotada s'ha organitzat per culpa del ex-ex-molt honorable, jordi pujol. "Això del burro català és absurd", així de clar s'ha expressat i ja le tenim liada. Que si és un jubilat de luxe, que qui no té feina pentina el gat, que si no té sentit de l'humor, que si té raó, que prou nazionalismes, que si ...... En aquest pais es fa un gra massa de tot. Jo particularment no em sento gens identificat amb aquest simbol però trobo bé que hi hagui gent que si que s'identifica. Cadascú i cada qual que triï els símbols que millor el defineixin, amb el que més s'identifiqui i faci la seva vida. D'altra banda jo trobo que va molt bé, sobretot per conduir. Així els tinc identificats. Millor no acostar-s'hi massa als que porten l'ase. Solen ser com l'enganxina que porten.

I ara el que ha dit en Jordi: (us ho podeu saltar si voleu)

"començaré per una cosa que pot sorprendre, i que sabrà greu a gent amiga. Políticament amiga i personalment amiga. I de bona fe. De molt bona fe. Diguem-ho clar: això del burro català és absurd. Tanta importància té que jo cregui que s'ha de dir, amb el risc de decebre molta gent il·lusionada? Sí, perquè, es miri per on es miri, no és seriós. Forma part de l'estil de la conya que no du enlloc"."Ja sé que el símbol del Partit Demòcrata dels Estats Units és un ase. Caldria conèixer l'origen d'això, jo no el sé. I estic d'acord que sembla absurd voler contraposar un ase a un elefant (que és el símbol del Partit Republicà). Ells saben com a través de molts i molts anys s'han creat aquestes simbologies, i el cert és que no els fa cap mal. Però a nosaltres ens fa mal introduir la facècia en l'enfrontament polític i nacional. "Si ells tenen un toro, nosaltres tindrem un burro". Mala peça al teler. "I si ells són tibats nosaltres serem sorneguers". "I si a ells els agrada clavar garrotades, nosaltres som especialistes en entomar-les". Ja entenc tota la filosofia sorneguera i en el fons displicent del burro com a símbol. Ja entenc allò de "veus com fem escarni i finalment ens mofem d'aquesta gent tan creguda, dominadora i agressiva?" Sobretot agressius amb nosaltres, els catalans. Ja ho entenc, però no du enlloc. Ni el símbol de Catalunya pot ser un burro ni la conyeta pot ser una arma de conscienciació de la gent. El burro no aspira a la victòria, ni tan sols al respecte".

L'INSULT DEL DIA

Hola a toton!!

Avui anirem una mica més tranquils i no penjaré coses tan provocadores com les d'ahir, on les vem veure de tots els colors: misògins, maltractadors d'animals, fatxes, ... ( i no ho dic per l'aniversari del Joan!!)

Avui, ara us vull ampliar el vostre vocabulari amb unes quantes de les expressions, paraules o mots que van sortir al llarg del programa "Caçadors de paraules" de dilluns passat. Anava d'insults. I aquí us en deixo uns quants. Ep! feu-los servir valens?

Pinotxo, Tronxanaps, pixatorta, emparrat, ambercocat, bàcora, apardalat, arreuot, badoc, fill de setze pares i una mare borda, balostia, atontat de les bombes, carnús, desvirgagallines, morros de cony, xarrupaescrots.

Més curiositats de la llengua i la història: Ens situem a Xàtiva. Allà diuen "pacamunt" enlloc de capamunt, però en el museu tenen una cosa "pacavall", és a dir girada al revés. És un quadre de Felip V. I això? Doncs això és com una venjança. Felip V va fer cremar la ciutat 3 vegades i per això el tenen al revés, i és molt dificil trobar algú de Xàtiva que es digui Felip de nom. Per anar al lavabo diuen anar al ponedor o anar a can Felip. I per últim, sabeu com es diuen els nadius de Xàtiva: Socarrats.

Unaltre: A Solivella parlen "xipella", una variant del català que fa acabar els plurals amb "i" i no amb "e".

Més insults: "polaco". Aquest ens el diuen a naltros. Perqué? N'hi ha que diuen que per que els catalans vem participar en alguna guerra ajudant els polacos, però la primera vegada que està documentat data del 1870 on en un diari republicà de la època se'ns comparava Catalunya i Espanya com Polonia i la gran Rusia, opresors i oprimits. I després, està clar, perque els espanyols no ens entenen quan parlem. I aquesta és una "tradició" que s'ha passat i enquistat esobretot en els cuartells militars. Alguna cosa hi haurà de certa, per que com seran les coses que sabeu quin és l'himne oficial del sindicat Solidarnosc de Polonia (i dir Solidarnosc és dir-ho gairebé tot a Polonia), doncs l'himne és "L'estaca" del Lluis LLach.

A la foto una botifarra.

LA PARAULA DEL DIA

Una nova paraula per afegir al diccionari Català-Montillenc Montillenc-Català.

Foto feta en una macrobotiga d'informàtica, us donaré més pista: comença per PC i acaba per City.

Quan li vaig comentar al noi de la zona si sabia que estava mal escrita la paraula en qüestió em va contestar:
"e que no me queda ná en coló negro" de la qual cosa vaig deduir que no parlava ni català ni montillenc, però era molt amable.
Cartutxos - Cartutzos : total, només canvia una lletra.

LA PROVOCACIÓ DEL DIA

Els homes no hem oprimit les dones, és pura propaganda repugnant que difon l'esquerra. Els homes hem estat infinitament superiors a les dones, hem creat, inventat i descobert absolutament totes les coses boniques que hi ha a la Terra, mentre les dones no han sabut fer res més que queixar-se i fins i tot va ser un home qui es va haver d'inventar el tàmpax. L'altre dia sopant una feminista parlava dels drets de les dones, dels permisos que haurien de tenir les dones, dels salaris, de la igualtat, i tota quanta puta bèstia tenia al costat li feia costat, i era trist que algunes fossin dones i era patètic que també alguns fossin homes.

Els drets de les dones, pel moment els paguem els homes. Els homes que som empresaris, propietaris, directors generals; els homes que hem arribat a empresaris, a directors generals i a propietaris i que ningú no ens ha regalat res, tal com si les dones després de 2.007 anys d'era cristiana no han passat del trist paper que en aquest moment representen a la societat no ha estat per cap opressió sinó perquè els homes som superiors en enginy i en talent -de fet, i només amb comptades excepcions, el talent no és una qualitat femenina. Els homes ho hem fet tot, tot, absolutament tot. Fins i tot les constitucions que reconeixen els drets de les dones. El caràcter del triomf és masculí: i fixa't que la vicepresidenta d'Espanya en el fons, i en la barba és un home.

Dir que la dona, perquè això sempre ho diuen, les dones, dir que la dona té el mèrit de parir i de ser mare és com dir que la mà d'obra andalusa és qui en realitat va aixecar Catalunya. Va, home, va. Prou comèdia. La qual cosa no vol dir que les dones no tinguin virtuts domèstiques, perquè en tenen. La qual cosa no vol dir que les dones no facin bé de mares, perquè en fan. Després de tots aquests anys d'experiència ja sabem que treballar no les ha fetes més felices, i que en canvi, gràcies a la seva incorporació al món laboral, els fills pugen més desatesos. Mentre elles només es queixen, els homes podem seguir presumint de la nostra indiscutible superioritat. Inclús de la superioritat de donar-los peixet de tant en tant i els concedim alguna de les coses que exigeixen. Però va ser un home qui es va inventar la Coca-Cola, l'iPod, Ferran Adrià és un home, Valentí Puig és un home, Auden és un home, va ser un home qui va descobrir l'electricitat, Armani és un home i fins i tot quan els genis homes que s'han dedicat a la pintura han dedicat quadres a Déu l'han fet amb semblança d'home. També és revelador que Déu ens enviés un fill, i no pas una filla, i que l'única dona que va fer s'acabés menjant, la molt puta, l'única poma prohibida.

Els homes, amb els segles, hem sortit de les coves i hem arribat fins a la lluna. hem fet els parcs Disney, hem aixecat catedrals, hem decorat interiors, hem fet rellotges, ordinadors, telefonia mòbil, cotxes, motos, pelis porno; i en canvi les dones, quan apareixen en escena, normalment l'única cosa que saben fer és menjar-se la puta poma.

Salvador Sostres

http://www.elsingulardigital.cat

Us penjo aquesta provocació del S.S. (caram com els nazis, quina casualitat!) Una persona com ell que es creu superior a la resta del mon i com podeu veure també la caga i ben cagada. Per que suposo que és una provocació i no ho pensa del cert, sino aleshores seria malaltia. Jo només em sento superior a la dona quan estic "a sobre" d'ella, i soc inferior quan em toca estar "a sota" d'ella, posició que m'agrada molt per cert. I vosaltres?

EL GATET DEL DIA

Doncs ara us explicaré el que vaig fer dissabte al matí:

He buscat un gat. He agafat un que he trobat pel meu carrer. L' he tingut tancat a les fosques en una habitació una bona estona. Per enfadar-lo.
Al final l'he tret al pati interior que tinc, de manera que no pogués escapar de cap manera i ha estat corrent pel pati una bona estona. Jo el deixava fer, sobretot per cansar-lo i que no es revoltés contra mí. Com veia que tenia molts més reflexes que jo, més habilitat i era més ràpid, i no es cansava prou... doncs li he clavat unes agulles de cosir, a veure si amb les ferides podia aconseguir cansar-lo d'una vegada. El cas és que ho he aconseguit, s'ha començat a cansar, estava clar que amb les ferides a l'esquena i amb tota la sang que li sortia s'havia de cansar a la força. De manera que abans que es morís i quan he vist que la seva agonia era la justa com per no saber qui estava aprop, he agafat un ferro afilat que tenia aprop i PAM , he acabat amb la seva vida atrevesant-lo. Estic molt orgullós del que he fet i força content. No hagués pensat mai que ho podria fer.

Abans que em digueu de tot, si us plau llegiu: Si canviem el gat per un toro, enlloc de ser un fill de puta maltractador d'animals sense escrupols ni sentiments, ¿que seria? ¿un "maestro"?,¿em treurieu a "hombros"? Torejar és una forma més d'assassinat animal.....

Tret d'un mail.

L'ANIVERSARI DEL DIA

felicitats matxote!!

el regal ja el vas tenir dissabte passat, i no un sino tres regals caiguts del cel, catxun dena!!

ah! és que avui és l'aniversari del Joan, i és eg-panyolista, perico perico, i vaig tenir el "plaer" de veure el partit contra el Barça amb ell i haver de soportar tota la nit les seves "alegries".

Demà al futbol ja ho celebrarem.

Felicitats de tots els de la foto, un dia de juny, el dia més calorós en molts anys, el dia que et vas casar, i allà estavem d'esquerra a dreta: el teu cosí, el tanccalvano, el toni, el xavi-c, el paco, la jacqui, tú fent pallasades, el kaikus, jo mism, la montse, el nani i la pili, entre altres.

FELICITATS!

EL CIUTADÀ DEL DIA

Per que veieu com se les gasten els nous "ciutadans", no estan per ósties:



"Tengo un niño de 5 años, pero en el colegio público al que va le riñen por expresarse en su idioma, y le dicen todo el tiempo que tiene que hablar con sus amiguitos en el idioma de su país. Ya me he peleado con varias profesoras, con el director, y con el inspector de la Generalitat, y no he hallado comprensión en casi nadie. Debo decir que no todo el mundo es igual de radical, pero que en ese contexto y en este tema, apenas hay diferencias entre unos y otros. Mi niño está inmersionado en catalán. En la educación infantil y primer ciclo de primaria en Cataluña no se da ni un minuto de castellano. Eso quiere decir que lo catalanizan durante 6 horas diarias * 5 días a la semana, 30 horas semanales en total. Afortunadamente, tengo un trabajo que me permite no llevarlo al colegio cada día, pues siempre que puedo me quedo con él y le enseño a leer y a escribir en casa. Soy de la opinión de que está infinitamente mejor con nosotros que con esa gentuza. Cuando le digo a la gente que en mi casa el catalán está prohibido algunos lo entienden, otros me dicen que somos unos inadaptados, y otros me han llamado facha y cosas similares. Me da igual. Si en el colegio a mi niño lo persiguen por hablar en el idioma de sus padres, si en el colegio a mi niño lo persiguen por hablar en su idioma, pues yo perseguiré el catalán en mi casa, y no entrará nunca ni una palabra. Estoy en mi derecho de hacerlo, basándome en que ya escucha suficiente catalán en la escuela, en que no pienso permitir que también se catalanice mi hijo en mi casa, y también en que tiene que tener claro cuál es su cultura, su lengua materna, y su origen. Una vez llegados a estos extremos, y para defender nuestra propia identidad y nuestra propia cultura, a una situación dictatorial como la que vivimos únicamente puede responderse con la resistencia activa. Por eso quiero animar a todas las familias no catalanas que residan en Cataluña a que prohíban absolutamente en sus domicilios el catalán. Y además, les dejo unas cuantas sugerencias:
- Desintonizar todos los canales de televisión que emitan en catalán. Y por supuesto, y lo más importante, jamás permitir que los niños vean programas infantiles en catalán.
- Tirar directamente a la basura cualquier publicidad que esté en catalán.
- No adquirir productos cuyo etiquetado esté sólo en catalán.
- No tener libros infantiles ni cómics en lengua catalana.
- Jamás llevar a los niños a actividades infantiles o lúdicas organizadas por el gobierno de Cataluña, ni a actividades en catalán, ni similares.
- No participar en campamentos ni colonias en Cataluña, porque llenan la mente de los niños de rancios ideales catalanistas.
- Animar a los niños a no expresarse en catalán fuera del ámbito escolar. Sin imposiciones, pero que los pequeños sepan exactamente cuál es su cultura, y puedan diferenciar entre la que es la cultura de sus padres y la que es una cultura no propia que intentan imponerles.


Como contrapartida:
- Disponer de una excelente colección de materiales infantiles –libros, películas, juegos, etc- en castellano, o en otras lenguas, que garanticen una formación cosmopolita y de calidad.
-Enseñar en casa a escribir al niño en lengua castellana, ya sea por el método tradicional o mediante programas informáticos. Los hay excelentes, y al niño le encantarán.
- Juntarse con personas que también tengan niños, y que también estén contra la inmersión lingüística catalanista.
- Mandar a los niños a campamentos de verano siempre fuera de Cataluña, para que conozcan otras formas de pensar.
Mientras que la educación sea toda y sólo en catalán, y como respuesta a eso, yo les digo que aparte de la educación, nada en nuestras vidas será en catalán. Y cuando digo nada, es nada, cero. El mismo celo que tienen esos nacionalistas en apartar a los niños españoles de sus padres, debemos tenerlo nosotros en apartar a nuestros hijos de ellos y de toda su provinciana basura.

El día en que se pueda decidir sobre el idioma educativo de los niños, o que exista una educación bilingüe, mitad en castellano, mitad en catalán, el catalán también volverá a nuestra casa. Mientras tanto, repito, deseo animar a los padres españoles a que prohíban total y absolutamente el catalán en su hogar.Todo esto, que parece tan extremo, se puede hacer tranquilamente, con la mayor naturalidad, y sin dañar para nada al niño. Simplemente, todo lo catalán, de puertas para adentro, se arroja a la basura, y ya está. Asunto solucionado. Otra cosa, hace ya mucho tiempo que tenemos aquí nuestra casa y no nos vamos a ir. Vivimos en Barcelona, España, y tenemos muchos familiares y muchos amigos que piensan como nosotros. Por favor, no nos inviten a irnos, porque estamos en nuestra casa. Atentamente, Luis R.L."

NO ÉS CAP BROMA. L'ENLLAÇ AL SEU BLOG ÉS AQUEST:

http://ciudadanosenlared.blogspot.com/2007/01/prohibicin-del-cataln-en-el-hogar.html

Una mostra més de la incultura i de la intolerancia que cada cop creix més. Gent com aquesta fa que creixi més entre nosaltres el sentiment antiespanyolista. On viu aquest senyor? No veu que està molt allunyat de la realitat quotidiana que es viu a Catalunya? Penjant això penso que li estic fent el joc a aquesta pobre persona i no hauria de difondre aquests escrits fets des de la ràbia, la incultura i la intolerància. Però penso que si això ens fa reaccionar a nosaltres, catalans, i ens ajuda a ser més actius en la defensa, la utilització i la difusió de la nostra llengua, de la nostra cultura, del nostre fet diferenciador, doncs ja val la pena.

Ja estic fart del seny català. Posem en marxa la rauxa d'una puta vegada!!!

Ah! persona Luis R.L. si no has entés aquest paràgraf escrit en català que te'l tradueixi el teu fill.

LA PREOCUPACIÓ DEL DIA

Els veïns de "el prat de llobregat" estan molt preocupats per les esquerdes que han aparegut en diversos edificis a 30 mts d'on s'estan fent les obres de l'AVE. (o TGV). La preocupació és més gran quan es pensa en els efectes que pot tenir la construcció del segon tunel a escassos 10 mts de les vivendes. Els veïns de Barcelona agrupats en la plataforma "l'ave pel litoral" també estan molt preocupats pel que pot passar quan es comenci el tunel a BCN, amb prop d'un miler d'edificis a 2 mts de les obres o, en el cas de la sagrada familia, a uns 75 cms.

Però la meva preocupació està originada al pensar en el que pot passar quan comencin a foradar Montcada per fer passar l'AVE i la resta de trens. Ai ai ai !!! Tots el que em coneixeu prou sabeu que, on era el pis dels meus pares fins fa poc, vaja al carrer Colón, just davant de la via del tren, tot el pis tremolava quan pasava un tren, potser degut al fet de tenir el canvi de vies davant. La questió és que la tassa de café sempre tremolava quan passava el tren. A casa ja estem acostumats. Fins i tot tenim un parell d'esquerdes de quan van fer el canvi de vies i els trens van començar a passar a més velocitat. I ara han de fer un tunel d'unes dimensions "generoses" just davant de casa??? Quantes esquerdes veurem?? Precisament el carrer Colon de Montcada és un carrer amb construccions força antigues i algunes fins i tot históriques. Entre elles hi ha una amb un edifici centenari que és el que tots esteu imaginant i que no sé ben bé si podrà resistir o aguantar sense problemes la perforació del tunel. Parlo de l'edifici de l'ABI.

La seu de l'ABI data de 1885 i va ser projectada pel mestre d'obres Francesc de P. VIla.

És hora de fer dues coses: començar a fer una nova assegurança i comprar uns bons malls per ajudar a les esquerdes a fer-se grans. Veïns de Montcada... Ai que patirem!!!

Apa Siau.

L'ENTREVISTA DEL DIA

Muhammad Yunus

(Bangla Desh 1940). Estava nominat per als premis Nobel d'economia i de la pau. Li van donar el de la pau, compartit amb el Grameen Bank Project, el banc que va fundar l'any 1976 a Bangla Desh amb l'ambiciós objectiu d'eliminar la pobresa. És el creador del microcrèdit. De tornada de recollir el premi va passar per Londres explicant els mèrits que l'han portat a obtenir el premi i va demostrar que és un home optimista. No fa miracles, però està contribuint a reduir la pobresa.

"La pobresa és terra adobada per a la violència i la tensió política"
"El microcrèdit no elimina la pobresa, però la redueix, l'hi puc assegurar"

"El 60% de la població s'ha d'espavilar per sobreviure amb el 6% dels ingressos mundials"

Quin premi preferia, el Nobel de la pau o el Nobel d'economia? A mi el que m'ha agradat és que el comitè dels Nobel hagi lligat una cosa amb l'altra, perquè jo també crec que van molt juntes. La pobresa és terra adobada per a la violència i les tensions polítiques. Als pobres els donen una arma i lluiten pel que sigui on sigui. La pobresa és una amenaça per a la pau.

L'Acadèmia li ha atorgat el premi a vostè i al seu Grameen Bank Project "per haver contribuït al desenvolupament econòmic des de baix". Els crítics amb els microcrèdits, en canvi, diuen que aquest sistema de préstec no té cap efecte als països desenvolupats. ¿Al seu parer, qui té raó? Una afirmació no exclou l'altra. El microcrèdit ajuda a reduir la pobresa. De moment no l'ha eliminat, però la redueix. Això l'hi puc assegurar. A veure si amb aquest premi Nobel els que no confien en nosaltres ens dediquen una mica més d'atenció i analitzen el que estan fent els microcrèdits. Ja fa trenta anys que tenim institucions financeres solvents, eficaces i sofisticades. Un terç de la població del món encara no té accés a serveis financers. Nosaltres fem negocis per ajudar la gent a sortir de la pobresa. Ara el microcrèdit ja està expandit arreu del món. Hi ha països amb molt microcrèdit i països amb molt poc; és desproporcionat, però hi és. Aquí a Londres també hi ha espai per al microcrèdit perquè hi ha sectors que viuen de les prestacions socials. Els crítics diuen que els microcrèdits són massa petits perquè tinguin efecte en l'economia, però per mi són importants com a contribució al desenvolupament.

Quin índex de deute tenen els clients o membres del seu banc a l'hora de pagar els microcrèdits? Tenim un índex de pagament més alt que qualsevol altre banc convencional. Ara el 97% dels nostres gairebé set milions de clients són dones. Cada any deixem uns mil milions de dòlars. Gairebé el 99% d'aquests préstecs són tornats en les condicions fixades, i l'1% que falta el tornen fora de termini: amb retard, però el tornen. Els nostres clients no únicament agafen préstecs sinó que també dipositen els seus estalvis al nostre banc. Els préstecs són petits, van de 20 a 50 dòlars.

¿La pobresa és viure amb menys d'un dòlar al dia o la mala sort que tenen algunes persones de néixer en llocs determinats? Per mi la pobresa pot definir-se de moltes maneres. Un dòlar al dia és una definició vàlida per identificar gent de pocs ingressos. A aquests també se'ls neguen drets humans com tenir un sostre, el menjar o altres coses. No és qüestió de bona o mala sort sinó d'oportunitats. Si mirem com està distribuïda la riquesa al món ens adonem que el 40% de la població gaudeix del 94% dels ingressos del món. La resta de la població, el 60%, s'han d'espavilar amb el 6% dels ingressos. La nostra intenció és que aquest 60% millori la seva situació. Avui més de mil milions de persones al món viuen amb menys d'un dòlar al dia; uns 3.000 milions de persones ho fan amb menys de dos dòlars al dia. La millora en alguns casos vol dir tenir un parell de sabates, un jersei o menjar dues vegades al dia en lloc d'una.

On comença el negoci i on acaba la caritat o l'obra benèfica en la tasca quotidiana del seu banc? Nosaltres fem negoci. La diferència és que el negoci recicla els diners reinvertint els beneficis, mentre que la caritat no recicla els diners. El negoci deixa els diners i cal tornar-los; la caritat és una donació. El Grameen no depèn de cap contribució de ningú. El banc cobra el préstec i els interessos segons el que s'ha fixat. Molts creuen que el nostre banc fa préstecs barats perquè tractem amb pobres. La diferència és que nosaltres minimitzem els beneficis. Si vol digui'n banca ètica, en comparació amb els bancs convencionals, que maximitzen els beneficis.

Conxa Rodríguez

Hola, el que més em sobta és que la majoria dels microcredits concedits van de 20 a 50 dolars. Os sigui de 15 a 40 euros. Si ens gastem el doble en qualsevol sopar!! Tot això dels microcrèdits és una cosa superinteresssant i que m'agradaria conèixer més i veure com poder colaborar i involucrar-me d'alguna manera. De moment us he posat un link permanent en el blog, però estigueu segurs que us aniré donant més informació sobre tot això i tot el que pugui fer al respecte. I se m'estant acudint un parell d'idees que......

xavi-e

LA MODA DEL DIA

Lepe despulla la tinent d'alcalde del PP

Una regidora del municipi andalús apareix sense roba a la portada d'una revista local objectiu· Les imatges participen en un concurs de bellesa amb un premi de 500 euros

Si aquesta història comencés amb una frase com la següent: "Saps qui apareix despullada a la portada d'una revista local de Lepe?", podríem estar davant d'un dels múltiples acudits que s'han explicat sobre aquesta població de Huelva. Però, en aquest cas, la pregunta es pot formular sense esperar una resposta exagerada. María Dolores Jiménez, tinent d'alcalde i delegada d'Economia a l'Ajuntament de Lepe pel PP, s'ha fotografiat despullada per la revista Lepe Urbana, que anualment premia l'home i la dona més atractius del municipi amb 500 euros.

Després de la sorpresa de veure Ana María Ríos, la gallega de Cancún, a les pàgines d'Interviú, Jiménez se suma a aquesta moda i mostra en portada els seus encants sobre la sorra de la platja de Lepe, i a les pàgines interiors de la revista, apareix sense roba i envoltada de llibres sobre un camp de la localitat. L'objectiu perseguit per la tinent d'alcalde és guanyar el títol de Miss Lepe Urbana, i per aconseguir-ho ha de ser la més votada pels lectors de la revista, que cada mes envien missatges de mòbil per escollir el candidat i la candidata que més els agraden. El número de Lepe Urbana amb les fotografies de la regidora del PP va sortir ahir a la venda, i ja s'ha convertit en l'exemplar d'aquesta revista que més expectació ha despertat.

Les fotos de María Dolores Jiménez van acompanyades d'un text on s'expliquen algunes de les aficions d'aquesta enginyera agrònoma que va néixer a Còrdova fa 35 anys. D'aquesta manera, podem saber que és una apassionada de córrer i que algun dia no la podrem trobar a l'Ajuntament de Lepe, perquè com explica la revista, "qualsevol dia començarà córrer i no pararà". També assegura que li agrada "llegir i parlar sobre el que llegeix, llegir El País els dissabtes al matí, viatjar, la cultura àrab i pensar a poder viure a l'Àfrica". Ella considera que la millor part del seu cos és la boca, però aquesta qüestió ja ha esdevingut un debat obert.

El PSOE de Lepe va lamentar que les fotografies de la regidora del PP "siguin més notícia que la gestió de la coalició de govern entre Partit Popular i Partit Andalusista al municipi, que és nul·la". Tot i així, la secretaria general del partit a Lepe, María Bella Martín, va mostrar el seu suport a la tinent d'alcalde del municipi, i va afirmar que "des del PSOE recolzem i respectem la seva decisió" . Va apuntar, a més, que són "fotografies boniques, ben fetes i amb molt de gust". L'alcalde de Lepe, Manuel Andrés González, del Partit Popular; va destacar la bellesa tant de les fotos com de la seva companya de partit, i va remarcar que "només entraria a valorar el tema si es tractés d'un delicte".

Ara, només falta saber si Jiménez serà nomenada Miss Lepe Urbana del 2007, i seguirà, d'aquesta manera, l'estela de Jordi Herrera, un membre de la policia local lepera, que va ser proclamat Mister Lepe Urban l'any passat.

www.avui.cat

Sembla que s'està posant de moda posar en pilotes per diferents revistes. Si algú de vosaltres es vol fer unes fotos per penjar-les en aquest blog.... ho podem pensar. També estic pensant que tots els nois del futbol podem fer un calendari d'aquells que es fan, on tots els nois de l'equip surten més o menys en pilotes per tal de recaptar fons. Potser així podriem comprar una pilota que anés bé. no?? Li podem fer una proposició a la Sra. Julia Alegria per posar amb nosaltres.

O no.

Qué us sembla??? Dimecres porto la càmera..... Penjeu els vostres comentaris. o no.

LA SIGNATURA DEL DIA

SALVEM LA VALL DE CARDÓS

El senyor Josep Lladós Comenge viu a Nova York i és un empresari originaridel Pallars que vol comprar 2 càmpings i la serradora de Ribera de Cardós,pagarà als propietaris més de 8 milions d'euros per construir un camp degolf immens, quan en aquests moments també hi ha un projecte de camp de golf a Esterri d'Àneu (molt a prop). En concret l'empersari planejaconstruïr tot un complex d'oci i relax "de luxe" a costa de destruïr unaltre paratge dels pirineus.

La seva intenció, segons va explicar a mitjans d'aquest mes a Llavorsí i aRibera de Cardós, és erigir, al costat del camp de golf, un complexturístic d'alt nivell, amb hotels de 4 i 5 estrelles, un centre deconvencions i 5 àrees de spa amb els quals atraure fins a la vall del riuCardós turistes d'alt poder adquisitiu procedents d'Europa, el Japó i elsEstats Units. La proposta també preveu edificar unes 200 noves vivendes.No cal dir que si algun dia aquest projecte vegés la llum això obriria laporta a que iniciatives similars es duguessin a terme per tot el Pirineutal com s'ha fet al País Valencìà. Un altre tema preocupant relacionat ambaixò són les comunicacions. Lladós va explicar als mitjans que s'haentrevistat amb representants del Goven d'Andorra per fer un túneld'Andorra a Cardós per Tor o Triadós.

Destruiran el paisatge pirinenc, la fauna i la vegetació, deixaran senseaigua a molta gent, doncs l'aigua és un problema molt recent almunicipi. Cada any plou menys i cada any hi ha més pisos. Per serconcrets aquest any hi ha hagut pobles que no podien consumir la pocaaigua que tenien per excés d'arsènic com a conseqüència de la sequera;els peixos moren a milers cada estiu. Doncs ara imagineu que a part detot això hi ha un camp de golf que necessita ser regat cada diamalgastant litres i litres d'aigua. Com a resultat obtenim una grancrisi hidrològica. Si no hi ha aigua de què viuran els pagesos? i lafauna? És aquest el model de creixement econòmic i social que convé a lagent del Pirineu?

Aquest projecte no ha estat aprovat de moment, encara podem fer algunacosa. Si vols fer pressió per aturar aquest projecte adhereix-te almanifest.Signa a la web

www.lavalldecardos.info

http://www.lavalldecardos.info/> i reenvia aquesta informació als teus contactes.

Moltes gràcies!

CLUB ALPÍ UNIVERSITARI (C.A.U)Societat d'alpinisme, excursionisme i ciènciaUniversitat Autònoma de BarcelonaLocal R-116, Edifici d'EstudiantsPlaça Cívica, Campus UAB08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)Tel: 93 581 27 56 / Fax: 93 581 30 99e-mail: club.alpi@uab.cat <mailto:club.alpi@uab.cat>Web: http://www.clubalpi.com/ <http://www.clubalpi.com/>

================================================

Gràcies per adherir-te al manifest 'Salvem la vall de Cardós' des de la web www.lavalldecardos.infoLes dades que ens has facilitat són les següents. Recorda que pots modificar-les o anul·lar-les responent aquest correu.

Nom d'usuari: XAVIER PAREDES

DNI: 521731xxxC

Població: BARCELONA

Correu Electrònic: xparedes@xxxar.com

Tipus: Individual

Atentament,Plataforma Salvem la Vall de Cardós.

L'ACUDIT DEL DIA

LA PREGUNTA DEL DIA

Els pits de la perruquera

M'ho va dir ahir el meu quiosquer de capçalera: -El tema de la setmana és la perruquera gallega de Cancún.
-Perruquera gallega de Cancún? (Vaig exclamar jo.) És una nova triunfita? Crida en algun programa del cor? Potser s'allita amb algun futbolista? (Vaig interessar-me vivament.)
-No, home, no (va renyar-me en Jaume). És aquella que estava de viatge de noces a Cancún i la van detenir acusada de dur armes a la maleta.
I tant, que la recordava!!! Es diu Ana María Ríos. Va estar a la presó, després va continuar detinguda però la van deixar estar acompanyada de la seva mare i en la resolució del cas hi va arribar a intervenir l'ambaixador espanyol. Quan va tornar, les cadenes de televisió es mataven per ser els primers a entrevistar-la.
-Curiós fenomen, el d'aquesta noia (vaig afirmar). Durant 26 anys (que és l'edat que té), els seus pits no han tingut cap interès per als ciutadans. Ara, com que és famosa, la gent està disposada a comprar-se una revista per veure'ls-hi.
-És que està molt bona (va dir un senyor gran que acabava d'entrar al quiosc). Això sí, la trobo una miqueta fresca. Ara, que si una revista li ha pagat (diuen) 15 milions de pessetes és perquè creu que en farà negoci, no?
-Sí, sí, però aquí la foto que és forta és la d'aquesta que podria ser la meva àvia i que ha tingut bessons (va intervenir el quiosquer). Ves, per què ha hagut de sortir als diaris?
Efectivament, la premsa publicava ahir fotografies de la senyora de Cadis que ha estat mare als 67 anys. Fotos que han estat fetes al carrer i sense el seu consentiment. Pregunto: aquesta senyora no té dret a ser igual d'anònima que la resta de mares? Molt bé, ja li hem vist la cara. I ara què? Què aporta publicar aquestes fotos?
Posats a triar, vaig decidir comprar-me la revista amb la perruquera. Prefereixo l'erotisme al porno dur.

Iu Forn

www.avui.cat

www.interviu.es

Josep, espero q aquest article t'hagi agradat i te l'hagis llegit. El Josep em va dir que només es llegia el post si la foto que hi havia li cridava l'atenció i era interessant. Suposo que aquesta li haurà agradat. Oi que si xaval?

Ah, per cert, la pregunta que volia fer... Per 15 kilos de pts. (90.000 euros), quina noia de vosaltres no es faria unes fotos així?? o, pels nois, t'importaria que la teva parella es fes unes fotos en topless per 90.000 euros???

JOAN I EL ROLLO DEL DIA

Intentaré ser breve y por una vez en mi vida utilizar las teclas de los acentos (que mantienen el color original).

Perdón, es imposible, no puedo ser breve ni resumir, el párrafo que a continuación se detalla es el resumen, lo que sí que puedo hacer es poner en negrita lo que considero más importante, y es que durante estos días todos hemos recibido en el móvil mensajes más o menos acertados, más o menos graciosos, deseandonos una feliz navidad y un buen año, yo no me puedo quejar del 2006, pero espero y deseo que el recién estrenado año del que casi han caido dos semanas sea más fructifero y más lleno de emociones y alegrías que el recién finalizado, y volviendo a los mensajes de móviles os detallaré brevemente alguno, para que veais en que gastan el tiempo algunos de nuestros amigos.
"las nenas del riviera les desean unas felices fiestas y un buen año 2007 y les agradecen las visitas"
"hola soy sadam hussein ¿que haceis para fin de año?, yo estoy colgado" (este es un poco feo)
"Para que todo te vaya bien haz una buena obra"; Empezaré el año felicitando a todos mis amigos maricas".
pero el mejor de todos es el que me envió mi hermana:
-Joan porta depiladores braun, un spa pels peus, i un set de manicura, i no triguis en venir que la botiga està plena de gent!.
-joan passat per casa del pare de l'alcalde que no veuen bé el dvd, tenen una tv sony, porta un dvd sony per si de cas.......
-joan on collons t'has fotut, passat per casa de la senyora cardona que diu que el rentaplats li perd aigua

Bueno, podría seguir, supongo que estos mensajes también os han llegado a vosotros ( los de mi hermana solo a mi), supongo que una vez pasada la resaca de fiestas estareis deseando volver a la vida normal, "el tráfico", "el stress", "las colas en el super", y "los trozos de peliculas entre la multitud de anuncios en la tele".

Ahora tengo la agradable visita de mi estimado amigo Sr. Bosch que me está explicando una historia curiosa, una historia de viajes, curiosa y que como mínimo despertará vuestra atención:

Esto pasó en la India, y es la historia de un gozador de la vida, una de esas personas capacitadas laboralmente que tiene la suerte de hacer viajes de 6 o 7 meses....., luego trabaja unos meses ahorra un poco y vuelve a emprender una travesía de leyenda.
Un amigo del hijo de mi amigo (de nacionalidad argentina), con el típico acento bonaerense, con más de 1,80 de estatura se fué a la india de viaje, una vez allí compró un camello (suena extraño pero a veces al Señor Bosch se le va la pelota y confunde un camello con un elefante), esto lo digo con cariño, y empezó a descubrir el país, al cabo de unos meses se empezó a sentir mal, perdió peso, y casi la salud, y en Italia, una vez de vuelta del viaje se hizo una revisión a fondo y en una radiografía aparecía una especie de gusano que se le estaba comiendo el hígado..............
Bueno, comprobad el agua que bebeis y la fruta que comeis.............
Feliz 2007

Joan Ventura.

LES NOTICIES DEL DIA

Normalment llegeixo “la Vanguardia” al matí mentre vaig en tren. Hi ha dies que penso que això va massa ràpid i que tota l’estructura mental que em feia creure que entenia el funcionament del mon, es belluga sota els meus peus. Tampoc vull treure massa conclusions. Encara no sé massa bé quines treure. Només faig una relació de les notícies que avui m’han fet pensar més en el meu trajecte en tren. Que cadascú remeni aquest còctel de notícies i tregui, si vol, alguna conclusió.

-“Moscú vive el invierno más caluroso de los últimos 100 años” (portada i pàgina 25). Moscu sense neu al gener. Ahir deien el mateix de Nova York, a Catalunya igual.

-“Nos durmieron con un spray para poder robar en casa” .(portada) Relat d’un matrimoni amb gos pastor alemany inclòs que els van robar fins les bombetes de casa, mentre dormien plàcidament, tot i tenir alarmes a la casa. Menys el Saura tothom diu que és el pa de cada dia.

-“Google colgarà en la red medio millon de libros de las bibliotecas de Catalunya”.(portada) Segons això en uns cinc anys des de qualsevol ordinador del mon amb internet es podrà accedir lliurement a aquests llibres i fer el que vulguis amb ells (imprimir, marcar, descarregar,...). Això és només de biblioteques catalanes. Hi ha altres acords amb universitats i biblioteques d’altres països que faran créixer exponencialment aquest número. La biblioteca de Montcada em penso que té al voltant de 15000 o 20000 llibres.

-“La ciudad de San Francisco dispondra de wi-fi universal y gratuito para el año que viene.”(editorial) Això vol dir , per exemple, que dintre d’uns cinc anys un podrà anar amb el portàtil per San Francisco, seure en un banc d’un parc i començar a llegir alguns del milions de llibres que tindrà al seu abast a traves d’internet. Com va dir Casillas al rebre el tercer gol del Barça al Bernabeu la temporada passada “yo flipo”.

-“Correos ofrece la posibilidad de diseñar los sellos que va a enviar”. Es veu que es fà a altres llocs també i són de curs legal. També hi ha segells amb sabor a xocolata. Jo encarà tinc la meva colecció de segells recopilat a base de retallar carta a carta, mullar per treure’ls del cartró, fer alguna visita al Mercat de Sant Antoni i comprar alguns sobre amb “500 sellos del mundo”(allò ja era impressionant per la colecció. Sortien uns d’un país que es deia Amman molt “guapos”).

-“ El 53 % del maiz cultivado a Catalunya es transgènico (pàgina 29). Concretament de l’especialitat Bt. Jo pensava que això del transgènic només passava a Amèrica.

-Bush opta por enviar más tropas a Iraq. (portada). Segons la Vanguardia el cost de la guerra d’Iraq és igual a “15 veces lo que se necesita para reducir a la mitad el hambre en el mundo hasta el 2015, según la FAO”, “El gasto necesario para la lucha contra el sida en los próximos 35 años”, “El doble del PIB conjunto de los 70 paises más pobres del planeta”....etc

-Altres: El juramento de Chavez. Això mereix capitol apart. La guardia Civil se manifiesta en Madrid (Aquests també!). Una diputada italiana ha de portar escorta per haver criticat el vel musulmà. Es constituirà un grup parlamentari europeu ultradretà.

Toni Amenós- gener 11-1-2007

EL DRET O LA OBLIGACIÓ DEL DIA

"Tinc el dret de dirigir-me en català a un policia de l’Estat?"
“Ens podem dirigir a un policia de l’Estat o a qualsevol altre funcionari en català sense que ens pugui demanar, en cap circumstància, un canvi de llengua (...) Si ens digués que no ens entén o ens demanés un canvi de llengua li podem recordar l’Estatut i la Llei de Política Lingüística i particularment per als funcionaris de l’administració de l’Estat l’article 12.2”.

Aquesta és la resposta que dóna la Plataforma per la Llengua a través d’una nova guia pràctica amb suggeriments -basats en casos pràctics- amb l'objectiu de millorar l'ús del català en la vida diària. L'entitat n’ha editat 3.000 exemplars que, a més de resoldre dubtes concrets, ofereix dades sobre la llengua catalana i la situació sociolingüística a Catalunya.

La guia es diu : 'Què faig si...? . Alguns suggeriments útils per afrontar situacions quotidianes pel que fa a l'ús del català' inclou adreces d'entitats i organismes oficials als quals anar per presentar una reclamació o sol·licitar informació sobre qualsevol aspecte.

Altres preguntes poden ser:

Qué faig si en una botiga, bar, restaurant, supermercat, la persona que m'atén i m'hi adreço em demana que canviï d'idioma o em deixa clar que no enten el català??

Em dirigeixo a una persona d'origen africà, americà, europeu o d'altre lloc del món, en quin idioma ho haig de fer?? I si ell se m'adreça en castellà... com haig de respondre??

Em truquen per una oferta comercial desde Madrid i em parlen en castellà...Com haig de respondre??

En la guia trobareu arguments que justifiquen i us animen a utilitzar sempre el català en la nostra/vostra vida quotidiana. Per que només depén de nosaltres mateixos que la nostra llengua sigui cada cop més o menys utilitzada. Feu un cop d'ull a aquesta guia, descarregueuvos-la, utilitzeu el català, parleu el català i ensenyeu a tothom a fer-ho.

EL link és aquest:

http://www.plataforma-llengua.cat/doc/guia%20i%20jo%20què%20faig%20si.pdf

xavi-e

http://www.elsingulardigital.cat

L'HOME DEL DIA

ELECCIÓ DE L'HOME DE L'ANY 2006.
VOTEU SI US PLAU.
Hola! No sé si heu vist que ara en moltes webs estan escollint l'home de l'any 2006. Que sí el Gabilondo, el Bambi, el Bfte, l'eto'ooo, o molt altres de diverses àrees i/o disciplines. L'amic XaviCosta m'ha enviat per avançat els resultats amb els tres guanyadors. I aquí us els penjo. No sé si us veureu identificats en algun d'ells. En cas afirmatiu.... ya te vale!!
En Tercer lloc:


















En segon i merescut lloc:
















i finalment el guanyador, el primer lloc per:

LA FOTO DEL DIA

Hola a toton!!

Us penjo una foto que vaig fer diumenge passat en una pastisseria del barri. Com podeu comprovar l'idioma montillenc s'està estenent cada cop més arreu de les nostres ciutats i és cada cop més utilitzat per la gent, per les botigues, als comerços, a tot arreu. Ja ho veiem normal i tot.

D'altra banda ahir em vaig quedar enganxat veient un programa molt interessant a la tv3: caçadors de paraules. Caçadors de paraules és un programa divertit on es juga amb l'idioma, es recull la llengua parlada, es viatja a la recerca de accents diferents, variants poc conegudes i maneres infrequents de parlar, com més curioses millor, d'anomenar les coses i utilitzar la llengua. Ahir parlaven d'expressions a l'sport. De com el mític J.M. Puyal va introduir les primeres expressions durant els matxs del Barça, tots recordem "l'escomesa", "jugar-s'hi un pesol", "hands", "linesman" entre altres. Després van anar a valencia a veure com utilitzen la llengua en el joc del trinquet. I per acabar ens van dur a Perpinyà, on durant un matx de la USAP, vem gaudir de les expressions que allà s'utilitzen per animar l'equip. Em va agradar molt. I la setmana vinent promet, per que tractarà sobre "Som bons insultadors els catalans?"

ELS DEURES DEL DIA

Quan jo era jove hi havia una dita que feia:
“Tres dias hay en el año que relucen más que el sol, jueves santo, corpus i el jueves de l’ascensión”.
Els joves d’ara ni puta idea del corpus, l’ascensión i que significa el jueves santo.

Ara podríem fer-ne una dita que digues:

Tres dilluns hi ha a l’any que et marquen més que res. El dilluns, darrer dia de les vacances de primavera, el primer dilluns que s’escau en mig d’un pont i el primer dilluns de rebaixes.
I collons, que ja estem de rebaixes !!!
No heu notat les rebaixes a les benzineres, després que aquest darrer més el cru es paga un 30% més barat. A no ???.
Bé, si no la heu notat, si que notareu la rebaixa en les expectatives.
Avui, cita en la cumbre Montilla-ZP. El montilla pregarà que el ZP, tenga a bien, entrar en negociacions sobre el finançament.
Però no ens havien dit que tot ja estava pactat i acordat, després del negrilla-negrilla del guerra?. Vol dir això, que hi haurà rebaixa sobre rebaixa a l’estil del Tall britànic?.
“Remate total, rebajamos las rebajas!!!”.
Que li podrà dir el ZP, si abans s’ha reunit amb en Rajoy:
“Montilla, aprovaré la finansiasión que aprueve el parlamento de Catalunya ............."
Quelcom així ja ho explicava fa molts d’anys un capella que es deia Bernaus i feia així:
LA FONT DE VILAFANT
"A Vilafant fant una font,
però la fan tan lentament
que mentre fan el tros que fan,
el tros que han fet ja es va desfent,
i mai sabreu si l`estan fent
o, pel contrari, la desfan.
El pressupost, però, s`hi fon,
i, és clar, la gent de Vilafant
creu que amb l`excusa de la font,
l`Ajuntament se’ls va rifant,
i que més d`un s`està refent,
i més de quatre revifant.
I, fins dels pobles del voltant,
en rialles esclafint,
els van dient i apostrofant
que, si van fent com ara fan,
de l`aigua no en beuran
ni el que ja és vell ni el que és infant,
perquè quan brolli per la font,
tot Vilafant serà difunt."

Deures del dia:
Qui ha estat el difusor i recuperador d’aquest poema ????

XaviCosta